El nou ministre d'Hisenda s'obre per primer cop a fixar objectius de dèficit diferents per a cada comunitat
L'ombra de l'exministra Montero és allargada, però, a poc a poc, el seu relleu va cremant etapes, i una d'important era el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest dilluns, una reunió amb tots els consellers autonòmics d'Hisenda que s'ha allargat durant més de tres hores.
El nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha presidit per primera vegada aquest òrgan clau, on s'ha mostrat disposat a debatre per primera vegada la possibilitat de fixar objectius de dèficit asimètrics per a les diferents comunitats autònomes, en lloc d'una mateixa meta per a totes, com passa actualment.
D'aquesta manera, els objectius de dèficit tindrien en compte la diferent situació fiscal de cada regió, segons han explicat fonts del Ministeri d'Hisenda.
"Farem tots un esforç", ha promès el ministre en roda de premsa des de Madrid. Les darreres setmanes el govern espanyol s'ha reunit de manera bilateral amb algunes comunitats per discutir un mecanisme que substitueixi el model actual, caducat des del 2014.
"Confio que la voluntat de tots farà que al consell s'aprovi un model de finançament que sigui un abans i un després per al finançament del conjunt de comunitats, de totes, amb més solidaritat, transparència i recursos", ha exposat España davant la premsa.
"És difícil d'entendre els que no es volen ni asseure a negociar i només busquen excuses", ha destacat abans de celebrar que alguns territoris sí que hagin volgut discutir aquest assumpte amb el govern espanyol anant més enllà del "bloqueig" que, a parer seu, defensa la direcció del PP.
Mantenir la senda d'estabilitat
El ministre ha llançat aquesta proposta dels objectius asimètrics –que es planteja per primera vegada i que els organismes com l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) duen anys reclamant– i també ha ofert a les comunitats autònomes mantenir la senda d'estabilitat per al període 2027-2029 en el 0,1% de dèficit.
"Aquest percentatge reflecteix que les comunitats no hauran de fer cap esforç fiscal durant aquest període, a diferència de l'Administració General de l'Estat", han ressaltat fonts del ministeri durant la reunió.
Si aquest percentatge tira endavant, el marge de dèficit per a les comunitats autònomes serà de 5.849 milions d'euros. "Dit d'una altra manera, votar en contra dels objectius implicaria que les comunitats haurien de fer un ajust de 5.849 milions d'euros", avisen.
El finançament autonòmic, sobre la taula
El ministre haurà cremat dues etapes de cop en poques setmanes, perquè el 29 de juliol se celebrarà una altra reunió en què s'abordarà una de les patates calentes de la legislatura: la reforma del model de finançament.
El punt no estava previst en la reunió d'aquest dilluns, però les comunitats del PP han reclamat poder-lo discutir també. "S'ha de parlar de pressupostos, però sobretot s'ha de parlar de finançament autonòmic. Volem saber si el ministre continuarà amb l'aberració jurídica que se'ns va presentar a l'últim consell", ha apuntat la consellera extremenya, Elena Manzano, a l'entrada de la reunió.
La madrilenya Rocío Albert ha afegit que el consell era una "cortina de fum" per tapar els casos de corrupció que esquitxen el govern espanyol i el PSOE.
Catalunya avala la idea
Per la seva banda, Catalunya ha avalat l'esquema plantejat pel Ministeri d'Hisenda. "Avui el tema sobre la taula és un altre: és aprovar els objectius d'estabilitat pressupostària, i ja hi haurà temps per parlar del model de finançament", ha dit a la premsa abans d'entrar a la reunió.
Segons ha afegit, la reunió ha de servir per "començar el camí" cap a uns comptes que serien "una molt bona notícia". "Crec que és el que els ciutadans necessiten i demanen: que fem polítiques públiques a favor dels seus problemes, i tenir pressupostos és l'eina i l'instrument necessaris per poder tirar-ho endavant. Esperem que avui es pugui fer una proposta i s'aprovi per començar el camí cap als pressupostos de l'Estat", ha reblat.
Això, mentre algunes comunitats del PP insisteixen a carregar contra el que denominen "model Junqueras" de finançament per ser fruit d'una negociació prèvia entre el govern espanyol i ERC.
De fet, la consellera d'Hisenda d'Andalusia, Carolina España, ha afirmat que totes les comunitats estan en contra del model de finançament, excepte Catalunya, perquè "privilegia" uns territoris en detriment d'altres.
El líder d'ERC, per part seva, ha instat Junts a votar a favor al Congrés de la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i del nou model de finançament:
Que es deixin de baralles, que es deixin de retrets i amenaces, i que pensin en Catalunya, i que pensin en les famílies del nostre país.
En una roda de premsa, ha situat el mes de juliol com a "decisiu" en aquests dos assumptes, acordats entre els republicans i el govern espanyol, raó per la qual ha insistit que les forces polítiques actuïn amb responsabilitat i pensin en Catalunya a l'hora de votar, en una al·lusió indirecta a Junts, amb qui ha insinuat que el seu partit negociarà.
Tot i això, Junts ja ha avisat aquest dilluns que votarà en contra dels objectius de dèficit de les comunitats autònomes si el govern espanyol "fa les mateixes propostes que els anys anteriors".
"Tothom veu que aquests pressupostos ficticis són una cortina de fum per tapar els greus problemes que assetgen el govern Sánchez", han dit a l'ACN fonts de la formació de Carles Puigdemont.
Per part seva, el secretari general del PP de Catalunya, Juan Fernández, ha defensat que el sistema de finançament autonòmic "només serà estable" si és consensuat i assumit per totes les comunitats.
Ha dit que Catalunya necessita un nou model de finançament, "més just, transparent i adaptat a la realitat", però ha refusat que el govern el negociï de forma "bilateral" amb ERC.
El cert és que des que Montero va presentar fa mig any la reforma del sistema de finançament, amb un tema espinós com és l'ordinalitat per a Catalunya, s'han volgut celebrar reunions bilaterals entre Hisenda i les diferents comunitats, però els barons populars ho han rebutjat. Diuen que l'espai per fer-ho és el Consell de Política Fiscal de forma col·legiada amb tots, i no d'un en un.
Hisenda, però, argumenta que no totes les comunitats tenen les mateixes competències, ja que el nou model proposa fer una mena d'autopista a diverses velocitats on el finançament s'adeqüi a les responsabilitats que s'assumeixen. Dit d'una altra manera, qui tingui més competències, com Catalunya, en sortirà més afavorida.
Uns comptes tocats de mort, per ara
Aquesta ha estat la primera presa de contacte entre Arcadi España i la resta de barons autonòmics del PP, que són majoria, per abordar dos temes cabdals: pressupostos i finançament.
El camí dels pressupostos comença ara, i ho fa amb el pas previ i imprescindible per poder-los tramitar. Tot i que l'anterior ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir per activa i per passiva que presentarien els comptes d'aquest any, la falta d'acords al Congrés va impossibilitar-ho i Pedro Sánchez ha acabat apostant-ho tot als del que ve.
Però la possibilitat que aquests comptes vegin la llum segueix sent pràcticament impossible, perquè Junts i el PNB ja han fet evident que la legislatura està esgotada.
El govern espanyol vol utilitzar aquests comptes com a aparador electoral, un document on lluirà amb números, punts i comes les seves promeses d'obra de govern si revaliden la confiança en unes noves eleccions previstes per al 2027.
Es preveu un pressupost on la despesa augmenti molt considerablement, gràcies a una recaptació d'impostos rècord. Matèries com habitatge o despesa social seran clau. Però abans que tot això passi, el Consell de Política Fiscal era imprescindible.
Primer pas per als pressupostos
Per poder iniciar el procés, el govern espanyol té l'obligació de presentar als consellers autonòmics dos elements.
D'una banda, el sostre de despesa, és a dir, el màxim que pot gastar el govern i on es veurà com serà d'expansiu el nou pressupost.
De l'altra, l'anomenada senda d'estabilitat, el full de ruta econòmic que fixa quants diners poden gastar de més les administracions i com es reparteixen aquest esforç (objectius de dèficit), a més de quant es poden endeutar.
El ministre d'Hisenda va a aquestes reunions amb la partida guanyada a priori, perquè, tot i la majoria de barons populars, només necessita el seu vot de qualitat i el d'una autonomia afí, en aquest cas té Catalunya, Astúries, Cantàbria i Castella-la Manxa.
Una vegada ho tira endavant el Consell, l'endemà s'aprovarà en Consell de Ministres perquè passi directament al Congrés.
La batalla del dèficit
Al Congrés, però, serà on vindran els problemes. Abans de presentar cap mena de projecte de pressupostos, el govern espanyol ha de tenir una majoria parlamentària que ara mateix no té.
Allà haurà d'aprovar la senda d'estabilitat, però l'última vegada que ho va portar, Junts l'hi va tombar denunciant que el marge que tenien per gastar de més les autonomies era ínfim i que s'havia de multiplicar per vuit; una petició que converteix aquesta votació en un atzucac.
La consellera d'Economia de la Generalitat, Alícia Romero, ha dit després del consell que és "molt bona notícia" que s'iniciï el camí cap als pressupostos i que Catalunya valorarà la proposta d'Hisenda sobre la senda d'estabilitat.
En aquesta ocasió, el ministre d'Hisenda portarà els objectius de dèficit al Congrés el 14 de juliol. Si cauen, com és previsible, hi tornarien el 23 de juliol. Si el govern espanyol no aconsegueix tirar-ho endavant seria un déjà-vu del que va passar el 2024 amb Junts. En aquell moment, Montero va decidir que legalment podia continuar el tràmit pressupostari amb els que ja tenia aprovats (molt més restrictius i amb menys marge per a les autonomies).
Amb els actuals objectius de dèficit, les comunitats autònomes no poden gastar ni un euro més del que ingressen i, per tant, quadrar el 0,0% de dèficit. La proposta que ja va tombar Junts i que previsiblement tornarà a ser l'actual permetia un marge del 0,1% per als tres anys següents i, per tant, gastar una mica més del que ingressen (en concret, una dècima del PIB).
La realitat és que el govern espanyol no multiplicarà per vuit aquest marge perquè passi a ser del 0,8% com demana Junts, ja que això suposaria haver d'assumir aquest esforç, o traspassar-lo a altres subsectors com Seguretat Social o ajuntaments.
Tot el nou full de ruta pressupostari s'haurà d'ajustar als límits que imposa Brussel·les, que fixa un límit del dèficit de l'1,8% del PIB el 2027, de l'1,6% el 2028 i de l'1,5% el 2029. Tampoc es podrà augmentar la despesa primària neta per sobre del 3,2%, el 3% i el 3% els tres pròxims anys respectivament.
La despesa primària neta és tot allò que gasta l'Estat a excepció del que destina a interessos del deute, fons europeus o els diners que es destinen a les prestacions d'atur.
