Quant val un rescat i en quines circumstàncies s'ha de pagar: 15 casos en 15 anys

Un rescat a la natura pot sortir molt car si s'ha comès una negligència. Des del 2009, el Departament d'Interior passa la factura de l'operació de salvament en cas que consideri que la responsabilitat és dels afectats. Així ho ha fet en quinze ocasions, recaptant més d'11.400 euros, segons dades facilitades pels Bombers a TV3.

Entre el llistat hi ha un assortiment d'imprudències i temeritats: tres persones que van provar de travessar el riu Muga en ple episodi de crescuda del cabal; un vehicle que va voler travessar el riu Segre a la partida de Rufea, a Lleida, o el rescat de dos excursionistes en un refugi de muntanya sense equipament i en ple estat d'alarma per la covid.

La llista de cobraments la completen falses alarmes, com ara tres alertes d'incendis inexistents, notificacions de persones en perill que no ho estaven o, fins i tot, dos excursionistes que marxen amb el seu vehicle sense avisar amb el dispositiu en marxa i acumulant despeses.

Atrapat per una allau: més de 18.000 euros

El rescat més car dins d'aquesta llista es va fer el març del 2011, quan un esquiador va quedar atrapat per una allau fora pistes amb accés tancat a la muntanya de la Tossa, a la zona del sector de Coma Oriola de Masella.

En aquella ocasió, es van mobilitzar tres helicòpters, nou vehicles i fins a 35 bombers, sumant un total de 18.183,22 euros. La víctima, però, va guanyar parcialment un recurs administratiu, i finalment va haver de pagar només 2.393,57 euros.

El segon cas més costós va ser l'abril del 2018, quan es va fer un fals avís d'una persona que hauria travessat el riu a Torres de Segre, al Segrià. En aquella ocasió, es va desplegar un dispositiu amb tres vehicles, 12 bombers i un mitjà aeri. En total, 9.866,51 euros, una sanció que ja s'ha notificat, però que encara no s'ha cobrat.

L'operació més alta que sí que s'ha arribat a cobrar fins avui dia és el d'un rescat a una zona tancada senyalitzada perillosa a la via ferrada La Teresina, a Montserrat, el gener del 2018. En aquella ocasió, es van necessitar quatre vehicles i vuit bombers, amb un total de 2.880,47 € que es van repartir entre els dos excursionistes. De fet, un d'ells va haver de pagar un recàrrec per no abonar la xifra dins del període voluntari.

El cas més recent és el d'un home francès que l'agost del 2023 es va llençar al mar des de les roques de la Cova de l'Infern, al cap de Creus, un espai no apte per a la visita i inaccessible a peu. L'afectat es va ferir una cama i va obligar a mobilitzar quatre efectius de bombers i un helicòpter, amb un total de 7.088,44 € de despeses que encara no s'han cobrat.

Quan i quant s'ha de pagar?

Segons la normativa actual, s'ha de complir una de tres situacions "objectives i evidents" perquè Interior demani el retorn del rescat: que l'accident s'hagi produït en una zona assenyalada com a perillosa o d'accés prohibit, que les persones no portin l'equipament correcte o que hagin sol·licitat el rescat sense motius justificats.

El cost dels salvaments depèn del nombre de professionals i recursos implicats. Justícia xifra en 43,05 euros els bombers implicats per unitat i hora i en 55,09 euros els vehicles per unitat i hora. 

A més, en cas que hagi calgut mobilitzar un helicòpter, s'aplica un recàrrec de 3.245,85 euros per unitat i hora.

Per la seva banda, els accidents de trànsit que impliquen operacions innecessàries es graven amb un import de 209,85 euros.

Tenint en compte aquesta taxació, amb els quinze casos Justícia hauria d'haver recaptat un total de 55.492,96 euros. La xifra, però, és molt inferior, ja que en dues ocasions els afectats van guanyar recursos parcials o totals. A més, tres dels quinze casos encara no s'han executat i un d'ells no s'ha aconseguit notificar.