"Els artistes amb talent no han de sentir-se amenaçats per la intel·ligència artificial"
Fins fa no gaire, la intel·ligència artificial semblava ciència-ficció. En les prediccions tecnològiques dels gurus de Silicon Valley, la IA no havia estat considerada com la següent tecnologia capaç de canviar el món fins fa relativament poc temps. En certa manera, la IA ens ha agafat a tots desprevinguts, confirmant que la "disrupció" sol venir de llocs imprevisibles, quan ningú l'espera. Almenys, això és el que a mi em sembla.
Hi ha una cita molt famosa de l'autor de ciència-ficció Arthur C. Clarke que diu: "Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia", i, en el cas de la IA, aquesta màxima sembla encertada.
Les aplicacions de la IA més populars (generadors de text i imatge) funcionen d'una manera que podríem descriure com a "màgica": amb molta cura, introduïm unes paraules, i, en pocs segons, obtenim una imatge o un text amb les característiques que hem demanat. No cal (a priori) que tinguem cap coneixement especial per fer-ho.
La paraula "Abracadabra", segons la Viquipèdia, significa "Mentre parlo, vaig creant", i té origen hebreu o arameu. Fer servir un generador de text o d'imatge és com introduir "abracadabra" en la casella de text del software i esperar que les imatges i textos apareguin i ens sorprenguin perquè sovint els resultats són inspiradors. Aquestes eines posen a les nostres mans la capacitat de crear més enllà de les nostres habilitats, i això ens porta a preguntar-nos: "Són creatives, les màquines?"
Només se m'acut una resposta: les màquines no tenen cap necessitat de crear o d'expressar-se artísticament (almenys de moment); en canvi, els humans, sí. Si una màquina dona una resposta creativa és perquè un ésser humà li ha demanat el millor que ha sabut.
Aquestes eines han estat creades per satisfer la necessitat humana d'expressar-se, i cada artista les fa servir de manera diferent. La mirada de l'artista és el que realment compta, no l'eina que utilitza. Els dibuixos que servidora pugui fer (sense cap talent per dibuixar) o els que pot fer un artista "de veritat" seran completament diferents; una vegada més, la mirada, la manera especial que fa cada artista únic, ho és tot.
Els artistes amb talent no han de sentir-se "amenaçats per la intel·ligència artificial", han de sentir-se amenaçats pels humans que poden (i volen) fer un mal ús de la seva imatge, la seva veu, el seu estil i el llenguatge d'aquests artistes.
Aquest mal ús de la feina dels creadors no és nou ni exclusiu de la intel·ligència artificial; sempre ha existit, només que aquesta tecnologia l'amplifica i el fa més potent. Com en la màgia, hi ha fades i hi ha bruixots.
La IA segurament continuarà sorprenent-nos en els pròxims anys. Hi haurà humans creatius que construiran coses sorprenents i humans extractius que intentaran esprémer l'última gota, no de la tecnologia, sinó de la humanitat.
