Brussel·les tanca un acord per evitar el Brexit
David Cameron necessitava un bon acord per garantir que el resultat del referèndum sigui mantenir el Regne Unit dins la UE
La cimera de caps d'estat i de govern que es fa a Brussel·les des d'ahir, dijous, per evitar la marxa del Regne Unit de la UE, el conegut com a Brexit, ha arribat finalment a un acord, després de dos dies d'intenses negociacions.
Ho anunciava, a través de Twitter, el president del Consell Europeu, Donald Tusk:
Deal. Unanimous support for new settlement for #UKinEU
Donald Tusk (@eucopresident) 19 febrer, 2016
Es considera que el primer ministre britànic ha aconseguit un bon acord. Així ho expressava David Cameron a través de Twitter:
I have negotiated a deal to give the UK special status in the EU. I will be recommending it to Cabinet tomorrow. Press conference shortly.
David Cameron (@David_Cameron) 19 febrer, 2016
Més tard, en roda de premsa, ho ampliava:
"Fins a última hora he negociat un acord per donar un estatus especial al Regne Unit dins de la Unió Europea. Aquesta mateixa nit torno cap a Londres i demà, a les deu del matí, em reuniré amb el meu equip de govern. Crec que és suficient perquè recomani que el Regne Unit es quedi a la Unió Europea tenint el millor dels dos costats."
Entre altres punts de l'acord, la UE ha acceptat que no es compti amb el Regne Unit quan es parla de fer una Unió Europea més forta i això ho recolliran els tractats en futures reformes.
Sobre el punt més controvertit, el del fre d'emergència, el de restringir els beneficis socials als immigrants comunitaris que arribin a la Gran Bretanya, s'ha acordat que la durada per aplicar aquesta mesura serà de 7 anys. Ni 13 anys, com demanava Londres, ni els 5 anys que volien els països de l'Est.
Una negociació maratoniana
Cameron assegurava aquest matí que s'havien fet alguns avenços, però ha reiterava que no tancaria cap acord si no satisfà les necessitats del seu país, que entre altres coses, proposa restringir les prestacions per als treballadors europeus que s'instal·lin al Regne Unit.
"He estat aquí fins a les cinc de la matinada treballant, i hem fet alguns progressos, però encara no hi ha acord. Com he dit, només pactaré si aconseguim el que la Gran Bretanya necessita. Així que tornarem aquí dins, treballarem més i jo faré tot el que pugui."
De matinada, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, s'ha expressat en els mateixos termes:
"Per ara només puc dir que hem fet alguns avenços, però encara queda molt per fer."
Al llarg de la matinada i de tot el dia s'han succeït els contactes bilaterals entre alguns líders europeus, mirant de llimar les reticències que provoquen les demandes dels britànics per continuar dins la Unió. França i Bèlgica són els dos països més reticents a fer concessions a la Gran Bretanya per evitar el Brexit.
Fa unes setmanes, el Consell Europeu va proposar a Cameron mesures com la suspensió temporal de les prestacions socials als immigrants comunitaris o bé poder oposar-se a iniciatives legislatives europees. Però els detalls d'aquests mecanismes i les reticències d'alguns estats han tingut l'acord a la corda fluixa. De fet, el president del Consell, Donald Tusk, ha dit que la Unió Europea intentaria evitar com sigui l'anomenat Brexit, pels elevats costos que això tindria per a l'estabilitat i el futur de la Unió.
L'acord interessava a tothom, s'havia de treballar al detall, i per aconseguir-ho els assessors legals que acompanyen els caps d'estat i de govern han tingut molta feina perquè el resultat impedeixi que altres estats puguin reclamar un vestit a mida com el que s'està fent per al Regne Unit. La presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, i el líder conservador britànic al Parlament Europeu, Syed Kamall, van resumir molt gràficament que es preveia una negociació llarga però que la pel·lícula acabaria bé:
"Penso que tothom explicarà el seu drama, i després hi haurà acord."
"Algú m'ho ha descrit d'aquesta manera: potser aquesta nit veurem sang a la catifa, però demà la netejaran i tothom marxarà satisfet."
Cameron ha tingut en Angela Merkel una aliada, perquè la cap del govern alemany necessitava tancar aquesta crisi al més ràpid possible i el discurs dur amb la immigració ara connecta bé amb l'opinió pública alemanya. Només França es queixava en veu alta que el Regne Unit vulgui vetar la política econòmica europea.