El govern manté les restriccions per sequera tot i l'augment de les reserves d'aigua

La Generalitat de Catalunya ha decidit aquest dimarts mantenir les restriccions per sequera, tot i que les reserves d'aigua han experimentat un notable increment en els darrers dies. 

Tal com ha explicat la portaveu del govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa de cada dimarts després del Consell Executiu, l'administració catalana descarta, de moment, canviar de fase en cap zona de les conques internes del país. 

Amb aquestes pluges, entrem en un període de més tranquil·litat i en els propers dies podríem fer alguna revisió concreta però sempre amb la mirada de prudència

Paneque ha afegit que les pròximes decisions respecte les restriccions per sequera es prendran quan es conegui la capacitat total embassada ja que els rius encara continuen vessant aigua als pantans i embassaments. 

Això significa que 38 municipis continuaran en emergència, amb restriccions importants. Es tracta de 35 municipis de l'Alt Empordà, que majoritàriament depenen del pantà Darnius-Boadella i de l'aqüífer Fluvià-Muga, així com dos de la zona de Riudecanyes i Sant Feliu de Codines. 

Les pluges intenses dels últims dies pel temporal Jana han fet créixer el cabal dels rius i han fet augmentar considerablement el nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya. Des de divendres passat les reserves s'han incrementat quasi un 10% i se situen al 41%. 

Precisament, el fet de superar aquest llindar del 40% és un dels factors que la Comissió Interdepartamental de la Sequera té en compte a l'hora de desactivar algunes de les restriccions d'alerta per sequera que afectessin la ciutadania, el sector industrial i la pagesia. 

El nivell de reserves actual no s'observava des de l'agost del 2022 i contrasta amb el mínim històric de la sequera d'ara fa un any: el 8 de març del 2024 les reserves se situaven al 14%.

"Pluges benvingudes" però no "resolen la situació" 

Sílvia Paneque ha destacat que les pluges són molt benvingudes "perquè han impactat en els recursos dels embassaments" però no "resolen la situació" de sequera.

En aquest sentit, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha subratllat que "des de la tardor del 2021 no havia plogut d'una manera tan persistent i homogènia a les capçaleres dels rius". 

Per dimensionar les precipitacions dels últims dies, Paneque ha assenyalat que "ha caigut en forma de pluja tot el que genera en un any la dessalinitzadora més gran del país". A més, ha afegit que "si a partir d'avui no plogués ni una gota a Catalunya, no patiríem noves restriccions fins al novembre del 2025", posant de relleu el període de tranquil·litat per als pròxims mesos.  

"Un 41% de reserves és una millora  significativa però no resol de manera completa la situació que estem vivint i, per tant, hem d'analitzar poc a poc els passos a seguir en els propers dies i setmanes", ha indicat la portaveu del govern. 

La consellera de Territori ha dit que els models de predicció meteorològica preveuen un abril que podria ser plujós i ha destacat que "encara hi ha setmanes per endavant per prendre les decisions més adequades amb prudència i sense pensar que la sequera ha finalitzat". 

El mapa actual

El 21 de gener, el govern va situar en fase d'emergència una vintena de nous municipis de l'Alt Empordà que s'abasteixen de l'aqüífer Fluvià-Muga, elevant la xifra fins als 38 municipis actuals. Durant aquests mesos, això ha comportat la reducció del consum d'aigua permès en diversos sectors com el reg agrícola, els usos ramaders o industrials, les piscines, la neteja viària o el reg de jardins i instal·lacions esportives. 

Els canvis a l'Alt Empordà i a Vallirana --que va passar d'emergència a alerta-- van ser les principals novetats en un mapa tenyit de color groc.

El mapa no inclou els municipis de l'àrea de Ponent, que s'abasteixen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i queden, per tant, fora de l'àmbit competencial de la Generalitat.

Taula de la situació municipi a municipi

A més de situar-los en el mapa, en aquesta taula es pot fer una cerca municipi per municipi per veure la fase del pla de sequera en què es troba cada localitat i la conca que l'abasteix.

Actualment hi ha 543 municipis de les conques internes amb algun tipus de restricció. Concretament, 396 estan en alerta, 109 en fase d'excepcionalitat i 38 en fase d'emergència. 

D'altra banda, hi ha 36 municipis en situació de normalitat i 52 en fase de prealerta. 

L'estat de les conques internes 

Els rius continuen abocant l'aigua de les últimes pluges i aquest dimarts al matí els embassaments de les conques internes ja superen el 41% de la seva capacitat. 

El pantà de Sau és el que més ha incrementat el seu nivell les últimes hores i ja sobrepassa el 25%. Per la seva banda, les reserves d'aigua a La Baells s'enfilen fins al 68,8%, mentre que Darnius se situa al 32% de la seva capacitat. 

A terres lleidatanes, el pantà de La Llosa del Cavall creix poc més d'un punt i frega el 39% de les reserves. A les comarques tarragonines, el pantà de Riudecanyes també ha incrementat lleugerament les seves reserves, passant d'un 25,4% el dilluns, al 26% dimarts al matí. 

Millores i noves infraestructures per garantir reserves

Amb l'objectiu de disposar de 31 hectòmetres cúbics de nou recurs al llarg d'aquest 2025, la consellera ha remarcat la importància de millorar el rendiment de la xarxa amb inversions que incideixin en la reutilització, la regeneració amb dessalinització i la disminució de les fugues.

En aquest sentit, Sílvia Paneque ha fet un repàs a les diferents obres en marxa i també ha fet èmfasi en els projectes previstos. 

En relació a les millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava, la portaveu del govern ha dit que estaran enllestides el primer trimestre. Per la seva banda, ha indicat que l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins al riu la Muga està en fase final.

També ha fet referència a la construcció de cinc nous pous a Peralada, que s'activaran durant la primavera i a les dessalinitzadores modulars i les plantes d'ultrafiltració d' Empuriabrava.

Una petita instal·lació modular a Roses, l'ampliació de la potabilitzadora de la Trinitat o l'activació dels nous pous de Sant Joan Despí, són alguns dels projectes als que Paneque també ha fet referència.

La consellera de Territori també ha parlat de la recuperació de pous en els àmbits del Ter Llobregat, Baix Camp, Priorat i Muga, i l'aprofitament dels pous de Montcada. També ha informat de la previsió de posada en servei de l'Estació de Regeneració d'Aigua (ERA) de Sant Feliu de Llobregat, la connexió des del riu Ebre amb el municipi de Garcia i el pantà de Guiamets, i la connexió del Garrigues Sud amb la zona del Montsant.