L'extinció de les abelles posa en perill el 70% dels conreus de Catalunya
Ja fa molts anys que sentim que cada vegada hi ha menys abelles. Les últimes dades que tenim són del 2014, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Diuen que el 37% de les espècies d'abelles silvestres estan en declivi. Una xifra que, segons els científics, segurament és molt més elevada perquè deixa fora el 60% d'espècies.
Sigui com sigui, la davallada d'aquests pol·linitzadors essencials és inqüestionable, i posa en risc la seguretat alimentària del planeta. El menjar sense pol·linitzadors seria més escàs, més complicat d'aconseguir i més car.
Gairebé tot el que mengem depèn de la pol·linització, en concret el 75% dels aliments que es produeixen al món. Catalunya és la segona comunitat autònoma de l'estat espanyol més amenaçada, ja que el 70% dels nostres conreus, sobretot de fruita, depenen de la pol·linització. Ho diu un impactant informe de Greenpeace
Què menjaríem, doncs, si desapareixen les abelles? Doncs bàsicament cereals, plàtans, caquis, peix i alguns fruits secs com els cacauets i els festucs. El biòleg David Bertran és força contundent:
Sense abelles pol·linitzadores, o sense tantes abelles, tornaríem a l'Edat Mitjana alimentàriament parlant: molta menys varietat d'aliments i una esperança de vida més curta.
El David, amb la biòloga Berta Caballero, són comissaris de l'exposició "Més que abelles. Pol·linitzadors i flors, la vida en joc" , que es pot visitar fins a l'octubre del 2022 al Jardí Botànic de Barcelona, i que vol ser un crit d'alerta.
Per què estan desapareixent les abelles?
La Berta Caballero ho resumeix així:
La raó és per com els humans gestionem tot el que considerem que és nostre! Hem abusat de la construcció, dels pesticides, dels monocultius...
Així doncs, el que les ha amenaçat i encara les amenaça és l'ús de plaguicides; l'abús de monocultius; l'excés de construccions, que deixen cada vegada menys espais verds connectats, i la globalització de virus i bacteris.
Alguns pagesos ja comencen a donar la volta al tema dels plaguicides i decideixen no utilitzar-los, si no ho veuen del tot necessari. Per no dir que cada vegada n'hi ha més que aposten pels conreus ecològics.
Què podem fer nosaltres per salvar-les?
El biòleg David Bertran ens dona esperança:
Encara no estem en una situació alarmant. Per això els científics avisem ara, perquè encara estem a temps de fer coses abans que sigui massa tard.
A petita escala podem fer moltes coses per intentar frenar la desaparició de les abelles. Aquests serien 4 consells bàsics a l'abast de molts:
- Comprar aliments de proximitat, de temporada, i a poder ser ecològics.
- Plantar flora autòctona al balcó o al terrat: sajolida, romaní, farigola o sàlvia.
- Fer un hort a la ciutat o a l'escola, sobretot a la ciutat. Els nens han de saber d'on ve el que mengem, així aconseguirem que la proximitat sigui real.
- Evitar l'ús de plaguicides.
Consum conscient seria un bon resum. Triar bé els aliments que mengem, saber d'on venen i com han estat produïts és molt important. Pot salvar el futur de les abelles i, de retruc, el nostre futur.
