Fracàs col·lectiu en violència masclista
Hi ha dilluns que es fan més costa amunt que d'altres. Són feixucs els dilluns com avui, amb notícies que no voldríem haver d'explicar mai més i que fan que es disparin tots els interrogants irresolubles que acumulem com a societat.
La notícia de l'assassinat d'una dona, la nit de dissabte a diumenge, a Cornellà de Llobregat és una altra mostra del nostre fracàs col·lectiu. Tenia 39 anys, vivia en una habitació llogada, amb la seva parella i ara presumpte botxí, i una filla de 2 anys que era amb ells en el moment del crim. Ara tots ells són xifres. Ella, la cinquena dona víctima de la violència masclista a Catalunya des de principi d'any. Ell, un altre dels centenars d'agressors detinguts i en mans de la justícia. La nena, una més de la llista d'orfes que deixa la violència contra les dones.
Fracassem una vegada i una altra. Perquè es continuen produint aquests crims i perquè hi ha pocs indicis que permetin creure que la situació pugui millorar. Fixeu-vos, si no, en dues dades que acompanyen avui aquesta notícia. D'una banda, l'enquesta que han fet a Alemanya que apunta que un de cada tres joves alemanys considera acceptable donar una bufetada a una dona. "Ocasionalment", però donar-l'hi.
Són nois d'entre 18 i 35 anys els que tenen aquesta mentalitat. Per tant, han crescut amb l'última onada del feminisme i entre el rebuig cada cop més generalitzat a la violència masclista. I tot i així, la banalitzen i la incorporen com a quotidianitat, perquè un 34 per cent admeten que algun cop han utilitzat la força física contra una dona per guanyar-se el seu respecte.
La segona dada que convida a revisar-nos com a societat. Segons el programa de l'ONU per al desenvolupament, els prejudicis contra la dona continuen arrelats profundament arreu del món. Una de cada quatre persones troba justificat que un home pegui a la seva dona.
Hi ha dilluns que costen molt més que els altres. I aquest n'és un, perquè ens demostra la feinada que queda per fer. Hi ha un munt d'interrogants irresolubles que tenim acumulats com a societat i que no podem eludir. És una qüestió urgent i indefugible.
