Gustavo Dudamel dirigeix per primera vegada "La flauta màgica" de Mozart al Liceu, en directe a Catalunya Música
El prestigiós director veneçolà Gustavo Dudamel va debutar la temporada passada al Gran Teatre del Liceu amb "Il trovatore" i "Otello" de Giuseppe Verdi. Ara torna al coliseu de la Rambla amb un títol operístic que no ha dirigit mai. Es tracta de la icònica partitura de l'òpera en dos actes "La flauta màgica", de Wolfgang Amadeus Mozart.
Aquesta producció és un dels plats forts de la temporada que comptarà amb participació destacada del tenor mexicà Javier Camarena, que reforça el seu vincle artístic amb el Liceu i debutarà en el rol principal de Tamino, al costat d'un repartiment de grans veus: Lucy Crowe, Kathryn Lewek, Matthias Goerne, Albert Casals, David Lagares, Stephen Milling, Thomas Oliemans, Berna Perles, Gemma Coma-Alabert, Marta Infante, Mercedes Gancedo i Roger Padullés. La posada en escena la signa l'escocès David McVicar, uns dels directors d'escena més aclamats del món, amb la celebrada producció que es va estrenar a Londres l'any 2003. Les representacions començaran aquest dilluns 20 de juny i s'allargaran fins al 2 de juliol.
"La flauta màgica" és sens dubte una de les òperes més conegudes i celebrades de Mozart. És l'última òpera del gran geni de Salzburg que es va estrenar. Va ser a Viena el 30 setembre del 1791, uns mesos abans de morir. Basada en el llibret escrit en alemany per Emmanuel Schikaneder, l'òpera narra les aventures del jove príncep Tamino per intentar alliberar la princesa Pamina de les mans del malvat Sarastro. Durant el seu llarg viatge haurà de passar un seguit de proves i superar diversos obstacles amb l'ajuda d'una flauta màgica. Estrenada a Viena sota la direcció del mateix Mozart, "La flauta màgica" està dotada d'una gran càrrega simbòlica vinculada estretament amb la maçoneria, una institució secreta de la qual tant el compositor com el llibretista formaven part. Així, hi abunden les referències al·lusives al món maçònic, com ara la importància atorgada a l'amistat i la germanor o bé a la presència reiterada del número tres: tres acords inicials a l'obertura, tres dames, tres genis...
La transmissió d'aquesta òpera estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.
#CatMúsica35anys
