Hisenda posposa el Consell de Política Fiscal i Financera com demanaven les comunitats del PP
El Ministeri d'Hisenda ha ajornat el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) previst per a demà, a petició del Partit Popular, i l'ha passat al 4 de setembre.
Els consellers de les comunitats governades pel Partit Popular han enviat una carta al ministeri en què al·leguen que els falta informació per valorar la proposta i que algunes, ara mateix, estan en procés d'apagar els greus incendis forestals que afecten Madrid, Àvila i Toledo o la Vall d'Uixó.
El govern espanyol s'ha mostrat sorprès que ara parlin d'opacitat i diguin que no tenen prou dades després de mesos oferint-los negociacions. I afegeixen que el passat mes de juny se'ls va emplaçar a mantenir reunions tècniques per analitzar amb detall la reforma del model de finançament autonòmic. Diuen, però, que hi han accedit per donar temps al diàleg, ara que les Canàries s'han afegit a Catalunya i s'han mostrat favorables al nou model, que suposa una aportació de 1.337 milions d'euros addicionals per a l'arxipèlag canari.
La Moncloa insta les comunitats governades pel PP a sobreposar-se a l'opinió de la direcció del partit i pensar en el més convenient per als ciutadans.
Fa una setmana el Congrés va tombar els objectius d'estabilitat pressupostària amb els vots del PP, Vox i Junts. Aquests objectius s'havien aprovat en l'últim CPFF del 6 de juliol i establien un dèficit del 0,1% per a les comunitats autònomes per als pròxims 3 anys, cosa que havia de permetre un marge de 5.849 milions d'euros per a les comunitats. En aquest consell el ministre d'Hisenda, Arcadi España, es va mostrar obert per primer cop a fixar objectius de dèficit diferents per a cada comunitat.
La Generalitat demana no endarrerir la tramitació
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha demanat responsabilitat al Partit Popular perquè aquest ajornament no endarrereixi la tramitació d'aquest nou model perquè s'aprovi aquest any i pugui entrar en vigor el 2027. Romero ha dit que el ministeri ha estat "generós" oferint més temps a les comunitats del PP perquè puguin "estudiar el model i plantejar les propostes que considerin", però que confia que això no serveixi d'excusa per "endarrerir la tramitació d'un model que és bo per a Catalunya però també per a les altres comunitats, perquè el fa més equitatiu i més solidari".
I ha recordat que el model actual està caducat des del 2014 i que el nou no és només bo per a Catalunya, a qui aportaria 4.700 milions d'euros addicionals, sinó també per a les altres comunitats autònomes. "Hi ha moltes comunitats que estan infrafinançades, com Catalunya, Múrcia, les Balears o el País Valencià, i serien més recursos per a polítiques d'educació, sanitat o drets socials.
ERC no creu que ajornar-lo sumi més suports
L'ajornament ha provocat malestar en un dels socis del govern espanyol, ERC, que ha lamentat la suspensió de la reunió d'aquest dijous i ha exigit al govern espanyol que no ajorni més la reforma del finançament autonòmic. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha dit a 3CatInfo que el ministeri no necessitava ajornar-lo per buscar més suports "perquè té prou vots ell sol per aprovar aquest model". I que, en realitat, el Partit Popular també està d'acord amb aquest model perquè els dona més diners, "però no ho volen reconèixer".
"Al PP estan encantats de tenir més diners per a hospitals i escoles, però prioritzen la batalla política, l'enfrontament i el soroll a la seva gent", ha dit. Junqueras també ha reconegut que superar el tràmit posterior al Congrés "no serà fàcil, però no és impossible". Per això no creu que altres comunitats, com el País Valencià, aprofitin aquest ajornament per sumar-se al nou model.
De fet, el conseller d'Hisenda del País Valencià, José Antonio Rovira, ja ha rebutjat la possibilitat de negociar un acord unilateral amb el govern espanyol per millorar el finançament de la seva comunitat com ha fet el govern canari. Ha reconegut que els experts que assessoren el Consell valencià veuen amb bons ulls el nou model, que aportaria 3.669 milions d'euros addicionals al País Valencià, però ha insistit en l'argument que els falta informació i que cal "màxim consens". Ha recordat que les comunitats del PP, que s'hi oposen, "són 13 de 17" i ha dit que "està fet per a Catalunya".
"Qualsevol model que millori l'infrafinançament és bo, i aquesta és la valoració dels experts i de qualsevol persona", ha dit Rovira, però ha afegit que el model els continua deixant "un punt per sota de la mitjana". Des de l'oposició, Joan Baldoví, de Compromís, s'ha mostrat "profundament decebut" per la posició del Consell valencià i ha exigit a Rovira que no vagi a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera "amb esperit madrileny" marcat per Génova, per "boicotejar" qualsevol possibilitat de pacte amb el Ministeri d'Hisenda. El portaveu del Partit Socialista del País Valencià, José Chulvi, també ha lamentat que es perdi "una oportunitat històrica, després de 20 anys a la cua" del finançament autonòmic, sense ni tan sols presentar una proposta alternativa.
S'hauria pogut aprovar només amb el suport de Catalunya
El 10 de juliol el Ministeri d'Hisenda va enviar a les comunitats autònomes el text definitiu de la reforma del finançament, sense incorporar-hi canvis significatius respecte a la primera proposta. En el cas de la Generalitat, representaria un increment de 4.686 milions d'euros en recursos, a partir de l'any que ve.
Hisenda va assegurar que mantenia "obert" el diàleg amb totes les comunitats de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) convocat per al 29 de juliol per aprovar aquesta reforma. La majoria de comunitats l'han criticat i no han volgut formular-hi propostes. Això, tant les comunitats governades pel Partit Popular, però també les del PSOE, com Castella-la Manxa. Només les Canàries s'han afegit, a última hora, al nou model.
El govern espanyol sempre ha recordat que l'adhesió al nou model és voluntària i que les comunitats autònomes que prefereixin optar per quedar-se'n al marge, poden fer-ho. Això sí, no rebrien la seva part dels recursos extres que s'aportaran al sistema, al voltant de 20.975 milions d'euros.
A la reunió del CPFF el govern espanyol pot aprovar la reforma del sistema encara que perdi la votació. En segona ronda, disposa de vot de qualitat i només necessita el vot d'una comunitat autònoma, que seria Catalunya.
