La carta de la Comissió de Venècia

La carta de la Comissió de Venècia: interpretació lliure

Mònica Terribas
2 min

I a Girona encara dormen, perquè les celebracions de l'ascens a Primera van acabar tard... Els despertarem a dos quarts d'onze. Hi aniran Òscar Fernández i Empar Moliner per fer-hi el "Catalunya migdia", i es despertaran de cop.

Serà una setmana intensa, aquesta. El Regne Unit està en compte enrere per a les eleccions enmig de la campanya del terrorisme jihadista.

Ariana Grande

Us vull donar les gràcies per haver vingut i per estar aquí tots junts, forts i units. Us estimo, nois! Aquest amor i aquesta unitat són la medecina que ara necessita el món.

Ahir, a Manchester, es va sentir, al concert d'Ariana Grande, a Old Trafford, un únic crit: "La por no ens pot paralitzar." Un concert en homenatge a les víctimes: les de Manchester, les set de Londres de dissabte i les que hi ha també a les aigües del Mediterrani, constantment, per violència o per passivitat. L'altre compte enrere de VeniuJa diu: 113 dies, 16.033 persones refugiades per arribar encara a Espanya. No es belluga. Tot plegat, efectes d'un conflicte internacional que no sabem resoldre i que va deixant vides pel camí.

Però aquest terror sorgeix de la incapacitat d'entendre'ns i tolerar-nos, també. I de conflictes i actituds que venen de lluny. I no es pot justificar, en cap cas, però s'ha d'entendre. Això és el que ens ajudava a fer l'escriptor, poeta, assagista i pensador Juan Goytisolo quan recollia el Premi Cervantes l'any 2014 i ens deia...

Dubtar dels dogmes i les suposades veritats com temples ens ajuda a evitar el dilema entre la uniformitat imposada pel fonamentalisme de la tecnociència en el món globalitzat d'avui i la previsible reacció violenta de les identitats religioses o ideològiques que senten amenaçades les seves creences i essències.

Goytisolo ens ha deixat, però, com totes les vides que han valgut la pena, com recordava Eva Piquer pensant en Carles Capdevila dissabte, ens ha llegat actitud, pensament i deures pendents.

Deures pendents aquí: veure quina decisió ha pres aquest cap de setmana de reflexió l'exsecretari del govern Germà Gordó, diputat, investigat pel TSJC en relació amb el 3%: si renunciarà a l'acta de diputat, com li demanen PDeCAT, ERC i la CUP, per no perjudicar el projecte en la fase final. La seva agenda extraviada i el fet que la seva secretària fos la filla de l'extresorer Andreu Viloca no l'ajuden a fer altra cosa.

Més deures: esbrinar si trontollarà el Pacte Nacional pel Referèndum si no és pactat. Demà es reuneix i aquest matí ens explicaran qui se'n pot despenjar i com interpreten la carta de la Comissió de Venècia a Carles Puigdemont: "No intervindrem si el referèndum no es fa pactat amb l'Estat i dins de la Constitució." La carta és una petició indirecta al govern Rajoy perquè s'assegui a pactar-lo? O és un cop de porta? Interpretació lliure.

Avui és notícia