Les grans inundacions del Pirineu, un dels més intensos del segle XX
En dos dies van caure fins a 600 mm de pluja
Els dies 6 i 7 novembre de 1982, el Pirineu va viure un dels temporals de pluja més intensos del segle XX, produït per una profunda i extensa borrasca situada a prop de Galícia que va deixar pluges rècord, pèrdua de vides i destrosses milionàries.
La catàstrofe es va endur la vida de 14 persones a Catalunya, segons la Generalitat, i 12 a Andorra, segons el govern d'Andorra. Les pèrdues es van quantificar en més de 270 milions d'euros.
Gran borrasca atlàntica i més de 500 mm de pluja
Una molt profunda pertorbació de 968 hPa es va situar molt a prop de Galícia. Amb el sentit antihorari dels seus vents, va injectar una forta entrada de vents del sud. Al golf de Lleó es van observar ratxes de fins a 170 km/h i onades de 9 metres. Aquest vent del sud càlid va agafar humitat del Mediterrani i la va projectar contra els contraforts pirinencs. L'efecte orogràfic va reactivar el desenvolupament de murs de nuvolades que no paraven de descarregar.

Entre els dies 6 i 8 va ploure a bots i barrals. A les comarques properes al Pirineu van registrar acumulacions superiors als 200 mm en 48 hores. Però el més sorprenent són els valors amb màxima quantitat d'aigua recollida en 48 hores:
Vallcebollera: 610 mm
La Molina: 556 mm, dels quals 423 mm en 24 hores.

Rius desbordats
Tal quantitat d'aigua caiguda en un període de temps tan curt va fer que la majoria de rius pirinencs assolissin cabals extraordinàriament alts, i, en conseqüència, va provocar grans desbordaments.
El Segre va marcar a Oliana un cabal de 1.856 m³/s, quan en porta 33 m³/s de mitjana, i a Lleida, de 2.385 m³/s, quan la mitjana és de 85 m³/s. Per comparar cabals, prenem com a exemple l'Ebre a Tortosa el dimarts 6 de novembre, amb 90 m³/s. El cabal del Segre a Oliana portava com 20 Ebres; al pas per Lleida, més de 26 vegades.

Amb aquestes magnituds de cabal es van inundar parcialment diversos municipis, entre els quals hi ha capitals de comarca com la Seu d'Urgell, Sort, Balaguer o la mateixa ciutat de Lleida. També la capital andorrana. Fins i tot, l'allau d'aigua sobtada va provocar el que s'anomena terratrèmol induït, de caràcter lleu, al pantà d'Oliana.
Fa 35 anys dels aiguats de 1982, que van fer desbordar el Segre i els seus afluents, afectant especialment #Cerdanya i l'Alt Urgell. #Taldiacomavui #OTD pic.twitter.com/k1BHwyk4rY
Gael Piguillem (@GPigui) November 8, 2017
Triste record de l'historia d'Andorra. Els Aiguats del 1982. pic.twitter.com/eWjXdwtFtG
Andorra Tresors (@Andorra_Tresors) November 10, 2014
Ara bé, un dels aspectes més colpidors van ser algunes grans esllavissades de terreny, com la de Gósol o la més coneguda del Pont de Bar. Aquest poble es va precipitar sencer cap a la llera del riu Segre al pas per l'Alt Urgell. Acabat l'episodi es va haver de construir el nou poble en un altre punt més elevat, 800 metres aigües avall.
Molts potser deveu recordar aquest extraordinari episodi per la visita del papa al camp del Barça o a Montserrat amb un aiguat considerable. A Montserrat "només" van caure 80 litres per metre quadrat.