Amnistien els exalts càrrecs i empresaris imputats per l'1-O en la macrocausa del jutjat 13

L'Audiència de Barcelona ha amnistiat els implicats en la macrocausa de l'1-O que portava el jutjat d'instrucció número 13 de la capital catalana.

Es tracta d'una trentena d'excàrrecs del govern en l'etapa de Carles Puigdemont, empresaris i directius dels mitjans de comunicació públics, tots ells processats per l'organització del referèndum sobre la independència.

Se'ls acusava de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació per haver participat en els preparatius de l'1-O.

A la causa també s'hi van incorporar els onze encausats pel jutjat d'instrucció número 18 per la despesa externa del referèndum, que tenia en el punt de mira l'acció exterior de la Generalitat abans del referèndum, entre el 2011 i el 2017. Alguns noms figuraven en les dues causes, finalment concentrades al jutjat 13. 

A un pas del judici

En la interlocutòria, la secció 21 acorda aplicar l'amnistia, tal com va sol·licitar la Fiscalia, i revoca la resolució de la jutgessa instructora que els deixava a un pas del judici pel seu paper en la planificació del referèndum de l'1-O.

Entre els amnistiats hi ha l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, per la causa en què estava investigat per la promoció exterior del procés. També l'exdirector general de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet; l'aleshores director de la delegació del Govern de Catalunya a la Unió Europea, Amadeu Altafaj; l'expresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Núria Llorach; l'exdirector de TV3 Vicent Sanchis, i l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, i l'antic director comercial de la CCMA, Martí Patxot.

Pel que fa als casos de Roser Clavell i Albert Royo, que van estar al capdavant del Diplocat, queden amnistiats per l'1-O, però segueixen investigats per un delicte de prevaricació, perquè l'Audiència considera que els fets que els atribueixen queden exclosos de la llei. Es tracta de dos fets menors: la fragmentació del contracte de neteja del Diplocat i la del contracte d'auditors del mateix organisme.

Joan Ignasi Elena, que és advocat i coordinador de les defenses d'Esquerra, ha destacat en una entrevista al canal 324 la "immensa satisfacció" que "un any després l'amnistia s'apliqui en un cas tan rellevant com aquest".

El també exconseller d'Interior ha explicat que les persones investigades "han patit molt durant set anys per haver complert el programa electoral amb el qual es van presentar a les eleccions".

Romeva: "Hi ha altres causes que segueixen obertes"

En una entrevista al programa "Més 324", Romeva ha insistit que, més enllà de la decisió de l'Audiència de Barcelona, encara hi ha altres causes relacionades amb el procés sobiranista que "segueixen obertes", malgrat l'aprovació de l'amnistia. L'exconseller ha recordat que ell té obertes una causa al Suprem i una altra al Tribunal de Comptes.

"Em satisfà més pel meu entorn que per mi mateix", ha dit Romeva sobre l'amnistia d'aquest dimecres. Pel polític d'Esquerra, és important destacar que més enllà de les qüestions judicials, la qüestió de fons del procés sobiranista, la reivindicació del dret a l'autodeterminació, continua vigent:

"Ningú pot creure que senzillament amenaçant i tancant la gent a la presó, aquest tema simplement desapareixerà".

L'exconseller de la Generalitat també ha fet referència al pols entre el govern espanyol i sectors judicials i ha assegurat que la Justícia és l'estructura de l'estat que "menys ha evolucionat des del franquisme".

"Alguns fa moltes dècades que ens costa entendre moltes decisions judicials i no hem sentit gaire escalf des d'alguns sectors fins que els ha tocat patir-ne les conseqüències", ha lamentat Romeva. 

En el mateix programa, dos amnistiats més, Jaume Clotet i Vicent Sanchis, també s'han referit a la decisió de l'Audiència de Barcelona. Clotet, exdirector de Comunicació del govern, ha criticat el que ha qualificat de "divergència de parers" entre tribunals.

Clotet ha remarcat que l'Audiència de Barcelona diu que "no hi ha hagut un lucre personal", que és el contrari del que diu el Suprem pel que fa a Carles Puigdemont.

Pel que fa a Sanchis, que era director de TV3 durant l'1-O, ha insistit que no està content "perquè no hi ha res per estar content", i ha apuntat que, després de l'aprovació de la llei d'amnistia, "hi ha jutges que diuen 'si no hi ha més remei' i els importants que diuen 'per aquí no hi passem'".

Sanchis ha defensat que el seu processament no va ser tant per l'anunci del referèndum de l'1-O, sinó que va ser més aviat "un escarment" cap a TV3.