Les restes d'un gladiador amb mossegades de lleó revela la brutalitat dels espectacles romans

No se sap d'on venia ni per què va acabar arriscant la vida com a gladiador als confins de l'Imperi Romà. Les seves restes revelen que no va tenir una existència fàcil, que d'infant va passar fam i que és molt probable que acabés convertit en esclau, el que explicaria per què es va enfrontar en un combat cos a cos amb un lleó que li va provocar ferides mortals.

I, tanmateix, aquest home desconegut passarà a la història per haver proporcionat la primera prova física de la brutalitat dels espectacles d'entreteniment romans més enllà del cor de l'imperi, com conclou una investigació internacional que publica la revista científica PLOS One.

Les marques de mossegada que té a la pelvis corroboren el que fins ara se sabia només per fonts escrites i representacions artístiques a mosaics i ceràmiques: que els romans eren aficionats a combats violents, celebrats en grans amfiteatres, entre homes o entre homes i bèsties, com ara ossos i lleons. I que aquests espectacles no tan sols es feien a Roma, al Colosseu, al cor de l'imperi, sinó també a províncies situades als confins.

"Durant anys, el coneixement que hem tingut dels espectacles de combats de gladiadors romans amb animals s'han basat en textos històrics i representacions artístiques", afirma el catedràtic d'antropologia de la Universitat de Maynooth, a Irlanda, Tim Thompson, coautor de l'estudi, que afegeix que:

"El nostre descobriment proporciona la primera evidència física que aquests esdeveniments van ocórrer en aquest període i remodela la nostra percepció de la cultura de l'entreteniment romà a l'imperi".

Un "bestiarius"

L'anàlisi de l'esquelet d'aquest combatent, que va viure entre el segle II i III de l'era comuna (eC) revela que era un bestiarius, un tipus de gladiador que participava en espectacles amb animals de l'Antiga Roma. Les restes es van trobar fa més de 20 anys en un dels cementiris de gladiadors més ben conservats del món, Driffield Terrace, ubicat a prop de la ciutat romana d'Ebocarum, l'actual York, a Anglaterra.

El 2004 un equip internacional d'investigadors van excavar-hi 80 tombes i hi van trobar prop de 90 cossos, entre els quals el d'aquest gladiador, enterrat amb dos cossos més i sepultat per les restes d'un cavall. Les restes mostraven que va ser decapitat, segurament després que morís a causa de les ferides mal curades provocades per la mossegada del lleó. I que aquesta decapitació formava part d'algun tipus de ritual funerari.

"Ara podem començar a fer-nos una millor imatge de com eren aquests gladiadors a la vida", considera Malin Host, investigador de la Universitat de York, al Regne Unit, i coautor del treball. "També ens permet confirmar la presència de grans felins i potencialment d'altres animals exòtics en amfiteatres a ciutats com ara York", afegeix.

El cementiri de gladiadors més ben conservat

L'estudi de l'esmalt dental dels cossos trobats va revelar que els individus allà enterrats procedien d'una gran diversitat de províncies de l'imperi romà. Que pertanyien a homes de complexió robusta i forta, segurament degut a l'entrenament a què se sotmetien, i que tenien marques de ferides associades a violència. És per això que els científics van concloure que devia ser un cementeri de gladiadors.

Els ossos de l'individu mostraven diverses lesions. Als investigadors els van cridar l'atenció especialment les de la pelvis, perquè semblaven marques de mossegades. Les van analitzar i comparar amb la mossegada de grans animals carnívors, com ossos, felins i llops, i finalment van arribar a la conclusió que es tractava d'un lleó.

Per a Tim Thompson, catedràtic d'antropologia de la Universitat de Maynooth, a Irlanda, i coautor del treball, que les marques de mossegada pertanyessin a un lleó és el que més els va sorprendre, perquè demostren "la importància que tenien aquells espectacles per als romans", que van caçar el lleó a Àfrica i el van transportar milers de quilòmetres per Europa fins a la Gran Bretanya.

Segurament, assenyalen els investigadors, el fet que a York hi hagués personalitats distingides de l'Antiga Roma, com ara generals i polítics, inclòs Constantí, que es va autoproclamar emperador a York el 306 de l'era comuna, va propiciar que s'hi celebressin espectacles d'aquesta mena, que aleshores formaven part de la "vida social". Així ho considera John Pearce, investigador del King's College de Londres i coautor del treball:

"[Aquests espectacles] eren demostracions brutals de poder i contribueixen de manera important a no edulcorar el passat de l'imperi romà".