Com trencar amb la violència estètica i l'operació biquini
Els experts alerten que els trastorns de la conducta alimentària augmenten cada estiu. Amb el bon temps, la pressió per seguir els cànons de bellesa s'accentua. El bombardeig és constant: ja sigui a través dels anuncis de les anomenades dietes miracle, o a través de fotos a les xarxes que exhibeixen cossos suposadament perfectes. Fins i tot es venen més pastilles per aprimar-se. Tot això, segons la catedràtica en Nutrició de la UB, Carme Vidal, "és mentida, no existeix".
Ni existeixen les dietes miracle ni existeixen els productes miracle. Creure tot això és enganyar-se.
El fet d'estar prim s'associa amb l'èxit, i les dones són les qui més ho pateixen, cada cop més joves. "Estem sotmeses a pressions de tot tipus que ens fan recordar que hem de fer alguna cosa amb el nostre cos", lamenta la psicòloga Alba Alfageme.
Al rerefons, hi ha una idea perversa. Cognitivament s'instal·la la idea que el problema és el nostre cos. Des de ben petites, ens ensenyen a jutjar-lo i odiar-lo, en comptes d'estimar-lo.
Alfageme creu que aquesta pressió continuada que les dones reben durant tota la vida "és una clara forma violència masclista", basada en idees com el sexisme, la gerontofòbia, la grassofòbia i, fins i tot, el racisme.
És violència estètica. Ens assenyalen i ens marquen, ens fan sentir que no som mai prou. És una llosa molt difícil de gestionar que, en un món tan superficial i materialista com el nostre, suposa un atac directe a la nostra autoestima.
Els efectes de la violència estètica en la salut mental
Tot plegat té un impacte emocional que deriva en frustració, inestabilitat emocional, estrès, nerviosisme o penediment. Fins i tot, en els casos més greus, pot derivar en ansietat o depressió.
Hi ha noies que tenen una por en majúscules a mostrar el cos en públic i en privat. Ens fan seguir insegures amb els nostres cossos fins a extrems intolerables.
El fet que es reforcin cànons de bellesa que no estan gens ajustats a la realitat, amb unes talles molt allunyades de les de la majoria de persones, pot derivar també en trastorns de la conducta alimentària.
Moltes noies aspiren a tenir cossos gairebé impossibles d'aconseguir: alta però no massa, prima però amb corbes, sense pèl, i per descomptat sense taques, estries, ni cel·lulitis... Això es tradueix en una manca de confiança enorme i actituds disfuncionals que ens han de fer estar alerta.
Com educar en contra de la violència estètica?
En els últims anys, es comença a parlar de conceptes com "body positive" o "body neutral", noves mirades que volen acabar amb la grassofòbia i acceptar els cossos tal com són. L'actriu Júlia Barceló porta anys fent pedagogia sobre aquest tema.
Les formes dels nostres cossos no diuen quina salut tenim. Per tant, alimentem-nos a partir d'un altre punt de vista, a partir d'escoltar el nostre cos. El mateix amb l'esport: no cal que en fem per estar tonificades i primes, sinó per salut, per estar més actives i viure molts més anys.
Amb aquesta filosofia de fons, Alfageme proposa quatre pautes per educar des de ben petits en contra d'aquesta violència estètica.
1. Visibilitzar la diversitat de cossos. Estimar-nos siguem com siguem. En aquest sentit, les xarxes són claus per crear nous referents.
2. Reivindicar la salut i no l'aspecte físic.
3. Concebre la bellesa més enllà dels cànons.
4. Crear espais segurs on connectar amb el nostre cos des de l'acceptació. Per exemple, casa nostra hauria de ser un espai on no es critica ni s'opina sobre el cos. És un espai segur on en podem tenir cura.
En definitiva, conclou Alfageme, cal "alliberar-nos per poder gaudir dels nostres cossos i la nostra vida, i no sentir sempre el pes de la vergonya, sinó sentir l'orgull de ser qui som". O el que és el mateix: "Situar el cos al lloc que li correspon".
