Junts vota contra el text d'Aliança sobre el vel islàmic però veu bé prohibir-lo a l'escola

El Parlament ha tombat aquest dijous una moció de l'extrema dreta d'Aliança Catalana sobre l'ús del vel islàmic a l'espai públic, que només ha rebut el suport del PP i Vox.

El text, que ha topat amb el cordó sanitari habitual cap a les propostes d'aquesta formació, reclamava la "prohibició expressa de la imposició i exhibició en espais públics" del vel islàmic --o hijab-- i del vel integral --el burca i el nicab--.

Hi han votat en contra el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, en una sessió que ha servit per visibilitzar el posicionament que Junts ha marcat sobre aquest tema, apostant per prohibir el vel a les escoles i --com voldria Aliança-- els mocadors integrals en tots els llocs públics, a més de garantir que a les piscines només s'hi pugui utilitzar "roba tècnica de bany", i no el conegut com a burkini.

Tot i això, el representant de Junts, David Saldoni, ha retret a Aliança Catalana que el seu discurs d'odi expulsa del projecte de país una part de la població, perquè "exclou i genera catalanofòbia" entre la comunitat musulmana.

"On vostè aporta odi nosaltres hi aportem solucions i progrés", ha assegurat Saldoni per defensar tot seguit el model de prohibicions que planteja el seu partit, que assegura que està pensat "per fomentar drets, no per excloure ningú":

"El nostre model és la defensa dels drets dels infants i els de les dones, i per això considerem que el millor és prohibir-lo, per fomentar drets."

En el cas del burca i el nicab, Saldoni ha dit que són "el súmmum de l'anul·lació de la identitat d'una dona" i ha esgrimit criteris de "seguretat i no discriminació" per prohibir-los: 

"No podem tenir dones amagant el rostre al carrer. [...] Hem de fomentar el respecte als principis de la nostra societat. Drets i deures: seguretat, igualtat entre homes i dones, drets de la infància i dignitat humana."

Malgrat haver verbalitzat al faristol aquest plantejament, Junts no ha presentat cap iniciativa parlamentària al respecte, una circumstància que la líder d'Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll ha aprofitat per anunciar que portarà a votació al ple de la capital ripollesa les ordenances municipals per prohibir l'ús del vel a les escoles.

"Espero que m'ho votin a favor. O només era fum?", ha preguntat Sílvia Orriols, que ha acusat els 600.000 catalans musulmans de posar en risc la convivència i ha assegurat que l'islam és "incompatible amb Catalunya i, per extensió, amb Occident".

Debat a l'hemicicle

El plantejament de Junts ha provocat la reacció d'ERC, que --sense referir-s'hi explícitament-- ha afirmat que "un partit d'estat no busca ocurrències conjunturals".

"No ha de mostrar por, perquè la por la detecten els qui mosseguen amb verí", ha afirmat l'exconseller Joan Ignasi Elena, a més d'afirmar que a Orriols li importen "un rave" les dones musulmanes que puguin ser víctimes d'un delicte.

En la mateixa línia, diversos partits han defensat que cal afrontar el debat sobre si hi ha casos d'imposició darrere de l'ús d'aquestes peces de roba, però no des de la prohibició, sinó donant eines a les dones.

"La clau és crear condicions perquè totes les dones se sentin segures i lliures per prendre les seves pròpies decisions, tant si volen portar el hijab com si volen denunciar la seva imposició, ha afirmat la diputada del PSC Elena Díaz.

El diputat dels Comuns Andrés García Berrio també ha defensat que "davant qualsevol situació de discriminació o violència masclista, amb independència de la religió, el que opera es la llei contra les violències masclistes", i ha acusat Aliança d'"atemptar contra la convivència i els valors democràtics".

Per part de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha dit que estan "cansades" que l'extrema dreta "defensi que la principal amenaça de la violència masclista és un tros de roba", mentre que Vox ha agraït que Aliança els hagi acceptat diverses esmenes al text, i el PP ha dit que "no es tracta de tancar la porta a ningú", sinó de defensar "la dignitat de la dona".
 

La llei actual

A Catalunya, com a molts països d'Europa, ara per ara només està regulat l'accés a llocs públics de dones amb nicab o burca, que tapen tot el rostre, o la seva presència a manifestacions, per garantir-ne la identificació.

Pel que fa a l'escola, també s'hi han fixat unes normes de convivència en què qualsevol vestimenta o vel que pugui perjudicar el desenvolupament d'una activitat curricular o que tingui un efecte negatiu en la comunicació o en la seguretat "ja no està permès", com ha recordat aquest dijous la consellera d'Educació, Esther Niubó.

En declaracions als mitjans, la consellera també ha recordat que el vel està "emparat" per la legislació i ha demanat distingir aquest element del vel integral, a més de recordar que la llibertat religiosa és un "dret fonamental" recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i que no correspon al Parlament fer-ne una regulació.

Al nostre entorn, el Regne Unit --que, com Itàlia, no compta amb cap legislació nacional contra l'ús del vel islàmic-- sí que preveu que les institucions puguin decidir sobre l'ús del vel integral al·legant motius de convivència o seguretat.

A les escoles també poden restringir-lo si consideren que portar la cara tapada dificulta la comunicació o l'aprenentatge. 

En el cas d'Alemanya i França sí que hi ha legislació: a Alemanya, no poden dur-lo integral les funcionàries, jutgesses o militars en servei. Tampoc les dones quan condueixen. 

En l'àmbit educatiu és competència dels estats federals. Alguns el prohibeixen a escoles i universitats. Altres només a les professores. 

I a França, que va ser el primer país a legislar, el 2004, la normativa s'ha anat endurint. Tots els tipus de vel estan prohibits en l'àmbit educatiu, l'integral no es pot portar a l'espai públic, i ara s'estudien restriccions en l'esport. 

Incomoditat entre la comunitat islàmica

El fet que el debat hagi arribat al Parlament amplificat per l'extrema dreta ha generat rebuig a la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que s'han posicionat en contra de la proposta.

Consideren que és discriminatòria i que vulnera de manera directa, diuen, el dret fonamental a la llibertat religiosa, com explica Nana Ziani Aouel, responsable de programes de la Fundació Calala Fondo de Mujeres:

"El debat se sol fer sense comptar amb la veu de les dones que el porten. Això alimenta una visió paternalista, racista i profundament estigmatitzant. Si s'imposa una prohibició el missatge és clar, que no ets benvingut tal com ets. No podem permetre que el racisme es disfressi de feminisme o llibertat."

Des de la comunitat islàmica demanen que s'actuï amb respecte, responsabilitat i rigor jurídic.