El Suprem aplica per primer cop l'amnistia, que afecta la mesa del Parlament i 3 condemnats per desordres

El Tribunal Suprem aplica l'amnistia a l'expresident del Parlament Roger Torrent i als que eren membres sobiranistes de la mesa de la dotzena legislatura l'any 2019, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado.

És el primer cop que el Suprem aplica la llei d'amnistia aprovada al Congrés el maig del 2024 i ho fa en quatre causes diferents: la de la mesa del Parlament de Roger Torrent, la de l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant i dues més a tres persones condemnades per les protestes contra la sentència del procés a Barcelona i a Girona.

Les sentències de totes quatre declaren "amnistiats" tots els acusats pels fets pels quals han estat jutjats en cada procediment i "es declara extingida la seva eventual responsabilitat penal i s'extingeixen d'ofici les costes causades".

La Fiscalia havia recorregut l'absolució de la mesa

Torrent, Campdepadrós, Costa i Delgado estaven acusats d'un delicte de desobediència funcionarial per haver permès debatre sobre monarquia i autodeterminació i per haver tramitat iniciatives parlamentàries a favor de la independència. Recordem que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va arribar a absoldre, però el Suprem va reobrir la causa a petició de la Fiscalia.

El març del 2023, la Fiscalia va demanar que es repetís el judici de Roger Torrent i de la seva mesa del Parlament i que es tornés a fer amb uns altres magistrats. Fa dos anys, la Fiscalia va demanar amnistiar-los i no ha sigut fins ara quan la sala ha decidit aplicar-los l'oblit judicial. El Suprem anul·la també qualsevol responsabilitat penal que derivés de la seva condemna i declara d'ofici les despeses judicials. El ponent d'aquesta sentència és el magistrat Leopoldo Puente Segura.

Josep Costa ha reaccionat a la decisió dels magistrats del Suprem assegurant en un missatge a X que no els reconeix cap autoritat per jutjar-lo, absoldre'l o amnistiar-lo. En una entrevista a 3CatInfo, Costa ha dit que el pacte per l'amnistia ha estat "un error rotund" de l'independentisme "de conseqüències polítiques nefastes" per a Catalunya perquè "ha deixat el país a la intempèrie i en una situació lamentable políticament, econòmicament i socialment" i als partits catalans "com a ostatges de Sánchez i la política espanyola".

Josep Costa ha explicat que va presentar recurs de cassació perquè la causa "fos completament anul·lada i perquè es reconegués internacionalment que quest és un judici nul de ple dret, un atemptat a la democràcia parlamentària" i una ingerència dels tribunals en el debat parlamentari impròpia d'una democràcia.

També hi ha reaccionat Esquerra Republicana, que en un comunicat s'han mostrat "satisfets" per l'aplicació de la llei d'amnistia als "8 independentistes" que han quedat lliures de les seves causes aquest divendres, després de "gairebé vuit anys".

ERC ha dit que la causa contra la mesa del Parlament "era un disbarat des del principi" i que aquestes sentències avalen "l'estratègia sòlida seguida amb la llei d'Amnistia". I ha afegit que "era inevitable" que el Suprem les dictés després de la "contundent sentència del TJUE" i que ara s'han d'aplicar a la resta de causes obertes.

Serracant estava condemnat per desobediència greu

La segona causa amnistiada és la que afecta l'exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, condemnat per desobediència greu a quatre mesos d'inhabilitació i a pagar una multa de 1.800 euros per haver donat suport al referèndum de l'1 d'Octubre i haver posat les instal·lacions municipals a disposició del govern per dur-lo a terme.

L'Ajuntament de Sabadell va aprovar aquestes resolucions el 7 de setembre, un dia abans que el Tribunal Constitucional les prohibís i ordenés anul·lar-les i deixar-les sense efecte. Davant d'aquesta ordre, Serracant no només no va anul·lar el decret d'alcaldia, sinó que en va promulgar un altre, el 29 de setembre del 2017, en què es feia responsable de l'ús de centres docents i instal·lacions municipals per al referèndum de l'1 d'Octubre i eximia de qualsevol responsabilitat els regidors del seu consistori. La magistrada Carmen Lamela ha estat la ponent de la sentència que amnistia Maties Serracant.

En una entrevista a 3CatInfo, Maties Serracant ha reconegut que el seu cas és molt relatiu "comparat amb el que podria suposar pels ciutadans que han vist compromesa la seva llibertat amb penes de presó" molt altes, i que tot i que ell se'n pugui beneficiar, aquesta aplicació tardana de la llei d'amnistia, en el seu cas, nou anys després de la primera causa, "no és justícia".

Serracant ha destacat que "aquesta és una causa política que afecta els drets del conjunt de la ciutadania de Catalunya" i que l'amnistia encara no ha arribat a "les peces de caça major, les persones que més van representar aquest anhel del poble de Catalunya" com "un president a l'exili, un vicepresident que no es pot presentar i altra gent que està pendent de l'aplicació plena, efectiva i íntegra" d'aquesta llei.

Sobre per què s'ha fet pública avui la sentència i els vuit casos concrets a qui afecta, ha dit que són casos que es podrien haver desencallat fa molt i que no té res a veure amb la sentència del TJUE. "No poden amagar la dilació de la gent que haurien d'estar plenament amnistiades, a casa seva en aquest país, poder-se presentar a unes les eleccions, ser professors o no veure els béns embargats a l'espera de multes molt importants".

Dues causes per desordres públics

Els tres activistes amnistiats havien estat condemnats per desordres públics durant les protestes contra la sentència del procés a Barcelona i a Girona l'octubre del 2019.

El cas de Barcelona, en què el ponent ha estat el magistrat Manuel Marchena, afecta l'activista Oriol Calvo, que va ser condemnat a un any i mig de presó pels aldarulls al passeig de Gràcia el 15 d'octubre del 2019 a la nit, durant les manifestacions de protesta contra la sentència del procés. A Oriol Calvo se l'acusava d'haver participat en el llançament de pedres i ampolles contra la policia i d'haver posat barricades als carrers amb contenidors i papereres, amb l'agreujant d'anar "disfressat", perquè portava un passamuntanyes.

Els casos de Girona afecten dos activistes, Mohcine el Mesbay i Abdessabour al-Youbi, acusats de desordres públics per haver participat en les manifestacions contra el procés el 19 d'octubre del 2019. En concret, se'ls va condemnar a un any i mig de presó pel llançament de pedres als jutjats de Girona. En aquest cas, el ponent de la sentència també ha estat el magistrat Leopoldo Puente Segura.

En tots tres casos, el Suprem determina que "queden amnistiats pels actes comesos" i "es declara extingida la responsabilitat penal i s'extingeixen d'ofici les costes causades".

Aquests casos no estan vinculats a la sentència de la justícia europea de fa pocs dies que va avalar l'amnistia. El Tribunal Suprem resol així els recursos que s'havien presentat i que, en alguns casos, encara estaven pendents de resoldre's.