Reforma de l'administració catalana: els càrrecs directius seran escollits per mèrits
Canvis significatius en la forma en què se selecciona, s'avalua i es remunera el personal directiu a l'administració catalana. El govern ha presentat aquest dimarts l'avantprojecte de llei per la qual els aspirants a les places directives de la Generalitat seran escollits amb un concurs de mèrits, avaluat per un òrgan independent.
El govern defensa que l'objectiu de la mesura és "professionalitzar l'administració catalana" per "millorar l'eficàcia, l'eficiència i la qualitat dels serveis públics".
En aquest sentit, l'executiu català subratlla que la nova regulació "impulsa un model de gestió orientat a resultats, amb rendició de comptes, transparència i avaluació objectiva de l'acompliment".
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del govern, Sílvia Paneque ha assenyalat que, "un cop aprovada, la llei permetrà encaminar el relleu generacional al govern, la captació i la repetició de talent a l'administració pública".
"Des del govern esperem que generi un consens ampli i que pugui seguir el recorregut parlamentari", ha dit Paneque.
Novetats del model de direcció pública professional
La nova norma, que haurà de ser sotmesa a l'aprovació parlamentària, introdueix canvis significatius en la forma en què se selecciona, s'avalua i es remunera el personal directiu.
Entre les principals novetats respecte al sistema de designació anterior, destaca que el procés de selecció se sotmetrà als principis de mèrit, capacitat, publicitat i idoneïtat. Els mèrits dels aspirants seran avaluats per un òrgan independent de qualificació de nova creació, amb representació paritària d'homes i dones, format per persones de reconegut prestigi en gestió pública i recursos humans.
Pel que fa a la durada dels mandats, els nomenaments o contractes tindran una vigència de set anys. Un cop finalitzat aquest període, per seguir en el càrrec amb una pròrroga de set anys del mandat, la continuïtat estarà condicionada a una avaluació favorable dels resultats obtinguts.
Tanmateix, la nova llei preveu que la permanència en el càrrec depengui del compliment dels objectius fixats en els acords de gestió. En aquest sentit, s'estableix una retribució variable que podrà arribar fins al 15% de les retribucions fixes en cas d'avaluació favorable.
Amb relació als cessaments, s'elimina el lliure cessament, que només es podrà produir per causes legalment establertes, com la finalització del mandat o una avaluació desfavorable per no haver assolit els objectius fixats en l'acord de gestió.
La nova llei també introdueix canvis en la classificació del personal directiu. La norma diferencia entre la direcció gerencial –direccions generals i de serveis–, la direcció operativa –subdireccions generals, ocupades per funcionaris de carrera– i els directius del sector públic institucional.
A qui afecta la nova llei?
Aquesta llei s'aplicarà de subdirectors cap amunt i afectarà un total de 727 persones, dels 260.000 treballadors públics que hi ha a la Generalitat de Catalunya.
Els que veuran un canvi més substancial en la seva elecció seran 320 directors generals, i la resta, 407, són subdirectors generals als quals avui ja s'apliquen criteris de meritocràcia.
L'avantprojecte de llei ja compta amb el suport de col·legis professionals, com el d'enginyers i el d'economistes, de la Cambra de Comerç i de la Cecot, entre d'altres.
