El govern egipci estudia dissoldre els Germans Musulmans
La mesura pot atiar encara més el conflicte que viu el país, políticament dividit des del cop d'estat militar que el 3 de juliol passat va enderrocar el president islamista Mohamed Mursi i immers en greus disturbis que només aquesta setmana ha deixat centenars de morts. El govern interí qualifica l'actual situació de "guerra contra el terrorisme" i els manifestants de ser "forces extremistes".
Redacció
3 min
El govern interí d'Egipte vol posar fi al desafiament islamista tant als carrers, reprimint les protestes pro Mursi, com als despatxos, eliminant el moviment que les impulsa. Així es desprèn de l'anunci que estudia dissoldre la confraria dels Germans Musulmans, una organització no-governamental el braç polític de la qual va guanyar democràticament les cinc eleccions que van seguir a la revolta del 201. L'avís l'ha fet el portaveu del Consell de Ministres egipci, Sheriff Shaoqi, que en roda de premsa ha explicat que l'executiu està analitzant els mitjans jurídics per adoptar aquesta mesura.
La presidència egípcia ha titllat la situació de "guerra contra el terrorisme" i els manifestants de "forces extremistes" a mans dels Germans Musulmans, que amb la seva "tossuderia" han impedit, segons l'assessor presidencial per a Assumptes Polítics, Mustafa Higazi, una "solució negociada" a la crisi política. Una crisi, segons ell, nascuda per l'oposició del poble egipci al "feixisme teocràtic".
Tot plegat pot atiar encara més el conflicte que viu el país, dividit des del cop d'estat militar que el 3 de juliol passat va enderrocar el president islamista Mohamed Mursi i immers en greus disturbis que només aquesta setmana ha deixat centenars de morts en la massacre de dimecres, en l'intent de desmantellar els campaments a favor del deposat president que s'havien instal·lat al Caire, i en l'anomenat "divendres de la ira".
L'exèrcit ja ha deixat clar que no vol que els islamistes tornin al poder ni tampoc a la taula de negociacions, com li demana la comunitat internacional, temorosa que el caos empenyi Egipte a la guerra civil. Però uns Germans Musulmans fora de la llei podrien empènyer molts dels seus membres a radicalitzar-se i lluitar pel poder amb les armes.
Una història convulsa
La confraria dels Germans Musulmans va néixer el 1928 a Egipte com a moviment polític de caire religiós amb una ideologia basada en l'establiment d'un estat islàmic sustentat en la xaria. La seva influència es va estendre ràpidament a altres països àrabs.
En la seva primera fase, les principals activitats eren socials i religioses amb la fundació d'escoles, hospitals i, fins i tot, empreses. Progressivament, però, es van anar militaritzant i polititzant fins a esdevenir una amenaça real per als governs de la zona.
A Egipte, els Germans Musulmans han alternat etapes de clandestinitat i legalitat fins que finalment, el 1954, va esquivar les reticències governamentals fundant-se com a organització i avançant cap a posicions cada vegada més moderades. Després de la revolució que el 2011 va acabar amb el règim de Hosni Mubarak, la confraria va fundar el Partit Llibertat i Justícia, que va guanyar les eleccions presidencials amb Mohamed Mursi al capdavant.
Un any després de les eleccions, i davant de la progressiva islamització del país, l'Egipte laica va tornar als carrers de les principals ciutats del país per demanar un canvi de govern. Un canvi que les forces armades van propiciar el 3 de juliol, derrocant Mursi en un cop d'estat i impulsant un executiu de transició amb l'encàrrec de convocar eleccions anticipades constituents.
La presidència egípcia ha titllat la situació de "guerra contra el terrorisme" i els manifestants de "forces extremistes" a mans dels Germans Musulmans, que amb la seva "tossuderia" han impedit, segons l'assessor presidencial per a Assumptes Polítics, Mustafa Higazi, una "solució negociada" a la crisi política. Una crisi, segons ell, nascuda per l'oposició del poble egipci al "feixisme teocràtic".
Tot plegat pot atiar encara més el conflicte que viu el país, dividit des del cop d'estat militar que el 3 de juliol passat va enderrocar el president islamista Mohamed Mursi i immers en greus disturbis que només aquesta setmana ha deixat centenars de morts en la massacre de dimecres, en l'intent de desmantellar els campaments a favor del deposat president que s'havien instal·lat al Caire, i en l'anomenat "divendres de la ira".
L'exèrcit ja ha deixat clar que no vol que els islamistes tornin al poder ni tampoc a la taula de negociacions, com li demana la comunitat internacional, temorosa que el caos empenyi Egipte a la guerra civil. Però uns Germans Musulmans fora de la llei podrien empènyer molts dels seus membres a radicalitzar-se i lluitar pel poder amb les armes.
Una història convulsa
La confraria dels Germans Musulmans va néixer el 1928 a Egipte com a moviment polític de caire religiós amb una ideologia basada en l'establiment d'un estat islàmic sustentat en la xaria. La seva influència es va estendre ràpidament a altres països àrabs.
En la seva primera fase, les principals activitats eren socials i religioses amb la fundació d'escoles, hospitals i, fins i tot, empreses. Progressivament, però, es van anar militaritzant i polititzant fins a esdevenir una amenaça real per als governs de la zona.
A Egipte, els Germans Musulmans han alternat etapes de clandestinitat i legalitat fins que finalment, el 1954, va esquivar les reticències governamentals fundant-se com a organització i avançant cap a posicions cada vegada més moderades. Després de la revolució que el 2011 va acabar amb el règim de Hosni Mubarak, la confraria va fundar el Partit Llibertat i Justícia, que va guanyar les eleccions presidencials amb Mohamed Mursi al capdavant.
Un any després de les eleccions, i davant de la progressiva islamització del país, l'Egipte laica va tornar als carrers de les principals ciutats del país per demanar un canvi de govern. Un canvi que les forces armades van propiciar el 3 de juliol, derrocant Mursi en un cop d'estat i impulsant un executiu de transició amb l'encàrrec de convocar eleccions anticipades constituents.
