La policia belga registra la seu de Huawei a Brussel·les per possible corrupció a l'Eurocambra

Agents de la policia federal de Bèlgica han escorcollat aquest dijous la seu del gegant tecnològic xinès Huawei a Brussel·les i els domicilis de diversos dels seus lobbistes. L'operació policial es produeix arran de les sospites que aquests lobbistes han participat en delictes de suborn, falsificació, blanqueig de diners i organització delictiva amb membres del Parlament Europeu. 

Segons han avançat els diaris belgues Le Soir i Knack i els mitjans Follow the Money i Reporters United, a primera hora de dijous s'han escorcollat 21 domicilis a les regions belgues de Brussel·les, Valònia i Flandes, i també a Portugal. 

Les mateixes informacions periodístiques apunten que hi ha una quinzena d'eurodiputats --tant actuals com antics membres del Parlament Europeu--, implicats en el cas. 

Despatxos precintats al Parlament Europeu

Segons Le Soir, diversos lobbistes de la companyia xinesa haurien estat detinguts. Segons ha transcendit, a França hi ha hagut una detenció com a resultat d'una Ordre Europea de Detenció (ODE), mentre que en el curs de l'operació a Bèlgica s'han arrestat altres persones per ser interrogades.

En el marc de la mateixa investigació, s'han precintat dos despatxos a la seu del Parlament Europeu. El jutge d'instrucció ha sol·licitat que es col·loquin precintes als despatxos "atribuïts a dos assistents parlamentaris presumptament implicats", informa la Fiscalia federal belga en un comunicat.

El grup xinès ha assegurat aquest dijous al vespre que té una política de "tolerància zero" amb la corrupció i que es pren "molt seriosament" les acusacions. Fonts de la companyia han assegurat que es comunicaran "urgentment" amb la investigació per "comprendre millor" la situació.

Suborns i regals, des del 2021 

Citada per Le Soir, la Fiscalia federal belga ha confirmat, sense mencionar Huawei pel seu nom, que s'investiguen delictes produïts des del 2021 fins a l'actualitat. Segons el ministeri fiscal, sota l'aparença de lobby comercial i adoptant diverses formes, la tecnològica xinesa hauria remunerat càrrecs polítics, pagat despeses de viatges i oferint regals com àpats i entrades de futbol a eurodiputats. 

Segons els mitjans que publiquen aquesta informació, aquestes activitats lobbistes tenien per objectiu contrarestar els intents dels Estats Units d'excloure les tecnològiques xineses de mercats sensibles, i pressionar perquè el mercat europeu s'obri a companyies de la Xina. 

El digital Le Soir, citant la fiscalia belga, detalla que els "els beneficis financers vinculats a la presumpta corrupció poden haver estat barrejats en fluxos financers relacionats amb despeses de conferències i pagats a diversos intermediaris, amb l'objectiu d'ocultar la seva naturalesa il·lícita o permetre als autors eludir les conseqüències dels seus actes".

L'escàndol del Qatargate

Dos anys i mig després, l'Eurocambra es torna a veure esquitxada per un nou cas de presumpta corrupció després que el desembre del 2022 esclatés el Qatargate. 

En aquell cas, la policia belga va detenir la vicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili; el company de Kaili i assessor al Parlament Europeu, Francesco Giorgi; l'exeurodiputat italià i president de l'ONG Fight Impunity, Pier Antonio Panzeri, per qui havia treballat Giorgi, i el lobbista Niccolo Figa Talamanca. També va quedar imputat l'eurodiputat belga Marc Tarabella. 

Segons la Fiscalia belga, s'investiga si van acceptar "importants sumes de diners i regals importants" dels governs de Qatar i Marroc a canvi d'intentar influir en determinades decisions del Parlament Europeu. Sobre els acusats va pesar l'acusació dels delictes de corrupció, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. 

De moment, encara no hi ha sentència sobre el cas. Durant el procés judicial, l'exvicepresidenta de l'Eurocambra Eva Kaili va denunciar una conjura judicial amb l'objectiu d'anul·lar la causa per la suposada vulneració de la immunitat en la investigació.