Publicitat
Anar a la navegació principal
  • Compareixença cas Cerdán
    • Mor Suso Díaz, pare de Yolanda Díaz
    • ÚLTIMA HORA | Incendis Baix Ebre i Anoia
    • Inundacions Texas
    • Incendi a França
    • Incendi Marsella
    • Sánchez compareix pel cas Cerdán
    • Pla Inuncat pluges intenses
    • Incendi a Sant Pere Sallavinera
    • Incendi a Pinell de Solsonès
    • Tiroteig Calldetenes
    • Mor l'exministre de Transports rus
    • Horner
    • Puado Joan Garcia
    • PSG Madrid
  • 3Cat
    • TV3
    • Catalunya Ràdio
    • SX3
    • EVA
    • NOTÍCIES
    • ESPORTS
    • CORPORATIU
    • icona botiga
    • icona buscador
    • Accés a l'espai d'usuari
logotip de Catalunya Ràdio
Directes Programació
Emissores icona avall
  • Catalunya Ràdio
  • Catalunya Informació
  • iCat
  • Catalunya Música
Catàleg
icona tancarlogotip de Catalunya Ràdio
  • Inici
  • Directes
  • Programació
  • Emissores icona avall
    • Catalunya Ràdio
    • Catalunya Informació
    • iCat
    • Catalunya Música
  • Catàleg
3Cat
TV3Catalunya RàdioSX3EVA
NOTÍCIES ESPORTS
CORPORATIU BOTIGA CERCA icona buscador
Arxiu Sonor
Capçalera

Saber la veritat! Els casos Escorza i ErolesEl testimoni de familiars i historiadors

  • Els protagonistes
  • Escorza, personatge a "Crim de sang"
  • Escorza, anarquista de mena
  • Escorza, el revolucionari
  • L'exili dels Escorza
  • Escorza, el crític
  • Escorza, el pare
  • Dionís Eroles
Escorza, el crític
  • Els protagonistes
  • Escorza, personatge a "Crim de sang"
  • Escorza, anarquista de mena
  • Escorza, el revolucionari
  • L'exili dels Escorza
  • Escorza, el crític
  • Escorza, el pare
  • Dionís Eroles
Anar al contingut
Els casos Escorza i Eroles

Els Escorza es van instal·lar a Valparaíso, Xile, l'estiu del 1939. Aquest va ser el destí de milers de republicans catalans i espanyols, dels quals uns dos mil hi van fer cap a bord del Winnipeg, gràcies a l'ajuda del poeta Pablo Neruda. En una primera etapa, Manuel Escorza va passar grans dificultats per tirar endavant: la seva discapacitat el privava de dedicar-se a les feines de més exigència física. Es va col·locar de corrector en una impremta, i al cap d'uns pocs anys va començar a escriure als diaris La Unión i La Estrella. La seva primera crítica a La Estrella va sortir el 16 d'octubre de 1945. L'última, poc abans de la seva mort, a finals de 1968. Sempre va firmar M. del Val, mai Manuel Escorza. Feia crítica de teatre, de cinema, de llibres, d'arts en general. La seva ploma era temible, com titula Orlando Walter Muñoz en un article de recordatori aparegut el 2004, és a dir més de 35 anys després de la mort d'Escorza. Llegim:

"Se puede decir con justicia que durante los años que M. del Val ejerció la crítica desde La estrella, fue un hombre temible. Su sola aparición en algún estreno teatral producía temor entre actores y directores. Pero no era el hombre escondido tras el escrito o el seudónimo. Don Manuel, al término de una función, conversaba con los intérpretes y les decía en sus caras sus defectos, a veces de manera cruel: "Usted ama realmente el teatro? Entonces bárralo". Pero con esa forma española de hablar tan fuerte, nunca se supo si hablaba en serio o era una humorada". Oscar Walter Muñoz el considera un crític de gran cultura i criteri infal.lible, i sobre el seu tracte personal escriu: "Podía ser muy duro cuando quería, pero era la bondad misma cuando hablaba con los jóvenes que éramos nostros".

En l'altre article que reproduïm, aquest firmat amb el pseudònim Personne ¿que correspon sens dubte a un company seu de redacció-, el perfil d'Escorza es completa, tant en l'aspecte professional com humà. Personne reprodueix paraules dites pel mateix Escorza a una companya més jove i sens dubte més dolça. "Y si no tiene nada que decir, no escriba; pero si lo hace, emplee fuego. Una buena página debe escaldar, conmover o procurar al espíritu instantes de solaz. En todo caso debe ser sincero. La verdad no es mito, es pan para la mente y coraza efectiva contra las paisones".

Què se'n deia, a les redaccions on treballava, d'aquell exiliat espanyol? Van arribar-hi els ecos de la guerra civil? Tornem a llegir:

"Su pasado era una leyenda. Altivez política, batalla enconada, choque de pasiones. A Chile llegó después de la guerra civil española. Él la llamaba 'incivil', simplemente porque las guerras son militares. Contaban que en la tribuna fue caudillo, que enfervorizaba masas, que en el campo de combate fue implacable. ¿Dónde comenzaba la verdad y dónde la imaginación? Se ha llevado un secreto, porque si bien departía con amplitud de criterio, alumbrado por el compañerismo más sano y bien inspirado, no soportaba que las narices intrusas husmearan su intimidad. A menos que él, pleno de euforia paternal, quisiera confiar hablando de su familia, espontáneamente: 'Tengo una hija que es el cascabel de mi alma'. Y sus ojillos traducían, entonces, la ternura que desbordaba su hermosa confidencia".

El Col·legi de periodistes de Xile li va concedir el Premi Camilo Henríquez per la seva trajectoria.

compartir a Whatsapp
compartir a Facebook
compartir a X
Publicitat
Publicitat
3Cat
TV3Catalunya RàdioSX3EVA
NOTÍCIESESPORTS
Corporatiu
  • El grup
  • Transparència
  • Responsabilitat social
  • Fundació La Marató
  • Premsa
  • Publicitat
  • Vendes internacionals
  • Presentació de projectes
  • Espai Proveïdor - Client
  • Perfil del contractant
  • Còpia i Venda d'imatges
  • Botiga
  • Selecció de personal
  • Càsting
Contacta'ns
  • Atenció a l'audiència
  • Com veure'ns i escoltar-nos
  • Visita'ns
Llengua
  • Promoció de la llengua
  • És a dir
  • Espai de l'aranès
  • Bon dia. Directori de mitjans en llengua catalana
  • Llibre d'estil
Troba'ns a
  • icona mòbils
    Mòbils i tauletes
  • icona televisió connectada
    Televisions connectades
  • icona informació
    Ajuda plataforma 3Cat
  • Avís legal
  • Canal Ètic
  • Cookies
  • Delegat de protecció de dades
  • Accessibilitat
  • Mapa web
© 3Cat