Com es regula i gestiona el turisme per no morir d'èxit: del decreixement a l'elitització

La destinació Barcelona sedueix. L'any passat va rebre més de 26 milions de visitants que van generar un impacte econòmic de 10.300 milions d'euros. El turisme representa el 13% del PIB i genera més de 150.000 llocs de treball, segons les dades de l'Observatori del Turisme de Barcelona. Però com es gestiona i regula un model de turisme d'èxit? Quina regulació turística cal? Com s'assegura que els barris amb més pressió turística continuïn sent espais habitables i la ciutat no perd la seva ànima?

Hem parlat amb dos catedràtics, experts en turisme, per analitzar en quin moment es troba el turisme a Barcelona i Catalunya i quins són els reptes que cal afrontar. 

El turisme continuarà creixent?

Eugeni Osàcar, director acadèmic de la Càtedra UB de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT assegura que "la destinació Barcelona-Catalunya encara té recorregut per créixer. El turisme en general encara creixerà més en els propers anys. Sí al turisme, absolutament. Turisme sí, però ben regulat".

"No tothom pot venir a Barcelona. Per tant, hi ha d'haver contenció, gestió, regulació i, agradi o no, selecció. En el sentit de limitar l'oferta, especialment d'allotjament turístic."

I sobre els pisos turístics i la seva regulació, Ricard Santomà, professor de gestió turística de la Universitat IQS Ramon Llull, assenyala que "les solucions dràstiques que vol aplicar l'Ajuntament de Barcelona eliminant totes les llicències d'apartaments turístics no són la millor solució".

"No podem tenir blocs sencers de pisos turístics, però tampoc podem prohibir-los."

Per a Santomà, prohibir tots els apartament turístics en pocs anys és complicat: "N'hi ha d'haver perquè són necessaris, però s'han de gestionar bé i limitar."

L'efecte no volgut del decreixement turístic

Ricard Santomà assegura que el decreixement turístic, segons com, pot ser una arma de doble tall.

Explica que amb mesures que afavoreixin el decreixement turístic "s'aconsegueix que hi hagi menys pressió sobre la destinació turística, mediambiental, cultural, social… perquè hi ha menys gent que ens visita". Però alhora, alerta d'un perill, "l'elitificació".

Això vol dir que el perfil turístic de la ciutat sigui molt més elitista, "pugin els preus dels serveis, habitatges, i que només puguin venir les persones que tenen un cert poder adquisitiu". 

Osácar apunta que "l'activitat turística s'està desenvolupant, i d'aquí al 2030 encara creixerà molt més a tot el món, és inevitable". 

Alliberar pressió sobre les zones tensionades 

Segons Osácar, el tipus de turistes que rep Barcelona al llarg de l'any també propicia la sensació de massificació.

"La destinació Barcelona va rebre l'any 2024, 26 milions de turistes", explica, "la meitat, 13 milions, es van allotjar a la ciutat, però l'altra meitat, uns 13 milions més, ho van fer fora de Barcelona. Turistes que tots coincideixen visitant la ciutat i, per tant, tot aquest moviment de gent genera massificació, perquè es mouen pels mateixos llocs a la mateixa hora".

En aquest sentit, apunta que "bona part d'ells arriben en autocars i molts d'altres en creuers, i tot això comporta uns fluxos de persones, i, per tant, de fluxos turístics, que generen molèsties als veïns i dificultats de convivència."

"El problema és la sobresaturació dels espais públics, és aquí on cal regulació."

Santomà assenyala que cal aplicar coneixements tècnics per intentar "redistribuir el turisme per tota la ciutat".

"Barcelona no és només Ciutat Vella, ni la Sagrada Família. Hi ha molta altra oferta turística per tota la ciutat", apunta.

El paper de la taxa turística

La taxa turística és necessària i no és dissuasiva, afegeix el catedràtic Ricard Santomà, que recorda que "hi ha ciutats amb taxes molt més elevades que a Barcelona".

"Un cas és Buthan, on els turistes han de pagar uns 250 dòlars per persona i dia."

"Els turistes són ciutadans temporals i han de pagar per la seva estada. Han de contribuir en la despesa de la neteja, de la seguretat, del transport públic, etc. I normalment, el turista que gasta més, sovint acostuma a tenir una consciència mediambiental més alta", apunta Santomà.

En aquest sentit, Osácar també afirma que "entre les 10 ciutats mundials top, Barcelona no és ni de bon tros de les que té els preus hotelers més elevats. Estan per sobre Roma, Amsterdam, París o Londres. Aquí, els preus s'han de mantenir així, elevats."

"Una cosa és el dret a poder viatjar i una altra que puguis anar on vulguis repetidament. Això s'ha de limitar, per no massificar."

Una bona gestió del turisme --apunten els experts-- implica coordinar accions en clau metropolitana i no només de ciutat, i per una regulació amb la implicació de l'àmbit públic i privat.