Els factors que expliquen el gir a la dreta dels joves: "És un fenomen contraintuïtiu"

Els joves europeus s'acosten cada vegada més a posicions d'extrema dreta, mentre que les dones de la mateixa franja d'edat són més progressistes.

Segons un estudi publicat a la revista Journal of European Public Policy, un de cada cinc homes europeus de fins a 30 anys van votar l'any passat partits ultraconservadors i alerten que això pot tenir un impacte notable en les societats europees.

Un fenomen contraintuïtiu

"És un fenomen nou", subratlla un dels investigadors participants en l'estudi, el professor de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon. Fins ara, la tendència dels joves era situar-se més a l'esquerra que la mitjana de la societat, però això està canviant: "Ara, el patró és molt diferent".

Per això, els experts ho anomenen "fenomen contraintuïtiu" i, en el cas d'Espanya, el politòleg Toni Rodon va més enllà:

"El grau d'autoritarisme dels homes joves actuals és fins i tot més elevat que en els pics més alts de les generacions que es van socialitzar en els inicis del franquisme. En el nostre context, no havíem tingut mai un grup de població que tingués aquestes actituds antidemocràtiques."

Ho avalen les últimes dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS): el suport dels joves de fins a 35 anys a un estat autoritari ha passat del 6% el 2019 al 17% el 2025.

Segons Toni Rodon, aquesta dretanització es detecta en homes i no en dones d'aquesta mateixa franja d'edat a Europa, que són més progressistes, i s'explica com a reacció a canvis culturals --augment de la immigració, implantació de polítiques d'igualtat, canvis en les relacions sexoafectives-- i a la situació econòmica:

"Els homes joves tenen expectatives laborals i econòmiques més dolentes que les dones joves; abandonen abans els estudis i tenen sous més baixos."

Per què creix el masclisme entre els nois joves?

En el cas d'Espanya, a més, aquest viratge dels joves cap a l'extrema dreta es tradueix també en més masclisme. Un informe de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha recopilat dades de diverses enquestes que ho confirmen.

Per exemple, un de cada cinc joves de fins a 30 anys creu que la violència de gènere és un invent del feminisme, i gairebé una quarta part opina que els homes són millors líders que les dones, i la mateixa proporció admet que sent antipatia per les persones feministes.

El periodista i analista Roger Tugas, autor d'aquest informe, hi dona aquesta explicació: "Perceben que els canvis socials cap a la igualtat els estan restant oportunitats, se senten perdedors i que viuen pitjor que els seus pares, que sí que tenien més avantatges respecte a les dones."

"Part de la seva precarietat laboral, material, incerteses i temors l'atribueixen a valors que ara són mainstream a la societat, com la igualtat de gènere o les polítiques feministes."

Un camí de difícil retorn

La gran incògnita és si l'actitud d'aquests joves canviarà. Continuaran tenint posicionaments d'extrema dreta a mesura que es facin grans? Segons el professor de ciències polítiques de la UPF Toni Rodon, "poden canviar, però és difícil".

Parla de l'efecte de cohort, que és que població de la mateixa generació adopta certs valors i aptituds i "els porten a la motxilla". L'arrosseguen al llarg del temps, poden perdre algunes actituds, "però és difícil que canviïn completament de motxilla".

El periodista especialitzat en anàlisi de dades Roger Tugas ho contraposa al que va passar a conseqüència de la crisi del 2008, amb alguns elements similars a la situació actual:

"Aleshores, la resposta va ser totalment oposada: va ser la del 15-M, un moviment que, en comptes de restar drets, en volia guanyar i que, en comptes de retrocedir en democràcia, volia avançar."

Sobre si hi ha alguna possibilitat de revertir aquesta tendència dels joves cap a l'extrema dreta, Toni Rodon defensa que la solució passa perquè el sistema respongui als problemes estructurals dels joves, "com ara millorar-ne les perspectives laborals o impulsar polítiques públiques que els afavoreixin". I afegeix: "això faria que [aquests joves] veiessin la democràcia com un sistema més útil".