El Constitucional no ajorna el debat sobre l'amnistia, com volien els conservadors

El Tribunal Constitucional frena l'intent del sector conservador d'aturar el debat sobre l'amnistia. Això és el que havien demanat tres magistrats conservadors, que pretenien que el Constitucional ajornés el debat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea respongués les consultes formulades pels tribunals espanyols. 

En les pròximes setmanes, el tribunal que presideix Cándido Conde-Pumpido té previst debatre el recurs del PP contra la llei d'amnistia, i la previsió és resoldre'l abans de l'estiu.

Els tres magistrats que demanaven frenar la resolució són César Tolosa, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van formular la seva petició fa tot just una setmana.

En concret, volien bloquejar el debat fins a saber si el TJUE considera que la llei és contrària al dret comunitari, específicament pels aspectes relacionats amb els de malversació i terrorisme.
 

La funció de control del TC, independent d'altres òrgans

Conde-Pumpido ha rebutjat aquesta sol·licitud després de consultar amb la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, que és la ponent de la resposta al recurs del PP. 

Per una banda, el president del tribunal denega que es fixi un ple específic perquè el TC estudiï si aquest òrgan ha de presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

També rebutja que s'ajorni el debat del recurs del PP mentre la justícia europea no resolgui les consultes plantejades per diversos òrgans de jurisdicció ordinària. L'acord explica que la funció abstracta de control de constitucionalitat que ha de realitzar el tribunal és independent de les decisions adoptades per altres òrgans jurisdiccionals en l'àmbit de la seva competència específica.
 

Majoria progressista

El Constitucional té 12 membres, però la composició definitiva del tribunal per resoldre sobre l'amnistia serà de 6 magistrats progressistes i 4 de conservadors, després que el Tribunal de Garanties hagi desestimat els recursos contra la recusació del magistrat conservador José María Macías per falta d'imparcialitat.

La Fiscalia acusava Macías de falta d'imparcialitat perquè quan va ser vocal del Consell General del Poder Judicial va donar suport a dos informes contraris a la norma. De fet, el jutge, que va prendre possessió del càrrec al setembre, havia arribat a qualificar la llei d'anticonstitucional i va assegurar que comportaria conseqüències irremeiables.

En total, els darrers mesos el Constitucional ha hagut d'estudiar més de 50 recusacions al voltant de la qüestió de l'amnistia, la xifra més alta que ha vist l'alt tribunal i superior a la del debat sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Al setembre, el Tribunal va acceptar la petició del progressista Juan Carlos Campo d'abstenir-se de la causa. Exministre de Justícia del govern de Pedro Sánchez entre el 2020 i el 2021, Campo havia participat en la redacció dels indults.