L'hivern astronòmic ja és aquí: agenda astronòmica i curiositats
L'estació astronòmica de l'hivern comença el 22 de desembre a les 4.27 hores. És l'estació de l'any més curta, amb una durada de 88 dies i 23 hores, fins al 20 de març del 2024, moment de l'equinocci de primavera. Alhora, serà el dia amb menys hores de llum de l'any, amb 9 hores i 11 minuts. La sortida del sol a Barcelona serà a les 8.14 hores, i la posta, a les 17.25. Però ni és el dia que el sol es lleva més tard ni tampoc el dia que sol se'n va a dormir més d'hora.
El moment exacte del solstici d'hivern es considera quan el sol arriba a la seva posició més austral, és a dir, veurem el sol més baix de l'any al migdia. I, durant uns quants dies, la seva alçada màxima al migdia no varia. També és conegut per "sol quiet", perquè "solstici" prové de la paraula llatina "solstitium".
Trencant mites
L'arribada de l'hivern no té data fixa: l'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari, entre el 20 i el 23, en funció de l'any. Normalment cau en dia 21 i caldrà esperar fins al 2084 per tenir l'arribada de l'hivern en el dia 20, i més enllà del 2100 perquè caigui en 23.
No és el dia en què el sol surt més tard i es pon més d'hora: el dia en què el sol es va pondre més d'hora a Barcelona va ser el 8 de desembre, a les 17.22, mentre que el dia en què el sol es llevarà més tard serà el 4 de gener del 2022, a les 8.18.
Altres curiositats
El dia que el Sol és més a prop de la Terra: la distància més curta entre el Sol i la Terra serà el 3 de gener del 2023: 147.099.711 km. Aquest punt de mínima distància s'anomena periheli i es donarà exactament a les 00.38 hores. La diferència entre la mínima distància, d'ara, i la màxima, que es dona al juny, és d'uns 5 milions de quilòmetres. La Terra arribarà a una velocitat màxima de translació de 110.700 km/h.
És l'estació més curta de l'any: El solstici d'hivern coincideix amb el periheli, quan el Sol i la Terra són més a prop. L'òrbita de la Terra a l'entorn del Sol és el·líptica, és a dir, un cercle una mica aixafat pels costats i en què el Sol està una mica desplaçat cap a un dels extrems. Per la segona llei de Kepler, la Terra es mou més ràpidament quan és a prop del Sol i va més lenta quan n'és lluny. Com que ara n'és més a prop, va més ràpida, i d'aquí ve que sigui l'estació astronòmica de l'any més curta.
Sol de mitjanit a l'Antàrtida: Al voltant del 21 de desembre es dona al pol sud el fenomen del sol de mitjanit. El sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Agenda astronòmica de l'hivern
Eclipsis. Haurem d'esperar una mica més, perquè aquest hivern no hi haurà cap eclipsi de Sol o Lluna.
Pluges de meteors. Durant l'hivern tenim dues pluges de meteors molt concentrades a l'inici de l'estació astronòmica:
♦ Úrsids, amb un màxim cap al 22 de desembre.
♦ Quadràntids, amb un màxim cap al 3 de gener
Planetes. A primeres hores de la nit veurem Saturn i Júpiter. Abans de la sortida del sol en aquest inici d'hivern veurem el planeta Venus. Mercuri el podrem observar al gener a darrera hora de la matinada i durant el mes de març a primera hora de la nit.
