El Congrés torna a tombar els objectius d'estabilitat pressupostària amb els vots de PP, Vox i Junts
El Congrés dels Diputats ha tornat a tombar la senda de dèficit i els objectius d'estabilitat pressupostària per al període 2027-2029 presentats pel govern de Pedro Sánchez, tal com ja va passar en el ple de la setmana passada.
Ho ha fet amb els 178 vots en contra de PP, Vox i Junts, els mateixos que ja van rebutjar la proposta en la primera votació, el 14 de juliol.
L'aprovació d'aquestes xifres seria el pas previ per a l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat.
Després d'aquesta segona negativa, l'executiu pot continuar avançant amb la tramitació dels pressupostos, tot i que ho haurà de fer amb un full de ruta fiscal més restrictiu amb les comunitats autònomes.
En l'últim Consell de Política Fiscal i Financera es va aprovar un objectiu de dèficit del 0,1% per a les comunitats autònomes els pròxims tres anys, cosa que havia de permetre un marge de 5.849 milions d'euros per a les comunitats.
Abans de la votació al Congrés, el ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha interpel·lat el PP preguntant-los si s'estimaven més "una derrota del govern" o més recursos per a les comunitats on governaven:
Espero que hagin reflexionat i que no optin pel bloqueig, sinó per obtenir més recursos i més estabilitat per al conjunt de les administracions.
Amb la nova negativa del Congrés, s'elimina la incorporació d'aquest marge i els pressupostos s'hauran d'elaborar amb els objectius de dèficit públic compromesos amb Brussel·les, que són de l'1,8% del PIB per al 2027, de l'1,6% per al 2028 i de l'1,5% per al 2029.
Les comunitats autònomes hauran d'assolir un equilibri fiscal.
El diputat de Junts Josep Maria Cruset ha retret al ministre d'Hisenda que tornés a presentar a les comunitats autònomes el mateix marge fiscal que ja havia presentat anteriorment, i que ja havia estat rebutjat. "Proposar el mateix per tenir el mateix", ha criticat.
Cruset també ha lamentat les dades d'execució de les inversions que es van saber la setmana passada, amb Catalunya com una de les comunitats on menys s'executen les inversions.
Per la seva banda, la diputada Teresa Jordà, d'ERC, ha apuntat que han votat a favor dels objectius d'estabilitat "per responsabilitat", però que això no es podia interpretar com un "aval" als futurs pressupostos.
La diputada també ha retret al govern espanyol que no compleixi els seus compromisos d'inversió i execució a Catalunya:
Fa massa temps que el PSOE demana confiança mentre acumula un sac d'incompliments immens.
S'avança amb la condonació del FLA
El Congrés ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PP i Vox al projecte de llei per a la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que ha de permetre condonar el deute a les comunitats autònomes.
El projecte permetrà condonar una mica més de 83.000 milions d'euros del deute acumulat per les comunitats autònomes del règim comú, sempre que aquestes ho sol·licitin.
Cap grup parlamentari ha donat suport a les esmenes de PP i Vox, que han argumentat que la llei mutualitza el deute i afavoreix les comunitats més malgastadores sense exigir cap disciplina fiscal.
El diputat Juan Bravo, del PP, ha afirmat que aquesta llei és el preu exigit per ERC per investir Pedro Sánchez president del govern:
Ni condonen, ni ajuden, ni reformen; compren voluntats perquè el senyor Sánchez continuï sent president.
Des del grup parlamentari d'ERC, Teresa Jordà ha negat que la condonació del deute sigui un "privilegi" per a Catalunya, ja que "beneficia tots els territoris".
Josep Maria Cruset, de Junts, ha indicat que, si bé facilitaran la tramitació d'aquest projecte de llei, l'objectiu del seu grup és aconseguir la condonació total del deute de Catalunya.
Amb el rebuig de les esmenes a la totalitat, s'ha garantit que el projecte de llei continuï la seva tramitació parlamentària.
Una vegada aprovada la nova norma, es preveu la condonació de 17.000 milions d'euros per a Catalunya, un 20% del seu deute total. Seria la segona comunitat més beneficiada per aquesta iniciativa, només per darrere d'Andalusia.
Pròrroga a les rebaixes fiscals als combustibles
El ple extraordinari també ha convalidat un reial decret llei amb noves mesures per afrontar les conseqüències del conflicte a l'Orient Mitjà. La proposta ha comptat amb els 175 vots a favor del PSOE, Sumar, ERC i Junts, i amb l'abstenció del PP.
El text inclou nous descomptes en els impostos a l'electricitat i els carburants, tot i que estableix una retirada gradual dels ajuts, prevista per al setembre del 2026. En cas que es registressin pujades importants en els preus de l'energia, les mesures es reactivarien en tota la seva intensitat.
El decret, que havia estat aprovat el Consell de Ministres fa setmanes, havia de ser convalidat pel Congrés.
