El progrés humà arriba al nivell més baix en 35 anys, segons l'índex de l'ONU

El progrés del desenvolupament humà es frena a tot el món i experimenta un alentiment "sense precedents". Ho diu l'últim informe anual de les Nacions Unides sobre l'índex de desenvolupament humà, en el qual s'analitza el nivell d'educació, de salut o els ingressos. 

Segons aquest document, el desenvolupament humà està tenint un progrés "inesperadament dèbil" després de la pandèmia de la covid-19. De fet, si s'exclouen els anys 2020 i 2021 --el pic de la pandèmia-- l'any 2024 va ser l'any en què el desenvolupament humà va tenir el creixement més baix des del 1990, fa 35 anys. 

L'informe també constata que la desigualtat entre els països amb un índex de desenvolupament humà baix i molt alt ha continuat augmentant per quart any consecutiu. 
 

Desigualtats en augment

Espanya, a la franja alta, es troba actualment a la posició 28, un lloc per sota de l'últim informe. Els primers llocs són per a Islàndia, Noruega, Dinamarca i Alemanya. A la cua hi ha el Sudan, Somàlia, el Txad, el Níger o Mali. 

És per això que, més enllà de "l'alarmant ritme de desacceleració del desenvolupament global", l'informe posa de manifest que les desigualtats entre els països rics i pobres van en augment. 

Això inverteix una tendència de "molts anys" durant els quals es podia copsar una reducció de les desigualtats:

"Si el pobre avanç del 2024 es converteix en 'la nova normalitat', els objectius fixats per al 2030 es podrien demorar durant dècades, i això convertiria el nostre món en un lloc menys segur, més dividit i més vulnerable a les pertorbacions econòmiques i ecològiques."

Les causes d'aquesta desacceleració, però, no estan clares. Tot i això, el director de l'Oficina de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà, Pedro Conceiçao, apunta que podria ser conseqüència de la crisi de la covid-19, també per la disminució de l'esperança de vida en néixer. 

També apunten que vivim "en un món amb molts més conflictes" que no només han reduït el creixement econòmic, sinó que també han frenat la recuperació postpandèmia.

La IA com a possible ajuda, tot i que amb riscos

"Enmig d'aquesta agitació global hem d'explorar de manera urgent noves fórmules per impulsar el desenvolupament", ha dit l'administrador del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Achid Steiner.

Per això, una possible solució, apunten, podria ser l'ús de la intel·ligència artificial per potenciar les capacitats humanes i impulsar el progrés.

"Davant el ràpid avenç de la intel·ligència artificial en tants i tants àmbits de la nostra vida, cal considerar-ne el potencial per al desenvolupament. Gairebé cada dia sorgeixen noves capacitats i, si bé la IA no és cap panacea, les eleccions que fem poden revifar el desenvolupament humà i obrir el camí a noves vies i possibilitats."

Per això posen com a exemple països com Nigèria, Kenya o Sud-àfrica, on la intel·ligència artificial pot ajudar els agricultors a optimitzar els recursos. També pot servir per a la predicció meteorològica o en l'àmbit mèdic. 

Però, si bé l'ús de la intel·ligència artificial pot comportar beneficis, també té perills. Sobretot, pel que fa a accentuar les diferències entre països. 

Per això recomanen "construir" una economia en què les persones i la IA "col·laborin en lloc de competir", "integrar" la capacitat d'actuació humana a tot el cicle vital de la IA, i "modernitzar" els sistemes educatius i de salut perquè "responguin a les necessitats del segle XXI".