Donald Trump amb el president del Canadà, Justin Trudeau, a la cimera del G20
Donald Trump amb el president del Canadà, Justin Trudeau, a la cimera del G20 (Reuters/Carlos Barria)

Dels aranzels al canal de Panamà: l'estratègia de la diplomàcia de l'amenaça de Trump

Els primers dies del segon mandat del president republicà destaquen per una política exterior intimidatòria, fins i tot cap als seus potencials aliats

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Bassa i Alemany

Redactora de la secció d'Internacional de TV3

Actualitzat

En els inicis del seu segon mandat, Donald Trump ha aconseguit atraure l'atenció mundial amb una estratègia intimidatòria que inclou, fins i tot, els suposats aliats.

L'última resposta a l'amenaça aranzelària als estats que no es dobleguin a les seves peticions arriba des de la Xina. El gegant asiàtic ha contraatacat assegurant que imposarà aranzels a productes dels Estats Units --com el carbó, el gas liquat o el petroli-- a partir del 10 de febrer. Però no ha evitat que Trump retiri la seva amenaça i hagi aconseguit uns dies de coll que serviran per obrir negociacions entre les dues potències.


La diplomàcia de la intimidació

Amb Canadà i Mèxic l'estratègia intimidatòria també ha tingut efecte. A canvi que Trump ajorni l'aplicació d'un 25% dels aranzels durant un mes, Mèxic es compromet a desplegar 10.000 agents al llarg de la frontera.

Només unes hores separen l'acord tancat amb la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, del del president canadenc, Justin Trudeau.  El veí del nord també es compromet a reforçar la seva frontera amb un pla multimilionari.

La frontera entre Mèxic i els Estats Units a Texas
La frontera entre Mèxic i els Estats Units a Texas (Reuters/Cheney Orr)

Oficialment, l'argument és reforçar fronteres per frenar l'entrada de fentanil i de migrants en situació il·legal, però el rerefons és una amenaça de guerra comercial, i és que l'administració Trump preveu interessadament com a subvencions el dèficit comercial que tenen els Estats Units amb aquests estats.

L'amenaça del control xinès del canal de Panamà 

Panamà també ha hagut de fer concessions. El creixent interès comercial de la Xina a Occident, que inclou l'operació d'establir un port al canal de Panamà alimenta des de fa temps les preocupacions dels Estats Units sobre el paper de Pequín en operacions globals de transport.

A Panamà, Trump ha forçat el país centreamericà a favor seu. El president, José Raúl Murillo, ha deixat entendre al secretari d'Estat, Marco Rubio --aquests dies de gira per diferents estats d'Amèrica central--, que el Panamà no renovarà l'acord de la Ruta de la Seda de la Xina quan expiri. Aquesta és la conseqüència de l'amenaça de Trump de deixar el Panamà sense sobirania al canal que uneix el Pacífic amb l'Atlàntic.

Els presidents Donald Trump i Xi Jinping durant una trobada a Osaka el 2019, en plena guerra comercial (Reuters/Kevin Lamarque)

Colòmbia i els primers deportats

El primer punt Trump se'l va adjudicar a Colòmbia. El president colombià Gustavo Petro ràpidament va cedir davant l'amenaça d'imposar un 25% d'aranzels en tots els béns colombians que ingressessin als Estats Units, si no acceptaven avions amb migrants deportats.

El govern de Bogotà va acceptar les condicions proposades per l'administració nord-americana, fins i tot els que retornaven migrants amb avions militars. 


Europa, també en el punt de mira

L'amenaça d'incrementar la política aranzelària també afecta Europa. De moment la Unió Europea s'ha mostrat a disposició d'un diàleg "robust" i "constructiu" amb  els Estats Units. Però assegura que està preparada per "respondre amb fermesa" qualsevol atac injust o arbitrari", en paraules de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. Caldrà veure com es conjuga tot plegat amb la visió "trumpista" que fa gala del lema "els Estats Units primer".

ARXIVAT A:
Estats UnitsDonald Trump XinaMèxicCanadà
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut