Una pista d'aterratge per a l'extrema dreta
Mentre els familiars dels presos intentaven contra rellotge entrar al Suprem per veure els seus familiars, els màxims dirigents de Vox entraven a la plaça Villa de París, davant del tribunal, amb un somriure als llavis.
Mentre alguns membres del Parlament basc i català provaven de convèncer els policies perquè els deixessin passar a la plaça -a la plaça- per atendre els compromisos amb els periodistes, els guardaespatlles de Santiago Abascal i de Javier Ortega Smith s'obrien pas amb escassa delicadesa.
Vox ha estat al Suprem per enviar un missatge clar: elogiar els tribunals en contra de la classe política, sense distinció; reivindicar el rei del 3 d'octubre i recordar que -en paraules seves- el "cop d'estat a Catalunya no ha estat desarticulat".
Un discurs concentrat en dos minuts. Amb un horitzó electoral farcit, la ultradreta nacionalista espanyola se sent forta perquè amb aquest judici, on exerceix d'acusació popular (un concepte, per cert, que caldria revisar amb urgència), Vox s'ha muntat una pista d'aterratge cap a les urnes, dibuixant el PP com una mala còpia del PSOE.
Acabi com acabi el judici, el gran triomf de Vox és haver situat el debat en l'antipolítica, amb el vistiplau o el silenci dels qui ara menysprea. Perquè quan la política seu al banc dels acusats, hi perd tothom. Pensi com pensi.
