L'ACA declara la guerra a les centrals hidroelèctriques "zombies"
Són construccions que interrompen els cursos dels rius, ja sigui per a usos hidroelèctrics, el regadiu o l'abastiment. L'estimació dels tècnics és que "un 10% ja estan en desús i, per tant, seria bo retirar-les", explica Mònica Bardina, del Departament de control i qualitat d'aigües de l'ACA. Entre les instal·lacions abandonades n'hi ha per fer electricitat, "centrals zombies" que l'administració vol esborrar del mapa.
Empresaris poc curosos
Les "centrals zombies" són centrals d'una potència instal·lada per sota els 250 o 500 quilowatts. Un cop han perdut les primes, ingressen poc pels costos de manteniment que tenen; aleshores, el titular deixa de fer les inversions necessàries i el manteniment. I el dia que té una gran reparació ja no li surt a compte i la deixa abandonada. És el que ha constatat sobre el terreny l'Arnau Cangròs, tècnic del Departament de Recursos Hídrics de l'ACA, que té contacte directe amb els titulars de les concessions. N'hi ha que estan disposats a invertir per treure el màxim rendiment i d'altres que funcionen només per inèrcia:
Et trobes gent professional que estima el negoci i que intenten produir el màxim d'energia que sigui possible; i altres titulars que tenen la turbina girant que li genera 500 euros al mes i se'n despreocupa, només gastant quatre duros posant oli a final de mes, fins que allò peti.
Un 10% de les rescloses dels rius ja no s'utilitzen. Mònica Bardina, tècnica de l'ACA
Dificultats perquè surtin els números
Un empresari del sector ens confirma que "costa molt" fer rendible les petites hidroelèctriques. No tot és veure passar l'aigua per la turbina i cobrar, diu en Francesc Bellvehí.
El preu del quilowatt l'han abaixat més d'un 50%. Estem a preu de mercat. Això no és rendible. Les màquines, de tant en tant, se'ls ha de fer una revisió. Tot es fa malbé. Hi ha moltes minicentrals que hauran de tancar perquè no surt a compte ni tenir-les en marxa.
El seu diagnòstic coincideix força amb el del responsable dels centres de control hidràulic d'Endesa, Ángel García:
El manteniment és una peça clau. Es requereix un esforç molt gran, no només econòmic. Fa falta un esforç econòmic important i també de coneixement conjunt i d'experiència. Això ens facilita ser més eficients.
Hi ha moltes minicentrals que hauran de tancar perquè no surt a compte tenir-les en marxa. Francesc Bellvehí, empresari
Centrals abandonades i rius secs
Hi ha molts petits empresaris que no tenen el múscul d'una multinacional com és Endesa, que controla els salts més importants del país. Les dificultats per tenir beneficis ha portat alguns propietaris a descuidar les centrals, no reparar les rescloses si s'han fet malbé amb una riuada, o treure més aigua del riu de la permesa. El resultat són centenars d'instal·lacions escampades pel territori i que amb prou feines serveixen per fer una quantitat "insignificant" d'energia renovable, en comparació amb el dany que provoquen al medi fluvial, des del punt de vista de l'ACA. Per això està estudiant "cas per cas" la seva rendibilitat. Per Francesc Bellvehí és un error tancar-les. Creu que les minicentrals "fan nosa" per raons polítiques i que s'han anat buscant traves. No entén que les vulguin enderrocar: "És una bestiesa. Que m'expliquin quin perjudici fem. No el veig." Però l'ACA està decidida a fer complir els cabals. I arribar fins a les últimes conseqüències, com pot ser la retirada de la concessió i, fins i tot, la destrucció de les preses ineficients. A Molló, li ha costat més d'una dècada, però ha acabat enderrocant la resclosa.
