"Terrorisme: la guerra infinita" i "L'Emma vol viure", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 20 de maig, "60 minuts" presenta dos treballs. A les 22.45, estrena el segon episodi sobre "la guerra contra el terror". "Terrorisme: la guerra infinita" explica com la decisió dels Estats Units de no aplicar la Convenció de Ginebra a combatents capturats ha fet fracassar aquesta guerra, ha alimentat insurreccions i contribuït a la propagació del conflicte i la seva transformació en una guerra permanent. A continuació, a les 23.50, recupera "L'Emma vol viure". L'Emma Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l'adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus: l'anorèxia. Amb només 18 anys, va començar a filmar la seva pròpia lluita contra aquesta malaltia.
"Terrorisme: la guerra infinita"
La guerra a l'Afganistan va tenir una altra conseqüència no desitjada: de sobte, la indefinició que envolta el terme "terrorisme" va tenir ramificacions concretes. Saber qui era un terrorista i quin marc legal calia abordar es van convertir en qüestions clau, amb una gran influència en el conflicte.
A partir d'aquí, el destí de la "guerra contra el terrorisme" ja no depenia només de les lluites sobre el terreny, sinó també de les definicions legals desenvolupades a Washington.
La tortura, els "llocs negres" i les "extradicions" són alguns exemples de noves tàctiques nord-americanes. Inicialment, aquestes tàctiques formaven part d'un programa secret de la CIA, però ràpidament es van desenvolupar dins de tot l'exèrcit nord-americà, des de l'Afganistan fins a Guantánamo i després a l'Iraq, amb conseqüències desastroses.
Els experts militars nord-americans creuen que Guantánamo i Abu Ghraib van ser fonamentals per alimentar la insurrecció i la seva propagació a l'Iraq i en altres llocs.
Una guerra que es va iniciar el 2001 com a campanya contra Al-Qaida es va transformar 18 anys després en una guerra mundial permanent, amb assassinats dirigits, operacions de combat encapçalades directament pels occidentals o mitjançant intermediaris a l'Orient Mitjà, a l'Àsia Oriental i a l'Àfrica.
Aquest conflicte i les respostes terroristes als nostres països han contribuït a la desestabilització de l'ordre polític mundial i de les nostres pròpies democràcies, en nom dels quals es va llançar la guerra.
Dirigit per Ilan Ziv
Una producció de Zadig Productions
"L'Emma vol viure"
Filmant la seva vida, l'Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d'una d'aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d'extrema feblesa, o bé l'anorèxia la portaria a la mort. Al final va acabar morint. En el documental sentirem l'Emma, però també la seva família, les amigues, els metges i els terapeutes que la van tractar, reflexionant sobre la seva vida i mort.
A Catalunya, segons dades oficials, hi ha 28.000 joves d'entre 12 i 24 anys que tenen un trastorn de tipus alimentari. Això significa un 6% de la població d'aquesta franja d'edat, tot i que si hi afegim altres conductes de risc, com ara autoimposar-se una dieta o vomitar expressament, s'arriba fins a l'11%. Tot i que un 5% dels afectats acaba morint, com el cas de l'Emma, el 70% es tracta i es recupera.
Quan el reportatge "L'Emma vol viure" es va passar a la televisió holandesa, va tenir un gran impacte, sobretot entre el públic adolescent, i va propiciar molts debats als instituts i en els mitjans de comunicació i, fins i tot, va impulsar alguns canvis en el sistema sanitari.
Tot i la seva duresa "L'Emma vol viure" pot contribuir a la conscienciació de la gravetat dels trastorns alimentaris i fer arribar el missatge que la protagonista va voler fer arribar: trieu viure mentre pugueu.
Dirigit per Jessica Villerius
Una producció de Posh Productions
Sant Joan Despí, 17 de maig del 2019
