Com els microplàstics afecten la salut humana: poden causar estrès i inflamació cel·lular

Estan a tot arreu: a l'aire, a l'aigua, a terra... i els respirem, ens els mengem, ens els bevem... A causa de la fricció, la temperatura o la radiació, els plàstics es fragmenten en trossets de totes les mides, fins i tot tan diminuts que poden ser de la mida d'un virus. 

Fins fa molt poc això no se sabia del cert, així que mentre que els efectes tan negatius dels plàstics al medi ambient ja fa dècades que estan molt demostrats, els efectes en la salut fa relativament molt poc que s'estudien.
 

Un pas endavant en l'estudi dels efectes del plàstic en la salut

"El camp dels microplàstics i nanoplàstics encara està en la infància, en el sentit que fa només cinc o sis anys que s'estudien a fons. I és perquè fa poc que hem vist que es poden desprendre microplàstics i nanoplàstics, que són tan petits que un els pot inhalar, ingerir..."

Ens ho explica la coordinadora del projecte PlasticHeal, un estudi d'àmbit europeu amb onze centres d'investigació repartits per diferents països i una cinquantena de científics treballant-hi. L'Alba Hernández Bonilla lidera aquest projecte des de la UAB, d'on és catedràtica: 

"El descobriment és que els microplàstics i nanoplàstics poden travessar la nostra barrera intestinal i la nostra barrera respiratòria, així que arriben a les nostres cèl·lules, i des d'aquí a la sang i als nostres òrgans, on s'acumulen."  

PlasticHeal ha fet un pas decisiu en l'estudi dels efectes dels plàstics en el nostre organisme. "Evidentment, té efectes negatius per a la nostra salut", diu Hernández, que remarca les conseqüències que pot tenir:

"Quan està dins de la cèl·lula li produeix estrès oxidatiu i inflamació. Pot provocar canvis en l'ADN, per exemple. Per tant, sí, efectes potencialment perillosos".

Ho han descobert després de quatre anys d'investigacions, però encara els queda molt per estudiar. Per això, un cop acabat el finançament de la Unió Europea volen demanar poder seguir amb l'estudi.

"Hi ha diversos motius pels quals necessitem més temps per aprofundir-hi. Primer, perquè no estem exposats als plàstics durant un període de temps curt, sinó tota la vida, cada dia, i per tant no hem estat capaços encara d'abastar-ho. I després perquè hi ha nanoplàstics tan petits que no tenim els instruments necessaris per estudiar-los", assenyala Alba Hernández.
 

Cada cop hi ha més evidències que el plàstic perjudica la nostra salut

Així que han utilitzat infinitat de metodologies per poder veure quina és l'exposició de les persones a aquests plàstics. Per exemple, han detectat que hi ha col·lectius més vulnerables que d'altres, com els treballadors d'una planta de reciclatge d'envasos o els d'una planta de triatge de roba, ja que els teixits estan cada cop més compostos de fibres plàstiques. 

La raó és que menjant, bevent, caminant, simplement respirant o posant-nos una crema podem estar exposats a microplàstics i nanoplàstics i, alguns, podrien entrar en el nostre organisme i acumular-s'hi. Alguns els expulsem, per exemple, per l'orina, però no tots, ja que aquests fragments són d'infinitat de mides. 

50 científics de tot Europa coordinats des de la UAB a Barcelona

Els resultats s'han presentat aquest dimarts en un congrés a Barcelona, però l'objectiu dels investigadors no es queda al laboratori:

"La finalitat del nostre treball és poder certificar si és un risc perquè algú que ha de prendre decisions limiti les quantitats de plàstic en la nostra vida i que ens sentim protegits.  Però per aconseguir-ho hem d'aportar moltíssima informació, perquè el que es faci, si és eficaç, tindrà un impacte important econòmicament i de regulació de polítiques públiques."