Més gent amb feina, però sense més benestar social: la pobresa s'enquista a Catalunya

La pobresa es cronifica a Catalunya. Prop d'una quarta part de la població, al voltant d'1.381.000 de persones, viu en risc de pobresa o exclusió social, un percentatge que es manté en xifres molt similars des de fa més d'una dècada.

Són dades de la primera edició de la radiografia INSOCAT, elaborada per les Entitats Catalanes d'Acció Social a partir de les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida.

De fet, l'estudi posa el focus en què la reducció de l'atur els últims 10 anys no s'ha traduït en un major benestar social dels treballadors. 

El 2014, un 20% de la població en edat de treballar no tenia feina, mentre que l'any passat la taxa d'atur no arribava ni al 9%. Per tant, ara hi ha molta més gent amb feina, però això no significa necessàriament que tinguin un millor nivell de vida. 

De fet, la pobresa entre els treballadors s'ha mantingut pràcticament igual al llarg de l'última dècada. Això s'explica -en bona part- perquè els sous no han pujat al mateix ritme que s'han apujat els preus, per exemple, l'altíssim cost de l'habitatge.

L'informe calcula el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social segons l'anomenada taxa AROPE, que analitza la pobresa més enllà de les interpretacions purament monetàries. La taxa AROPE (sigles de "At Risk Of Poverty or Exclusion") pren com a referència tres indicadors: la taxa de risc de pobresa, la privació material severa i les llars amb baixa intensitat de treball.

L'habitatge, un generador de pobresa

L'informe destaca que l'habitatge es consolida com un factor generador de pobresa al país. En els darrers deu anys, el lloguer mitjà ha pujat un 56% a Catalunya: si l'any 2014 el lloguer mitjà se situava en 539,54 euros mensuals, el 2024 va arribar fins a 844,13 euros mensuals, segons les dades de l'Incasòl.

En canvi, els salaris tot just han augmentat una mica més del 20%, tot i que cal tenir en compte que l'última dada disponible a l'Idescat no és del 2024 sinó del 2022. L'any 2014, el salari brut anual mitjà a Catalunya era de 23.927,17 euros, i l'any 2022, de 28.774,55 euros.

Aquest desequilibri també es nota en el preu dels pisos, que porta 11 anys consecutius a l'alça.

El fet de disposar d'habitatge en propietat té conseqüències directes en el risc de pobresa. Mentre que entre les persones que viuen en règim de propietat és de l'11,4%, s'enfila fins al 29,8% entre les persones en règim de lloguer.
 

La pobresa infantil és superior

La pobresa no afecta tothom igual. La taxa de pobresa infantil creix i se situa en 1 de cada 3 menors de 18 anys, el 33,8%, en risc d'exclusió social. També creix entre les persones grans, amb una taxa del 16,8%.

Per nacionalitat, en el cas de les persones d'origen estranger és més del doble que la de les persones amb nacionalitat espanyola.

El 12,8% de les persones en risc d'exclusió social tenen estudis superiors.
 

Sense poder cobrir algunes necessitats bàsiques

La situació d'emergència es fa evident perquè una part important de la població no té cobertes les necessitats bàsiques.

Un 17,5% de la població no pot mantenir la casa a una temperatura adequada i una de cada tres llars, un 35,2%, no poden fer-se càrrec de despeses imprevistes.

Respecte a l'any 2023, creix lleugerament el nombre de famílies que no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, que és del 8,6%.

L'augment dels preus dels darrers anys és molt superior a l'augment dels salaris:

Les ajudes socials no arriben a tothom

Segons l'estudi, les ajudes socials treuen de la pobresa gairebé una quarta part de la població: si un 40,1% està en risc de pobresa abans de les transferències socials, després de totes les ajudes un 17,4% continua sota el llindar de risc de pobresa.

Infants i adolescents són qui menys es beneficien d'aquestes ajudes. Poc més d'un 10% surt de la situació de risc després de rebre-les.

La radiografia de les Entitats Catalanes d'Acció Social assenyala que les pensions que reben les persones de més de 65 anys funcionen millor que la resta d'ajudes socials.