El duel innecessari entre "Stranger things" i "Obi-Wan Kenobi"

Aquests últims dies s'ha viscut l'enfrontament entre "Stranger things" i "Obi-Wan Kenobi", dues grans apostes de dues plataformes diferents, Netflix i Disney+, que van coincidir el mateix dia i van competir entre si. Però l'enfrontament ha fet que totes dues hi sortissin perdent. La guanyadora aquí és HBO Max, que estrenarà l'spin-off de "Joc de trons" a l'agost. Penso que li sortirà molt bé. Millor que aquest duel innecessari que només ha aconseguit estressar els espectadors.

"Stranger things"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

Ha seguit la línia de temporades anteriors, que sembla que no es basin tant en la lògica d'una sèrie --que en cada temporada aprofundeix en conflictes previs-- sinó en la lògica d'una seqüela de cine dels vuitanta --on es torna a repetir una història similar però més espectacular que l'anterior, amb un nou monstre que els protagonistes han de derrotar.

Cada nova temporada ha estat visualment més espatarrant, però també ha acumulat personatges, en part, per la reticència a matar-los. I és que "Stranger things" és una sèrie vol acontentar els fans i no traumatitzar-los. Per això a cada nova temporada intenta encabir espai per a tots els personatges preferits de l'audiència (i cada any n'hi ha de nous i tenen més gràcia que els anteriors).

El resultat és que ha crescut massa, s'ha desproporcionat. La solució dels guionistes ha estat repartir els personatges en grups que protagonitzen trames diferents que són pràcticament sèries diferents. La temporada és un 4 en 1.

No totes les trames generen el mateix interès i, sobretot, entre una escena d'una trama i la següent escena de la mateixa trama passa molt de temps. Això li ha fet perdre ritme. Es mou a poc a poc per ser una sèrie d'entreteniment. I això també ha portat a fer episodis llarguíssims que són excessius, completament inflats segurament en part per la necessitat de Netflix d'obtenir bones xifres amb la sèrie (recordem que la plataforma passa un mal moment i que els minuts de visionat són la mètrica que ells consideren clau per valorar l'èxit d'una sèrie).

Continua tenint personatges amb carisma, les picades d'ullet al cinema fantàstic dels 80 continuen estant ben fetes, els girs que té són prou inesperats i té moments intensos. Però no és tan entretinguda ni compacta com al principi. És un monstre que s'ha fet massa gros.

"Obi-Wan Kenobi"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Disney+

En aquest cas tenim molt menys material per donar una opinió en ferm ja que només se n'han pogut veure tres episodis. De les dues era la que tenia l'avantatge de ser una sèrie debutant que no acumula l'esgotament de temporades prèvies, però per contra és dins d'una franquícia que és clàssica i hi ha molta pressió sobre la sèrie només pel fet de pertànyer a l'univers de "Star Wars".

A això se li ha d'afegir que pertany a una etapa concreta de la franquícia, que és la de les sèries de Disney+, que va començar molt bé amb "The Mandalorian" i després va decebre amb "The book of Boba Fett". Per tant, "Obi Wan-Kenobi" tenia molt pes a sobre.

Inicialment apunta cap a una bona direcció, perquè té elements que recorden un "Star Wars" molt cinematogràfic, amb un estil que se situa a prop dels episodis I-III, els dels midiclorians i la política. Per tant hi trobareu un to greu i transcendent, lluny de l'esperit aventurer i energètic de la trilogia original que sí que heretava "The Mandalorian".

Tot i que hi ha moments (o més aviat un personatge) d'humor, té un to seriós i un ritme pausat. És una sèrie que no té por de prendre's temps per explicar la història, i que és meticulosa en la construcció del conflicte d'Obi Wan-Kenobi, molt ben interpretat per Ewan McGregor. Té els elements per explicar una bona història perquè que a més està situada en un moment molt interessant del cànon.

Per contra, va tenir un parell d'escenes amb una direcció molt destralera que em van fer saltar les alarmes. Crec que no tenen cabuda en una producció d'aquesta magnitud i són impròpies d'una sèrie que és una aposta tan forta per Disney+. Vull pensar que va ser anecdòtic. Però si ho va repetint, serà difícil anar-ho perdonant. De moment: prometedora però amb una execució dubtosa.

"Borgen"

Semàfor Verd

A quina plataforma: Netflix (2 de juny)

Gairebé deu anys després del final, ha tornat en plena forma, molt connectada amb l'actualitat. Només us diré que al primer episodi es parla dels atacs de Rússia a Ucraïna. De fet, Rússia té un paper clau a la temporada. Això és possible perquè, malgrat que tornen els mateixos personatges, ara tenen posicions diferents.

Birgitte Nyborg és ministra d'Afers Exteriors, cosa que la posa al centre de conflictes internacionals, i al mateix temps també dels nacionals, ja que la seva manera de veure les coses divergeix de la de l'actual primera ministra, amb la qual manté un pols sibil·lí.

La nova temporada tracta temes com l'emergència climàtica o la independència de Groenlàndia, combinant com sempre a la perfecció el drama polític amb el personal, amb bones interpretacions del repartiment original (absent Pilou Asbaek - Kasper Juul) i diàlegs realistes sovint carregats de dobles intencions. Té tots els elements per ser l'inici d'una nova etapa molt brillant per a la sèrie si els resultats l'acompanyen.