Buscar una vida millor i acabar fent d'esclau: "Em tancaven a casa i no em donaven menjar"

La Sara --el nom és simulat-- és llicenciada en Medicina i va haver de marxar del seu país a Llatinoamèrica per motius polítics. Va viatjar a Espanya amb un bitllet d'avió pagat per intermediaris en el tràfic de persones. Ells li van oferir una feina al sector sanitari privat prometent-li un sou que li permetia mantenir la família i la possibilitat de regularitzar la situació al país en poc temps. Però, un cop aquí, va descobrir que ni la feina ni el sou eren els que li havien ofert. Li pagaven poc i no tenia descans. A més, li van retenir el passaport i van obligar-la a firmar un contracte per un deute de milers d'euros.

Encara ara la veu se li trenca quan ho explica al reportatge "Els nous esclaus" del "30 minuts": "Vaig signar dos papers. En un assumia el deute dels bitllets, el passaport i el trasllat, i en l'altre deia que si marxava els havia de pagar 30.000 euros. Estava sola i em sentia indefensa. A qui podia trucar?"

"Era un lloc aïllat. Encara que cridés ningú m'hauria vingut a salvar."

Mesos després, i gràcies a una denúncia anònima, va ser rescatada per la policia i protegida per Amaranta, una de les associacions que fa acompanyament de víctimes del tràfic de persones.

El tràfic d'éssers humans és el segon delicte que mou més diners a tot el món, només superat pel tràfic de drogues i per davant del d'armes. I, tot i la creença que això només passa a països del tercer món amb poques garanties democràtiques, el fenomen és global i creixent.

Així ho explica l'activista i defensora dels drets humans Rosa Cendón: "No ens crida l'atenció que en determinats supermercats veiem sempre la mateixa persona, independentment de si hi passem a les 9 del matí, si hi passem a les 10 del vespre. No us estic parlant de l'Índia ni de cap altra realitat. La tenim aquí."

"Tots som consumidors i consumidores d'esclavitud".

"També hem de desconstruir la imatge que tenim que sovint són xarxes que venen de fora, que tot està format per nacionals que venen de tercers països. Les primeres nacionalitats de les persones detingudes per temes de tràfic i explotació són espanyoles", afegeix.
 

Com enganyen les víctimes?

A Catalunya, tots els cossos policials --Mossos d'Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil-- tenen unitats que combaten el tràfic d'éssers humans. Fins ara, la majoria de casos que sortien a la llum estaven relacionats amb l'explotació sexual, però des de fa uns anys ha repuntat la xifra del tràfic de persones per a la seva explotació laboral.

L'esquer per atreure les víctimes --explica el cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos, Lluís Moreno-- és l'aprofitament d'una situació d'extrema vulnerabilitat i la promesa d'una millora: "Són persones que, d'alguna manera, les compren. Amb diners o amb intimidació o amb violència. Els posen un preu i les porten a produir".

Aquesta mateixa fragilitat de les víctimes converteix el tràfic d'éssers humans en un delicte difícil de detectar, de perseguir i condemnar perquè qui ho pateix viu amenaçat i perquè sovint ha sortit d'una situació encara més precària i no es veu a si mateix com a víctima.

Les xifres de condemnes que facilita la fiscal d'Estrangeria, Pilar Yzaguerri, donen una idea clara de la impunitat amb què es viu aquest delicte que el Codi Penal castiga amb penes d'entre cinc i vuit anys de presó: "El 2022, per exemple, va haver-hi quatre sentències a tot Espanya per a tràfic de persones amb finalitats d'explotació laboral. El 2023 van ser quatre i el 2024, només una a Badajoz".

"Falta col·laboració per part de les víctimes, crec que també falten investigacions i també falten recursos per atendre les víctimes i que aquestes puguin denunciar".

Explotació en silenci: les cures i el servei domèstic

Hi ha un sector on aquesta explotació es viu encara amb més silenci: el de les cures i el servei domèstic.

La Mia va néixer a Filipines i és mare soltera. El govern d'aquest país estimula l'emigració i el treball a l'estranger perquè bona part de la seva riquesa prové de les divises que envien els migrants.

Com moltes dones amb dificultats econòmiques, la Mia va marxar del país i va ser contractada per una família per fer la neteja i tenir cura dels fills. Ho va fer a través d'una agència de Manila, que es va rentar les mans pel que fa al maltractament que rebia la Mia a la casa on la van destinar: "Abans del viatge m'havien dit que tindria un dia lliure a la setmana i que em donarien un salari. Però no ho van complir".

"Em tractaven com una esclava. Em tancaven dins la casa i no em donaven menjar. No podia tenir contacte amb ningú, ni tenia internet ni una targeta SIM."

El seu va ser un cas extrem i el desenllaç, una prova que la col·laboració és vital per desmantellar aquestes situacions. Una veïna va parlar-hi a través del cel obert del pis on vivia tancada: "'Que no surts mai?', em va dir. 'Per què?' 'Perquè em tanquen la porta'. Va dir-me si tenia menjar i també vaig dir que no. Aquella nit van venir dos policies a casa. I va començar el meu rescat".

Hi ha un alt índex d'explotació laboral severa entre els filipins que han emigrat. Sobretot, en sectors com el domèstic o l'hostaleria. Al barri del Raval, a Barcelona, hi ha associacions que els ajuden perquè sovint els treballadors recorren a drogues i estimulants per poder treballar en horaris que s'allarguen moltes hores.

Una d'aquestes associacions és Ágape, que ajuda persones a desintoxicar-se del shabú, una metamfetamina molt lligada a l'explotació laboral. Ho explica sovint Marivic Pitogo, pastora de l'Església evangèlica que hi ha a la mateixa associació: "Diuen que quan consumeixen tenen més força. Gairebé tots els que venen aquí per demanar ajuda ja han arribat al límit, ja han començat a tenir problemes amb tanta droga, la majoria arrosseguen problemes mentals i no se'n surten".
 

Comprar un contracte de treball

Als carrers del Raval també hi ha molts veïns provinents del Pakistan, una de les comunitats que més ha crescut els últims anys a Catalunya i a tot Europa. Alguns han pagat fortunes al seu país per fer un viatge a vida o mort.

Els que aconsegueixen arribar al destí, poden passar-se anys fins que aconsegueixen regularitzar la situació laboral. És un dels principals motius de l'explotació laboral severa, la falta de protecció dels nouvinguts durant aquest període, tal com explica Umair Dar, mediador cultural i gestor a Badalona.

"Una persona pot trigar a regularitzar-se cinc anys. I durant aquests cinc anys pot patir explotació, maltractament, abusos, insults. Pot no tenir cap dia lliure. Són anys de maltractament generalitzat", explica l'Umair.

Quan passen aquests anys, la regularització depèn d'un contracte de treball que permet ser resident al país. Un document pel qual cap treballador no hauria de pagar. A la pràctica, però, molts treballadors contrauen un deute de més de 5.000 euros (la quantitat pot ser molt superior) amb empresaris que els ofereixen aquest precontracte: "El sistema t'ho demana. Necessites un precontracte i una empresa normal no t'ho fa. Qui t'ho fa vol alguna cosa a canvi. I cal diferenciar el gran explotador del petit explotador".

"Qui no ha venut o ha comprat alguna vegada un contracte de treball? Tothom ha participat d'aquest sistema..."

Esclavitzats en un supermercat

Un dels casos més greus destapats a Catalunya és el d'un clan familiar que captava homes al Pakistan amb enganys i els esclavitzava aquí en una quinzena de supermercats. Un dels treballadors, el Bilal, treballava i vivia en un d'aquests establiments: "No coneixíem les lleis, aquí, ni tampoc cap comissaria. Ens explotaven, ens pagaven molt poc i treballàvem moltes hores, ben bé catorze. Quan acabàvem la feina, tancàvem la porta de la botiga amb cadenat i dormíem allà mateix. Ens deien que no féssim soroll i dormíem en silenci."

Treballaven sense descans per 600 euros mensuals, tots els dies de la setmana i la meitat de la retribució se la quedaven els propietaris de la botiga. És un negoci rodó per a algunes màfies que fan diners amb la precarietat dels que fugen de la pobresa. L'augment d'aquests comerços ha cridat l'atenció a la policia i Inspecció de Treball.

Però la falta de denúncies de les víctimes i la poca implicació d'algunes franquícies responsables dels supermercats posen pals a les rodes, segons la directora general d'Inspecció de Treball, Laura Freixas, a la lluita contra aquesta pràctica: "Una de les eines que en aquest àmbit ajudaria és que precisament hi hagués algun tipus de responsabilitat de les marques respecte a aquelles empreses franquiciades per evitar situacions d'irregularitat."

La solució que posi fre a aquest delicte, segons molts experts, és molt més global i no passa només per la inspecció i la sanció.

L'esclavitud està abolida, però la multiplicació dels conflictes i la crisi han fet que n'hi hagi més que mai en tota la història de la humanitat. Ja fa anys que forma part de l'engranatge del sistema. Una situació que, per Rosa Cendón, hauria de fer replantejar les bases que fan avançar la nostra societat.

"Ens hauríem de plantejar què vol dir progrés i sobre què s'està sostenint aquest progrés. Estem avançant tots de forma igual o realment per poder progressar uns quants es necessita que altres acceptin, per dir-ho entre cometes, l'abús i l'explotació?"