Què és Orania, el refugi d'afrikàners que no volen ser refugiats dels EUA

Un grup d'una cinquantena d'afrikàners ha aterrat en les últimes hores a l'aeroport internacional de Dulles, a Washington. Són descendents dels colons blancs neerlandesos que van colonitzar Sud-àfrica i han rebut l'estatus de refugiats per part del president Donald Trump, que denuncia que a Sud-àfrica s'està cometent "un genocidi" contra els blancs.

Paradoxalment, l'administració nord-americana té suspesos des d'inicis d'aquest mandat tots els programes d'acollida d'altres refugiats d'arreu del món afectats per la fam o la guerra, o perseguits per motius polítics.

En canvi, en aquest cas, les sol·licituds d'exiliats d'aquest primer grup les hauria aprovat en només tres mesos, després de rebre unes 8.000 peticions d'asil del país africà.

Més morts violentes entre la població negra

Segons The New York Times, les dades de la policia sud-africana desmenteix els arguments de Trump: entre el 2020 i el 2024,  225 persones van ser assassinades en granges sud-africanes, de les quals només 53 eren blanques. La resta eren negres o d'altres ètnies. El govern sud-africà, de Cyril Ramaphosa, rebutja de ple la decisió dels Estats Units, però es manté obert al diàleg.

Les relacions entre els dos executius es van ressentir al febrer, quan Trump va signar una ordre executiva que suspenia l'ajuda econòmica a Sud-àfrica.

Era la reacció contra el govern de Pretòria que havia donat llum verda a una llei que, en alguns casos, permet al govern adquirir terrenys de propietat privada en interès públic sense pagar indemnització. Però aquest pas només es pot fer després d'un procés de justificació subjecte a una revisió judicial.

Orania, el particular reducte boer

El gest de Trump d'acollir afrikàners (també anomenats boers) no ha agradat a la comunitat d'Orania. Aquesta és una ciutat aixecada del no-res en uns terrenys a la vora del riu Orange, a uns 700 quilòmetres al sud de Pretòria, la capital sud-africana.

Hi viuen uns pocs milers de blancs immersos en un projecte per preservar la identitat afrikàner. Aquesta comunitat rural es va fundar després de l'alliberament de Nelson Mandela, el 1990. Els  habitants són contraris a emigrar cap als Estats Units perquè es diluiria la seva cultura diferenciada.

A la pràctica, això s'ha traduït en una població exclusivament blanca, però rebutgen ser un reducte racista, tot i que no hi viuen negres. Ho assegura el granger Renier Botha:

"Orania només vol conservar la seva cultura, això és bàsicament el que fem. No excloem ningú, només volem promoure els nostres punts de vista entre nosaltres."

La comunitat té moneda pròpia, l'ora, que té la mateixa paritat al rand sud-africà. Pretén ser autosuficient, fins i tot energèticament. I els seus habitants diuen que busquen seguretat, lluny de la criminalitat d'altres zones del país.

Nelson Mandela, el primer president negre de Sud-àfrica, va visitar Orania el 1995 i va prendre el te amb la vídua amb d'un dels fundadors boers de la ciutat. Era el seu enèsim intent de reconciliar el país.

El mes passat una delegació de líders d'Orania va viatjar als Estats Units per demanar ajuda, però més que refugi, el que volien era animar els nord-americans a invertir al seu territori per poder créixer amb l'objectiu d'acabar ser reconeguts com a estat propi.

Menys del 8% de la població

A Sud-àfrica, tres dècades després del final de l'Apartheid, els blancs no arriben al 8% de la població, però continuen dominant la propietat de la terra. Tenen taxes d'atur més baixes i índexs de pobresa molt menors que no pas la població negra.