Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, en una imatge d'arxiu (Europa Press/Contacto)

Israel amenaça de no complir l'acord si Hamas no dona la llista d'ostatges que han d'alliberar

Netanyahu ha subratllat que l'acord és el resultat de la cooperació entre les administracions de Joe Biden i Donald Trump

RedaccióActualitzat

El govern d'Israel ha ratificat finalment l'acord d'alto el foc a Gaza anunciat dimecres al vespre. La decisió ha arribat de matinada, en ple sàbat, després de més de sis hores de reunió

24 ministres han votat a favor i 8 han votat en contra, segons diversos mitjans israelians.

L'esperada ratificació de l'acord arriba, també, després que aquest divendres, el gabinet de seguretat israelià, presidit pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, n'hagués recomanat l'aprovació, en entendre que "l'acord proposat dona suport a l'assoliment dels objectius de guerra", segons un missatge de l'oficina del primer ministre publicat a X.

El gabinet de Seguretat, reunit a l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, aquest divendres (Oficina del Primer Ministre d'Israel/Koby Gideon)

Sobre l'aprovació definitiva de l'acord, l'oficina del primer ministre s'ha limitat a publicar un breu comunicat en què anuncia la decisió sense parlar d'alto el foc i remarcant que hi haurà un "alliberament dels ostatges" capturats per Hamas el 7 d'octubre de 2023 que encara són en territori palestí. 

"El Govern ha aprovat el marc per al retorn dels ostatges. El marc per a l'alliberament dels ostatges entrarà en vigor diumenge."

Tot i aquesta ratificació in extremis, el vespre d'aquest dissabte el primer ministre israelià ha tornat a tensar la corda assegurant que el seu executiu no iniciarà els preparatius per alliberar els presos palestins fins que Hamas no reveli els noms dels ostatges israelians que han de ser alliberats. Benjamin Netanyahu, de fet, ha defensat el dret a reprendre els atacs si el compliment del pacte no avança de manera fructífera. 

En una compareixença de televisió, Netanyahu ha subratllat que l'acord és el resultat de la cooperació entre les administracions de Joe Biden i Donald Trump. 


En vigor des de diumenge al matí

Un cop ratificat per les dues parts, estava previst que l'acord entrés en vigor aquest diumenge, 19 de gener al migdia, quan a Gaza i a Israel fossin les 12.15 (una hora menys a Catalunya).

Aquest dissabte al matí, però, Qatar ha explicat que serà efectiu a partir de les 8.30 (les 7.30 a Catalunya), gairebé quatre hores abans.


En un missatge a X en què ho ha anunciat, Majed al-Ansari, assessor del primer ministre de Qatar i portaveu del Ministeri d'Exteriors, també demana als gazians que "estiguin previnguts, extremin les precaucions i esperin les indicacions de fonts oficials".

L'entrada en vigor permetrà reprendre l'intercanvi d'ostatges israelians i presoners palestins, que podria començar aquest mateix diumenge.

Fotografies d'ostatges israelians penjades d'un arbre a Tel-Aviv, aquest divendres (Reuters/Amir Cohen)

L'acord preveu que durant la primera fase Hamas alliberarà un primer grup de 33 ostatges israelians, dels 98 que encara són a la Franja, integrat per dones civils i militars, infants, homes de més de 50 anys i les persones malaltes i ferides.

A canvi, Israel alliberarà gairebé 2.000 presoners palestins, entre els quals un grup de 737 persones, els noms de les quals ja s'han fet públics.

Inclou homes, dones i adolescents; n'hi ha que són integrants de milícies palestines condemnats per atacs que han causat la mort d'israelians, i també centenars de gazians detinguts des del 7 d'octubre de 2023.


Pendents de l'ajuda humanitària

L'entrada en vigor de l'acord també hauria de permetre un augment significatiu de l'entrada d'ajuda humanitària, que permetei alleujar la crisi humanitària denunciada per l'ONU i diverses ONG des de fa mesos. 

Gazians esperen rebre menjar d'una ONG a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, aquest divendres (Reuters/Hatem Khaled)

La UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, ha explicat aquest divendres que té uns 4.000 camions carregats amb ajuda, la meitat dels quals amb aliments, a punt per entrar a la Gaza quan s'obrin els passos fronterers.

Els centenars de milers de desplaçats gazians, que són la majoria de la població de la Franja, confien en poder començar a cuinar aliments pel seu compte i no haver de fer hores de cua per un plat de menjar.


Hores de tensió

La ratificació de l'acord assolit a Qatar entre els negociadors d'Israel i de Hamas s'havia d'aprovar dijous, inicialment, però Netanyahu va retardar la votació del govern israelià després d'acusar Hamas d'intentar canviar el contingut del pacte a última hora. 

El grup palestí ho va negar i va assegurar que Israel buscava "generar tensió en un moment crític".

Destrucció a la ciutat de Khan Yunis, al sud de la Franja (Reuters/Hatem Khaled)

L'acord signat per Hamas i Israel, que és molt semblant al que el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar a la primavera, ha de desenvolupar-se en tres fases diferenciades, la primera de les quals, l'única que ja està definida, tindrà una durada de sis setmanes. 

Mentrestant, d'altra banda, lluny d'aturar-se, els bombardejos s'han intensificat sobre Gaza: des que es va anunciar l'acord les Forces de Defensa d'Israel han matat almenys 113 persones, un balanç que, segons algunes fonts, hauria augmentat fins a 119 en les últimes hores. 

 

Conflicte intern al govern israelià

Un acord amb Hamas és un assumpte profundament divisiu en el si del govern israelià, format per una coalició de partits de dreta i extrema dreta

A principis de setmana, quan l'anunci d'un alto el foc semblava imminent, alguns ministres de l'ala més dura ja van amenaçar d'abandonar l'executiu

És el cas del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, i del de Finances, Bezalel Smotrich.

Els ministres ultranacionalistes Ben-Gvir i Bezalel Smotrich empenyen l'executiu israelià a posicions extremes

Tots dos pertanyen al Partit Sionista Religiós i tots dos creuen que Israel s'ha de comprometre a continuar la guerra una vegada s'acabi la primera fase de la treva, de 42 dies.

En una roda de premsa aquest dijous, Ben-Gvir ha reiterat que sortirà de la coalició si es ratifica l'acord, que considera que permetria a Hamas rearmar-se i tornar a atacar els israelians que viuen a prop de la frontera.

Un altre punt que genera molt de debat és la presència de l'exèrcit israelià a la frontera entre Gaza i Egipte, l'anomenat corredor Philadelphi, de 14 quilòmetres.

Israel ha volgut mantenir el control fronterer, que inclou el pas de Rafah, per controlar qualsevol entrada i sortida i per "impedir el tràfic d'armes a Hamas", segons el portaveu del govern.

 

Ara per ara, no queda clar en quina fase de l'alto el foc les tropes es retirarien del corredor, però alguns ministres també ho han marcat com una línia vermella.

Per exemple, Amichai Chikli, del mateix partit que Netanyahu, que també ha advertit que sortirà del govern si els soldats abandonen la frontera abans que tornin tots els ostatges i Hamas sigui destruït.
 

El món aguanta la respiració

Des de dimecres, la comunitat internacional esperava que el govern israelià ratifiqués l'acord assolit a Doha sota la intermediació de Qatar, Egipte i els Estats Units.

El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, s'havia mostrat convençut que la treva entraria en vigor diumenge, tal com s'havia pactat.

Els familiars dels ostatges que encara són a la Franja han viscut el compte enrere amb angoixa i confien que els primers en ser alliberats puguin tornar a casa a partir de la setmana que ve.

A Gaza, on l'anunci d'alto el foc es va rebre amb eufòria, l'alegria va durar poc, perquè de seguida va confirmar-se el temor que, abans de signar un alto el foc, Israel intensifica els atacs.

ARXIVAT A:
Guerra a GazaGazaIsrael
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut