Els vins sense alcohol i de baixa graduació: el futur esperançador per a un sector en crisi

Els vins sense alcohol i de baixa graduació s'estan posicionant decididament al mercat, i tot i que la seva presència és encara incipient --representen un 1,5% del sector--, any rere any multipliquen dades de facturació i ampolles venudes, mentre baixen les de vi i escumosos amb alcohol.

La preocupació del sector, des dels viticultors als elaboradors, és tan gran que ara des de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) es promou el coneixement de la possibilitat de desalcoholitzar el vi, perquè és, segons diuen, el que demana el consumidor.

Toca adaptar-se, i això ho subscriu també la Federació de Cooperatives agràries de Catalunya. N'està convençut Joan Josep Raventós, el seu portaveu en l'àmbit del vi i el cava:

Joan Gené, director de l'INCAVI, creu que es tracta d'un sector en una fase inicial, però que en els pròxims anys veurem coses molt diferents, perquè "la tecnologia també evolucionarà".

Des d'Unió de Pagesos, els productors de raïm, parlen de "crisi" del sector del vi. El membre de l'executiva Josep Marrugat explica que hi ha un alt volum de vi en estoc que no té sortida i que fa que "s'hagin de vendre ampolles de vi a preu de ganga al mercat".

Tot i que els pagesos tenen dubtes sobre el futur del vi sense alcohol, esperen que arreli perquè hi ha "gent per a tot" i estan disposats a pujar a aquest tren "si es fa amb qualitat i a un cost raonable."

El secret del procés de desalcoholització

Tot i que hi ha diferents tècniques, com la destil·lació al buit o l'osmosi inversa, totes coincideixen a separar l'alcohol del vi, de les seves aromes. Les aromes es reserven, i un cop s'ha aconseguit eliminar l'alcohol, s'hi tornen a afegir, de manera que és possible apreciar la varietat de raïm que s'ha utilitzat en l'elaboració del vi, tant en nas com en boca.

La responsable de vins desalcoholitzats del celler Família Torres, de Pacs del Penedès, Montse Rossell, explica: "Recuperem l'aroma del vi, i no hi afegim aromes exògens". L'objectiu és que el consumidor tingui la impressió que està bevent vi. Rossell deixa clar que en cap cas es tracta de most.

L'empresa, que va treure al mercat el seu primer vi desalcoholitzat el 2008, segueix apostant per aquest mercat, que va experimentar un impuls gran a partir del 2020.

Posar ordre al caos de noms

Per consolidar el consum d'aquests vins als quals s'ha tret l'etanol que contenen, primer cal definir com se'ls ha d'anomenar. Hi ha mil regulacions i diferents denominacions: alcohol free, low alcohol, alcohol light, reduced alcohol, no alcohol, vins desalcoholitzats...

Per no confondre el consumidor, el primer pas, segons Joan Gené és posar-se d'acord:

El cap de la unitat de vi, espirituosos i productes hortofructícoles de la Comissió Europea, Miguel García Navarro, defensa que "cal millorar la capacitat del consumidor per reconèixer aquests productes i familiaritzar-se amb el seu nom".

Està convençut que les noves generacions necessiten productes nous, que és una tendència que ha començat i que es desenvoluparà amb tota seguretat.

La proposta de la Comissió és que es puguin etiquetar com a vins sense alcohol els que tinguin fins a mig grau, un 0,5%, d'alcohol. A partir d'aquí, els que en tinguin més, però impliquin una reducció del 30% del nivell mínim de contingut alcohòlic de la seva categoria, serien considerats vins light o de baix contingut en alcohol.

Canvi de mentalitat cap a una vida més saludable

L'experta en vins desalcoholitzats Irem Eren, consultora i formadora de la Wine&Spirit Education Trust, creu que en una dècada s'ha passat de veure els vins desalcoholitzats com un sacrifici que feien les persones per problemes de salut, per religió, per embaràs o perquè havien de conduir, a ser "una elecció conscient", i aporta dades, com que en 15 anys el consum de vins normals ha baixat un 7% i en els últims quatre anys el consum de vins sense alcohol o de baix grau, ha pujat un 15%:

Malgrat aquesta tendència a beure segons l'ocasió, generacionalment són els joves els que han impulsat a l'alça aquest sector.

Un estudi recent de la Universitat de Lleó, fet a partir d'una enquesta, indica que el 87,5% de joves de 18 a 35 anys estarien disposats a tastar el vi sense alcohol, per sobre de la dada del 78% del global dels consumidors espanyols.

El vi i el cava, un sector "tocat"

Les dades de l'INCAVI sobre comercialització de vins dels cellers catalans mostren una davallada progressiva en la facturació i nombre d'ampolles venudes.

El 2024 es va vendre vi per valor de 288 milions d'euros, 37 milions d'euros menys que l'any anterior, i pel que fa a ampolles, els 70 milions d'ampolles venudes el 2024 representen una reducció del 14% respecte al 2023.

Per tipus de vins, els negres han anat baixant progressivament de les 40 milions d'ampolles venudes el 2022 als 31 milions d'ampolles del 2024, un 21% menys. Si mirem els vins blancs, en dos anys, del 2022 al 2024, la pèrdua de facturació ha estat de l'11,9% i la reducció del nombre d'ampolles, del 19%.

En el cas dels escumosos, en aquest període de dos anys, les ampolles venudes han sofert una dràstica reducció del 50% i la facturació ha estat un 30% menor, tot i l'important augment del preu mitjà, de 5,35 euros per ampolla a 7,58 euros per ampolla.