De "La Vermella" a "Tot torna": cinc recomanacions de la plataforma 3Cat per a la setmana

Què podrien tenir en comú programes sobre doblatge, de feminismes o per aprendre anglès amb una parella d'humoristes fent bricolatge o un duet còmic repassant el bo i millor dels telenotícies dels últims 40 anys? Doncs que tots estan disponibles a 3Cat i que, d'una manera o una altra, han abordat la influència de "Bola de Drac" a Catalunya.

El vostre desig ha estat concedit: 3Cat ha estrenat "Bola de Drac Súper" i us portem cinc propostes per aprendre i per riure i, de passada, entendre per què el fenomen Son Goku fa 30 anys que és entre nosaltres.

"Les dones i els dies"

Sobren motius per entendre per què és tan necessari reivindicar les dones i les seves mirades. En una societat que ve d'on ve i que va cap a on va, la informació i la formació amb perspectiva de gènere s'han convertit en un dels puntals dels vespres de Catalunya Ràdio.

I això, que podria ser una avorridíssima missa per a convençuts, és exactament el contrari: la Montse Virgili i les seves "pubilles de cuixa forta" ofereixen el seu punt de vista a "Les dones i els dies" i ho fan creant un ambient deliberadament inclusiu amb espais per a l'humor, la cultura i, sobretot, la reflexió.

I és que les possibilitats d'un programa que posa les dones al centre són infinites: des d'aprendre a detectar senyals d'alerta en una relació a desaprendre com s'han de comportar al llit, passant pel testimoni de joves que han crescut sense una mare. 

I és clar, si Picasso era misogin i J.K. Rowling és obertament trànsfoba, no es pot abordar l'etern debat sobre si cal separar l'obra de l'artista sense fer-se la pregunta del mil·lenni: Akira Toriyama i "Bola de Drac" són masclistes? 

"Bricoheroes"

"Què passa, merdosos?" Amb aquesta declaració d'intencions arrenquen els "Bricoheroes", una proposta per riure pels descosits on el menys important és aprendre a fabricar una làmpada de peu o com fer una disfressa de Son Goku amb en Jair Domínguez, fan confés de "Bola de Drac" --com bona part de la seva generació--.

La parella còmica d'en Peyu i en Jair ens ha deixat tres temporades de "bricolatge" i humor irreverent on en Peyu treballa i en Jair s'ho mira i que us provocaran atacs de riure com els que cada dos per tres pateixen ells --i l'equip de rodatge, que sovint se'ls sent riure de fons com un espectador més--.

Una barreja de gags, motoserres elèctriques, cameos, radials, acudits cancel·lables, trepants i poques mesures de seguretat gairebé per a tots els públics: la segona temporada va rebre, per mèrits propis, la qualificació de no apte per a menors de 18 anys. L'humor en català també té molta rauxa.

"Filling the sink"

Lorcan Doherty i el seu equip aborden en poc més de 20 minuts temes d'actualitat, de debat global i qüestions més trivials i ho fan amb un perfecte anglès de "listening", ideal per aprendre per partida doble --o triple, si comptem la secció final sobre frases fetes en català.

"Filling the sink" és un pòdcast singular que ens arriba de la mà de Catalan News, de l'Agència Catalana de Notícies, i que també s'emet per Catalunya Ràdio els dissabtes. Pels catalans és una forma d'aprendre anglès, però pels angloparlants compleix dues funcions interessants. 

La primera és que educa sobre la cultura catalana als estrangers de parla anglesa, ja sigui explicant-los la nostra fascinació pel vermut, la fal·lera de llibres i roses per Sant Jordi o qui són els màxims exponents de l'arquitectura modernista.

L'episodi sobre el paper que va jugar "Bola de Drac" en la normalització del català és un bon exemple de fins a quin extrem una sèrie japonesa va influir en la cultura catalana dels anys 90, i com pot ser que la fascinació duri fins als nostres dies.

Una altra utilitat de "Filling the sink" és que informa i contextualitza temes d'actualitat que ens preocupen als catalans i que sovint interpel·len directament els oients expats: des de la crisi de l'habitatge derivada de la gentrificació fins a la pugna entre "brunch" i esmorzars de forquilla. Escolteu-lo! --o com diria en Lorcan: "Listen to it!"--.

"Tot torna"

Els Òscars, una altra parella còmica que ens té acostumats a fer-nos riure pels descosits, han estrenat aquesta temporada el "Tot torna", una contracrònica dels informatius dels últims 40 anys.

Durant 10 capítols de mitja hora, l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau fan un repàs hilarant de tot allò que vam considerar que era digne de ser notícia, farcit de comentaris irònics i destralers que us deixaran amb un somriure a la cara.

Un punt fort del programa és l'extraordinària feinada de l'equip que ha regirat l'arxiu de TV3 i ha trobat autèntiques joies. A mig camí entre la nostàlgia i la vergonya aliena, podreu recuperar notícies que semblen gags, com el dia en què 17 tortosins es van entaforar en un 600.

Si us va passar per alt entre tantes estrenes, no us perdeu l'humor àcid dels Òscars sobre moments tan històrics com surrealistes: la trobada entre Jordi Pujol i Mickey Mouse de 1986, el contraban de fotocòpies de Bola de Drac del 1992, l'estrena del Fòrum de les Cultures del 2004 i un llarguíssim etcètera.

"La Vermella"

Una joia de pòdcast que posa en relleu la feina invisible dels actors de doblatge a casa nostra. "La Vermella" són tres temporades que es fan curtes i que és d'escolta obligada per a tots els fans del doblatge i, per extensió, de l'anime.

I com que "Bola de Drac" va obrir el camí per a tantíssimes altres sèries d'animació japonesa, el pòdcast ret un homenatge a alguns dels pesos pesants que ho van fer possible: a la mítica veu d'en Son Goku, la d'en Marc Zanni; a actrius de la mida de Mònica Padrós, l'entranyable Goku petit; o a l'estimat Joan Sanz, que interpreta el príncep dels guerrers de l'espai, en Vegeta.

Però no tot són batalletes dels actors: en altres capítols en Jordi Domènech ens endinsa en el món de traducció i l'adaptació del doblatge o la feina, encara més invisible, dels tècnics de so en els estudis de doblatge.

En definitiva, els pòdcasts de "La Vermella" ja formen part de la història de l'audiovisual del país i s'ha convertit en una ecografia imprescindible del doblatge: un homenatge sense complexos a la llengua catalana.