El paper difícil de l'educador social: "Costa jubilar-se fent aquesta feina"

A més de tenir sostre i menjar, els adolescents que viuen en centres de menors també necessiten la referència positiva d'un adult a qui puguin explicar els seus problemes, un paper que juguen els educadors socials. Però la realitat no ho posa fàcil, amb canvis freqüents de professionals, que poden agreujar el sentiment de pèrdua i abandonament. 

La Judit, que va passar tota l'adolescència en un centre de la DGAIA, ho explicava així a TV3:

"Imagina't que a la teva família estan entrant desconeguts cada dia. Hi havia etapes en què potser en una setmana passaven cinc educadors nous i marxaven. A qui li explico que he viscut una mala situació al carrer si per mi l'educador també és un desconegut?"

Aquest dilluns, la Generalitat té previst presentar un nou sistema de prevenció i protecció de la infància, arran de saber-se el cas d'una nena de 12 anys sota guarda de la DGAIA violada reiteradament per un grup d'homes. Uns fets que potser no són tan excepcionals com semblen, segons han explicat joves com la Maria al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio:

Una professió precaritzada

En aquest context, els educadors socials denuncien la precarietat del sector, com ha explicat a Catalunya Informació el vicepresident de la junta de govern del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Albert Font-Terrés:

"Poder-se jubilar exercint d'educador social és molt difícil perquè, fruit de la precarització, en molts casos opten per abandonar la professió."

Un informe de l'abril passat del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) recollia que el 52,3% de treballadors socials que abandonen el sector ho fan a causa dels salaris baixos, una càrrega "excessiva" de feina i la manca de recursos per fer-hi front, i demanava una "actualització i millora" dels convenis col·lectius i formacions de suport emocional i gestió de l'estrès. 

"La versió més barata"

Albert Font-Terrés reclama a l'administració un canvi on "la pota de l'estat del benestar no sigui coixa" i recorda que qualsevol persona és susceptible de necessitar els serveis socials.

Considera un error que s'opti per "la versió més barata" quan s'externalitza el servei:

"El factor econòmic porta a contractar educadors sota convenis caducs i té com a conseqüència molta rotació, molts canvis de feina. L'administració hauria de fer seguiment d'on es gasten els serveis i quins serveis ofereix."

Afegeix: "Exigeixen una alta especialització i una alta disponibilitat, amb salaris que no es corresponen", i alerta que hi ha persones treballant amb titulacions inferiors a les requerides:

"Calen professionals amb l'educació universitària oficial que garanteix que s'està preparat i una trajectòria de qualitat i no en falten, ja que cada any surten molts graduats."

Més suport a les famílies

Els educadors socials també demanen atenció a les famílies, amb equips de seguiment que no estiguin saturats i que es puguin generar complicitats perquè els fills puguin tornar quan sigui possible:

"Cal que les famílies tinguin suport per poder desenvolupar les seves funcions parentals i no arribar a situacions de tensió tan extremes que portin a fer una retirada de la tutela."

Detectar i actuar

Albert Font-Terrés destaca que és important detectar casos com el que ara ha sortit a la llum, però afegeix que no n'hi ha prou. "Després cal actuar, amb la resposta necessària de l'administració", reclama Albert Font-Terrés. 

Com a "criteri de qualitat", planteja imaginar-se en la seva situació:

"Em pregunto si algun dirigent estaria tranquil si, en algun moment de la seva vida, algun infant de la seva família o del seu entorn hagués d'entrar en un centre de protecció de la infància i l'adolescència."