La guerrilla independentista de Banda Aceh ratifica la seva dissolució
Després de 30 anys de violentes lluites per la independència de la província indonèsia d'Aceh, els rebels del GAM, el Moviment d'Alliberament d'Aceh, han anunciat la dissolució del seu braç armat.
El president Susilo Bambang i el representant de la guerrilla ho han ratificat. La dissolució s'anuncia després que la setmana passada va acabar el lliurament i la destrucció d'armes d'aquest grup. A la primavera, el GAM ja va renunciar a la independència a canvi d'una àmplia autonomia d'una regió molt castigada després del tsunami de l'any passat, que va provocar la mort, aquí, de 130.000 persones.
3 min
El Gerakan Acech Merdeka, el Moviment d'Alliberament d'Aceh, és la primera guerrilla armada d'aquesta zona del nord de Sumatra. Va sorgir el 1976 sota la dictadura de Suharto amb l'objectiu d'establir un estat islàmic independent, però la seva causa no va aconseguir un arrelament fins al 1989, quan l'exèrcit va començar la seva repressió i el territori va ser declarat zona militar. Després de la renúncia del general com a president del país el maig del 1998, després de governar amb mà de ferro durant 32 anys, el sentiment separatista a Aceh va cobrar més força, i no va ser fins dos anys més tard que va començar el diàleg. La primera reunió entre totes dues parts es va celebrar el març del 2000 i va servir per establir les bases de la negociació. El primer fruit va ser una treva humanitària de tres mesos que es va anar renovant periòdicament fins al febrer del 2001, quan va passar a tenir una durada il·limitada. El juliol del 2001, el Parlament d'Indonèsia va aprovar un estatut d'autonomia per a Aceh, però el GAM no va renunciar a la independència. Ja el 2002, l'executiu de Jakarta, aleshores presidit per Megawati Sukarnoputri, va decidir restablir les operacions militars per forçar la rendició dels rebels, tot i que havia concedit a la província amplis poders autonòmics i major participació en els beneficis de l'explotació dels seus recursos naturals. Unes concessions que, juntament amb les negociacions represes a Ginebra, van facilitar l'acord de pau firmat el desembre del 2002. Després d'això, però, les dues parts es van acusar mútuament d'incomplir els acords pactats. La pressió internacional va forçar una nova reunió el maig del 2003 a Tòquio, que va acabar sense acord. Aquest fracàs va propiciar la imposició de la llei marcial, amb el desplegament a la zona d'uns 50.000 soldats i el tancament de la regió a organitzacions internacionals i premsa estrangera. Un any després, Jakarta va reemplaçar la llei marcial per l'estat d'emergència civil. Durant aquests dotze mesos, 2.500 persones van morir. El tsunami del 26 de desembre del 2004 va provocar la mort de 130.000 persones a Aceh i va obligar la guerrilla a oferir una treva. Una treva que va rebre resposta del president indonesi, Susilo Bambang, que va anunciar el cessament dels atacs contra les bases de la guerrilla i l'inici d'un nou diàleg, que es va reprendre el gener del 2005 a Hèlsinki. Entre febrer i maig es van anar succeint les negociacions, en què es van aconseguir acords generals i es va redactar un esborrany per al futur pla d'autonomia. El 12 de juliol, els rebels van renunciar a les seves aspiracions independentistes, sempre que s'acceptessin les seves condicions d'autonomia. El govern va acceptar que el GAM es convertís en partit polític. Durant aquestes negociacions es va redactar un memoràndum que recollia les bases del futur govern d'Aceh, a més d'assumptes sobre drets humans, amnistia i reintegració dels guerrillers i seguretat. Després d'alguns incidents entre l'exèrcit i els rebels, Susilo Bambang va ordenar el cessament de les operacions militars en la zona i, finalment, el 15 d'agost del 2005 es van firmant a Hèlsinki els acords de pau que avui s'han ratificat.
