La sequera continua: amb la pluja i la neu que han caigut no n'hi ha prou
Els embassaments catalans estan al 28% de la seva capacitat, malgrat la pluja i la neu de les últimes hores. Les precipitacions han esquivat les capçaleres dels rius i no serveixen per resoldre la situació de sequera. Les plantes i els arbres tindran un petit respir, però els pantans ni ho notaran.
Un temporal que s'ha quedat a mitges
El que havia de ser un temporal s'ha reduït a registres de 30 o 40 mil·límetres. Ha vingut de molt poc, explica Vicent Altava, tècnic del Meteocat:
Este episodi de precipitacions serveix per il·lustrar com a vegades la mala sort també intervé en la gènesi i la propagació de les sequeres, perquè la cosa ha vingut de 100 km.
Per als pròxims dies, les previsions (les més fiables arriben com a molt a 5 o 6 dies) no veuen venir cap llevantada generalitzada amb les quantitats que caldrien.
Tampoc hi ha bones notícies a les previsions estacionals, les que dibuixen com podria ser la primavera. Ara mateix, hi ha models que apunten a una estació humida i d'altres que els contradiuen. Però si no plou a la primavera, tampoc ho farà a l'estiu:
La finestra climàtica d'oportunitat començarà el 15 de març i probablement acabarà cap a finals de maig. Si llavors no s'han produït precipitacions és molt improbable que se'n produïsquen de molt generalitzades durant l'estiu com per a què puguem incrementar les reserves.
La situació és tan complicada i les previsions tan pessimistes que el govern podria decretar aquest dimarts l'excepcionalitat per sequera.
Situació d'excepcionalitat
El govern ha aprovat aquest dimarts activar la fase d'excepcionalitat del pla de sequera. Les reserves dels pantans encara no han baixat al 25%, que és quan es preveu activar l'excepcionalitat, però les previsions meteorològiques de cara a la primavera no permeten l'optimisme i aconsellen estalviar l'aigua.
La fase d'excepcionalitat implica una sèrie de restriccions en el consum d'aigua en l'agricultura i la indústria, i en el reg de jardins i zones verdes tant públics com privats. Entre altres mesures, també es prohibeix netejar carrers i instal·lacions urbanes amb aigua potable; les piscines només es podran omplir parcialment si disposen de sistemes de recirculació. A més, s'estableix un consum màxim de 230 litres per habitant i dia, incloent-hi activitats econòmiques i comercials.
Les mesures afecten 224 municipis de 15 comarques, amb una població de prop de 6 milions d'habitants.
El govern també ha decidit buidar el pantà de Sau, que està al 15% de la seva capacitat, i transvasar la poca aigua que hi queda al de Susqueda. Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d'aigua al dia, com s'està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. L'Agència Catalana de l'Aigua assegura que d'aquesta manera es pot preservar la qualitat de l'aigua.
Ara, el pantà de Susqueda, a la Selva, està al 36,5% de la seva capacitat. L'aigua d'aquest embassament abasteix bona part de les comarques gironines i de l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera, està preocupat per la gestió que haurà d'assumir el municipi i pels efectes que aquesta mesura pot tenir per al subministrament d'aigua. N'ha parlat a "El matí de Catalunya Ràdio":
Aquí se'ns genera un problema molt important perquè haurem de gestionar cisternes: com ho fem, qui ho paga, qui n'assumeix el cost?
Riera també ha criticat que el govern no els hagi avisat i que s'hagin assabentat del pla de buidar el pantà a través dels mitjans.
Si s'acaba fent el transvasament, també caldrà extreure els peixos de Sau, ja que no tindran prou oxigen per sobreviure.
Els efectes de la sequera a la pagesia de la plana de Lleida
L'escassetat d'aigua també ha portat a modificar els cultius a moltes finques del canal d'Urgell. En terres on abans se sembrava blat de moro, aquest any s'hi han plantat cereals d'hivern, bàsicament blat i ordi, que no necessiten tanta aigua per créixer.
Els cereals ara ocupen la meitat de les hectàrees sembrades a les finques que reben aigua del canal principal. Són unes 23.000 en total, un 20% més que en una campanya habitual, segons càlculs de la comunitat de regants. Fins i tot en alguns casos, el blat i l'ordi ocupen fins al 70% de la superfície.
Les reserves dels pantans de la conca del Segre, que alimenten el canal d'Urgell, són baixes. El pantà de Rialb, per exemple, només té l'11,67% de reserves d'aigua. El d'Oliana està una mica millor, al 34,79% de la seva capacitat, però tots estan prou baixos perquè pagesos com Manel Puig, de Preixana, a l'Urgell, optin per la prudència:
Sembrar un cereal, un ordi, un blat, què ens aporta? Primer que no necessitem tanta aigua, és a dir, amb un reg o dos, màxim tres, aquests dos conreus en tenen prou. Per al panís, en canvi, moltes vegades s'han de fer vuit o nou regs. És a dir, la diferència i l'estalvi d'aigua és evident.
La Comunitat de Regants va recomanar canviar el blat de moro per cultius que necessiten menys aigua i molts hi han respost perquè d'aquesta manera tenen assegurada, almenys, la primera collita.
Ara falta veure, diu Amadeu Ros, president de la Comunitat, si a la primavera les reserves hauran pujat prou per plantejar-se una segona collita de blat o ordi.
Les segones collites se sembren al mes de juny i llavors, si hi ha garantia d'aigua, la gent s'animarà, i si no, no.
El Canal d'Urgell decidirà el 15 de març la data d'inici de la campanya, que segurament serà uns dies després, al voltant de Sant Josep. El Canal d'Aragó i Catalunya ja començarà a regar aquest dijous amb restriccions d'aigua. Els agricultors podran sol·licitar un màxim d'1/4 de litre per segon i hectàrea, quan en una campanya normal aquesta quantitat podria superar el mig litre.
