Per què hauries de llegir (o no) "Boulevard", de Flor M. Salvador
Els deures que els oients han posat al nostre editor i crític literari Malcolm Otero han estat durs, aquest cop. Pel nostre tastallibres, la novel·la és com una pel·lícula dolenta d'institut americà, encara que passa a Austràlia. D'entrada la trama jo no l'ha convençut:
Una noia, maca, està enamorada del capità de rugbi que és molt guapo (no es podia saber). Comença a sortir amb el guapo però, oh, apareix un alumne que és el prototip de noi dolent. Es droga, va a teràpia, el seu pare li pega cada dia... Ah, i també és molt guapo. I s'enamora del noi dolent, que és bo, és clar. I el porta a un lloc que és el boulevard dels somnis trencats.
És una relació d'estira-i-arronsa però al final són una parella meravellosa i ell marxarà d'Austràlia (un any) a desintoxicar-se.
Per Malcolm, el pitjor és com està escrit. I en posa uns quants exemples: els personatges posen els ulls en blanc 49 vegades. Es mosseguen els llavis o s'humitegen els llavis més de 100 vegades. Les galtes també són protagonistes, apareixen més de 90 vegades. De vegades es posen de color carmesí.
Plorar al final de la història (atenció, espòiler)
Malcolm Otero assegura que al final la història l'ha fet plorar perquè el protagonista, Luke, mor just abans d'anar-se'n a rehabilitació en un accident i ella llegeix la carta que li deixa (perquè se'n va un any).
Són 400 pàgines infames però plores al final. Com en una pel·lícula dolenta. A més, totes les relacions són tòxiques, plenes de gelosia. Tot està malament en aquest llibre.
Ho recomano, però com a pena substitutiva de presó. Cada lectura del llibre, un any menys a la garjola.
El llibre, que és gratis a internet, ha venut més de 200.000 còpies en paper.
