
La guerra de Trump contra les polítiques de diversitat acaba amb 60 anys de consens
El president dels Estats Units elimina les mesures per garantir la igualtat d'oportunitats a minories ètniques
Donald Trump ha començat fort el seu segon mandat. Des que ha tornat al Despatx Oval, ha firmat centenars de decrets per desmantellar els quatre anys de presidència demòcrata.
N'hi ha un en concret, però, que ha dilapidat un consens als Estats Units des de fa seixanta anys: la discriminació positiva per a persones que pertanyen a minories racials, religioses o d'identitat sexual.
Si bé moltes de les declaracions polèmiques de Trump es queden només en això, en declaracions polèmiques, en aquest cas no és així. La guerra contra aquestes mesures ja ha començat.
De moment, la nova administració ha enviat a casa milers de treballadors públics que supervisaven aquests programes a diferents agències i departaments. La intenció és que estiguin tancats a finals de mes.
Però Trump vol anar més enllà del govern. I ningú, ni defensors ni detractors, s'esperava que el nou president actués tan de pressa i tan a fons.
Què són les polítiques DEI?
Aquesta setmana, el mandatari ha firmat fins a tres ordres executives que deroguen les polítiques de diversitat, equitat i inclusió, conegudes com a DEI, a l'executiu federal.
Les DEI tenen l'objectiu de promoure oportunitats per a dones, minories ètniques i persones del col·lectiu LGTBIQ+ o d'altres grups històricament infrarepresentats.
Engloben una àmplia gamma de mesures, des de criteris per a la contractació fins a formacions a les plantilles o l'ús de llenguatge inclusiu. Ho apliquen tant administracions públiques com empreses privades.
Sis dècades de consens
Aquestes polítiques van néixer fa exactament seixanta anys, amb un decret del president Lyndon B. Johnson per garantir la igualtat d'oportunitats al mercat laboral de les persones de color i les dones.
Era el 1965: feia només dos anys del cèlebre discurs "I have a dream" del pastor Martin Luther King contra el racisme estructural.

Des de llavors, tots els presidents dels Estats Units --demòcrates i republicans-- han mantingut aquests criteris, malgrat que amb diferents intensitats.
Als anys vuitanta, l'administració Reagan va intentar substituir l'ordre de Johnson, però es va fer enrere després de la reacció contrària del Congrés i de diversos líders empresarials.
Biden hi va donar un nou impuls fa quatre anys després de l'assassinat de George Floyd per part de la policia de Minneapolis.
Un punt d'inflexió històric
Els trumpistes consideren que la discriminació positiva perjudica, justament, la població blanca.
La dreta i l'extrema dreta fa anys que ho qualifiquen de "woke" i que aproven lleis anti-DEI a estats com Texas o Florida.
El nou president hi ha insistit aquest dijous, durant la seva intervenció al fòrum de Davos, on ha afirmat que els Estats Units tornaran a ser "un país basat en el mèrit":
"Aquestes polítiques eren un absolut disbarat, en tot el govern i en el sector privat."
Elon Musk, assessor de la nova Casa Blanca per retallar despeses i burocràcia, defensa que "les DEI han de morir":
En la mateixa direcció, el think-tank conservador Manhattan Institute creu que és una "ideologia corrosiva" i que, per això, ara cal posar pressió a les universitats, escoles i empreses perquè també aparquin aquests valors.
Amb el nou gir de 180 graus implementat pel dirigent republicà els últims dies, hi ha analistes que parlen d'un punt d'inflexió històric.
L'administració Trump no només ha assenyalat la Casa Blanca, sinó que vol obrir investigacions a grans empreses, fundacions o associacions gremials.
"Intenta donar el cop mortal a la diversitat en termes legals i de cultura política", ha indicat Noah Feldman, professor de dret constitucional a la Facultat de Dret de Harvard, al Washington Post.

I ara què?
Les últimes hores s'ha desfermat la preocupació i el nerviosisme dins i fora de la Casa Blanca. Hi ha milers de persones que veuen perillar el seu lloc de feina.
Diversos activistes pels drets civils defensen que cal mantenir com sigui les mesures d'inclusió per reduir les desigualtats a llarg termini.
De totes maneres, ja hi ha grans empreses --com Meta, McDonald's o la cadena de supermercats Walmart-- que han fet marxa enrere quan han vist qui s'asseurà al Despatx Oval els pròxims quatre anys.
L'activista conservador Robby Starbuck ha resumit aquest dimecres en una publicació d'X la situació actual de les polítiques de diversitat: "Les DEI no estan mortes, estan acorralades i en posició de morir, però hem de ser severs i implacables per acabar amb aquesta ideologia".
- ARXIVAT A:
- Donald Trump Estats UnitsDrets humans