Colòmbia rescata Ingrid Betancourt, segrestada per les FARC des del 2002
El govern colombià ha confirmat el rescat de l'excandidata presidencial Ingrid Betancourt, segrestada per les FARC des de fa anys. Juntament amb Betancourt, l'exèrcit colombià ha alliberat tres ostatges americans i onze militars colombians, segons ha anunciat des de Bogotà el ministre de Defensa colombià, Juan Manuel Santos. En els últims mesos s'havia denunciat el precari estat de salut de la política francocolombiana, retinguda a la selva. Segons el ministre de Defensa, els ostatges estan en un estat de salut "raonablement bo". En la primera declaració pública un cop alliberada, Betancourt ha afirmat que el seu rescat "és un senyal de pau per a Colòmbia".
4 min
El ministre de Defensa ha explicat que els ostatges estan "sans i estalvis" i que estaven retinguts al departament de Guaviare. "Aquesta operació, que hem anomenat Escac, no té precedents i deixa molt amunt el llistó de la qualitat i la professionalitat de les forces militars colombianes", ha assegurat el ministre. Els quinze exostatges han arribat a mitjanit, hora catalana, a l'aeroport militar de Bogotà.
Les primeres paraules públiques de Betancourt un cop alliberada han estat que aquesta fita era "un senyal de pau per a Colòmbia". A més, ha afegit: "Ens estan demostrant que la pau sí que és possible." Betancourt ha donat les gràcies "a Déu, a la Mare de Déu i als soldats de Colòmbia", així com a la gent que ha pensat en els segrestats, i ha qualificat l'operació militar d'"impecable". "Ens han rescatat sense cap tret, i això crec que és un senyal de pau." L'exèrcit colombià es va infiltrar a la cúpula de les FARC. Els soldats van fer creure a dos vigilants que s'havien de reunir amb el cap de la guerrilla, però en realitat van posar en marxa l'operació d'alliberament.
La política i símbol dels segrestats de les FARC ha promès que continuarà lluitant, amb el suport de Nicolas Sarkozy, per l'alliberament dels segrestats que continuen a la selva. I ha agraït també a Álvaro Uribe que "se l'hagi jugat" per ella.
Ingrid Betancourt era ostatge de les FARC des del febrer del 2002. L'alliberament de l'excandidata presidencial havia estat objecte de llargues negociacions entre el govern colombià i els guerrillers, amb la mediació, de vegades, de França i altres de Veneçuela. En els últims mesos, s'havien succeït diverses operacions d'alliberament d'altres segrestats. També s'havia donat l'alarma sobre l'estat de salut de Betancourt, molt precari.
El rescat confirmaria el debilitament de les FARC des de la mort, fa poc, del seu seu líder Manuel Marulanda.
Fi a sis anys de captiveri
Ingrid Betancourt va ser segrestada per les Forces Armades i Revolucionàries de Colòmbia el febrer del 2002 en plena campanya electoral per les presidencials, les primeres que va guanyar l'actual mandatari, Álvaro Uribe. L'acompanyava la seva mà dreta, Clara Rojas, que va ser alliberada fa uns mesos i que, durant el captiveri a la selva amazònica, ha tingut un fill amb un guerriller.
Durant aquests cinc anys, la principal guerrilla colombiana ha donat proves amb comptagotes que Betancourt seguia viva, com alguna cinta de vídeo en què l'excandidata presidencial criticava el govern per haver-la abandonat.
Potser les notícies més concretes sobre el seu estat les va proporcionar un policia colombià que havia aconseguit escapar de les FARC vuit anys després de ser capturat.
John Frank Pinchao va compartir captiveri amb Betancourt i la va veure per últim cop pocs dies abans de fugar-se. El policia va explicar que l'excandidata havia intentat fugir cinc cops i que la seva salut era prou bona malgrat les males condicions que havia de suportar.
Ingrid Betancourt va estudiar Ciències Polítiques a França, on va conèixer el seu primer marit, i va obtenir la doble nacionalitat. A principis dels noranta va tornar a Colòmbia i ben aviat va destacar per les seves denúncies contra la corrupció. Fundadora del Partit Verd, primer va ser elegida senadora i, el 2002, va decidir aspirar a la presidència del país.
El 23 de febrer d'aquell any, ella i el seu equip van voler afegir-se a la caravana de l'aleshores president Andrés Pastrana, que havia donat l'ordre a l'exèrcit de recuperar l'anomenada Àrea de Distensió controlada per les FARC. Però mai no van poder contactar amb la comitiva i el viatge d'Ingrid Betancourt per la selva colombiana s'ha acabat durant més de sis anys.
Les primeres paraules públiques de Betancourt un cop alliberada han estat que aquesta fita era "un senyal de pau per a Colòmbia". A més, ha afegit: "Ens estan demostrant que la pau sí que és possible." Betancourt ha donat les gràcies "a Déu, a la Mare de Déu i als soldats de Colòmbia", així com a la gent que ha pensat en els segrestats, i ha qualificat l'operació militar d'"impecable". "Ens han rescatat sense cap tret, i això crec que és un senyal de pau." L'exèrcit colombià es va infiltrar a la cúpula de les FARC. Els soldats van fer creure a dos vigilants que s'havien de reunir amb el cap de la guerrilla, però en realitat van posar en marxa l'operació d'alliberament.
La política i símbol dels segrestats de les FARC ha promès que continuarà lluitant, amb el suport de Nicolas Sarkozy, per l'alliberament dels segrestats que continuen a la selva. I ha agraït també a Álvaro Uribe que "se l'hagi jugat" per ella.
Ingrid Betancourt era ostatge de les FARC des del febrer del 2002. L'alliberament de l'excandidata presidencial havia estat objecte de llargues negociacions entre el govern colombià i els guerrillers, amb la mediació, de vegades, de França i altres de Veneçuela. En els últims mesos, s'havien succeït diverses operacions d'alliberament d'altres segrestats. També s'havia donat l'alarma sobre l'estat de salut de Betancourt, molt precari.
El rescat confirmaria el debilitament de les FARC des de la mort, fa poc, del seu seu líder Manuel Marulanda.
Fi a sis anys de captiveri
Ingrid Betancourt va ser segrestada per les Forces Armades i Revolucionàries de Colòmbia el febrer del 2002 en plena campanya electoral per les presidencials, les primeres que va guanyar l'actual mandatari, Álvaro Uribe. L'acompanyava la seva mà dreta, Clara Rojas, que va ser alliberada fa uns mesos i que, durant el captiveri a la selva amazònica, ha tingut un fill amb un guerriller.
Durant aquests cinc anys, la principal guerrilla colombiana ha donat proves amb comptagotes que Betancourt seguia viva, com alguna cinta de vídeo en què l'excandidata presidencial criticava el govern per haver-la abandonat.
Potser les notícies més concretes sobre el seu estat les va proporcionar un policia colombià que havia aconseguit escapar de les FARC vuit anys després de ser capturat.
John Frank Pinchao va compartir captiveri amb Betancourt i la va veure per últim cop pocs dies abans de fugar-se. El policia va explicar que l'excandidata havia intentat fugir cinc cops i que la seva salut era prou bona malgrat les males condicions que havia de suportar.
Ingrid Betancourt va estudiar Ciències Polítiques a França, on va conèixer el seu primer marit, i va obtenir la doble nacionalitat. A principis dels noranta va tornar a Colòmbia i ben aviat va destacar per les seves denúncies contra la corrupció. Fundadora del Partit Verd, primer va ser elegida senadora i, el 2002, va decidir aspirar a la presidència del país.
El 23 de febrer d'aquell any, ella i el seu equip van voler afegir-se a la caravana de l'aleshores president Andrés Pastrana, que havia donat l'ordre a l'exèrcit de recuperar l'anomenada Àrea de Distensió controlada per les FARC. Però mai no van poder contactar amb la comitiva i el viatge d'Ingrid Betancourt per la selva colombiana s'ha acabat durant més de sis anys.
