Sánchez promet no retallar despesa social tot i l'increment en defensa, però no detalla com ho farà

Ronda de contactes aquest dijous a la Moncloa per abordar l'augment de la despesa en defensa. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit amb tots els grups parlamentaris, excepte Vox.

En una compareixença un cop acabades totes les trobades, Sánchez ha assegurat que "la pau a Ucraïna i la seguretat a Europa són dues cares de la mateixa moneda". Per Sánchez, amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna "ens hi juguem la pau i l'ordre multilateral". 

Per això, ha afirmat que Espanya està preparada per complir amb un pressupost de defensa del 2% del PIB per tal de "dissuadir l'amenaça russa", una amenaça que en el cas d'Espanya, ha dit Sánchez, són els ciberatacs.

Sánchez ha apel·lat al creixement de l'economia Espanya i ha negat que, tal com temen alguns grups, "si es posen recursos en defensa i seguretat, es treguin d'altres partides". "El compromís del govern d'Espanya" amb les polítiques socials és "indiscutible, fer i decisiu", ha dit. 

"No retallarem ni un cèntim d'euro en política social per fer front a aquest compromís que tenim amb Europa i amb el nostre propi país en l'àmbit de la seguretat i defensa"

Sánchez no ha donat una xifra concreta i ha respost a les crítiques del líder de l'oposició, Albert Núñez Feijóo, que l'ha acusat de voler aprovar la despesa en defensa esquivant la votació a la cambra baixa. 

"Això de l'autocràcia… en fi. El compromís del govern és amb els valors democràtics. Recordo que altres administracions van ficar Espanya en guerres il·legals sense passar pel parlament. Tot el que hagi de passar pel parlament, passarà pel parlament."

Sánchez apel·la a la solidaritat 

El president espanyol ha traslladat als grups la possibilitat d'un alto el foc i ha mostrat la disposició d'Espanya de donar suport a Ucraïna en les negociacions de pau.

Sánchez ha recordat que Finlàndia té més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i, per això, ha dit, "la sensació de vulnerabilitat que tenen aquests països és molt intensa" i cal ser solidaris. 

"Els països nòrdics, bàltics, de centre Europa, van ser solidaris amb països com Espanya, que vam patir la pandèmia de manera intensa. Avui aquella solidaritat ens l'estan reclamant perquè frenem l'amenaça de la Rússia de Putin"

Feijóo: "No pot esperar que li firmem un xec en blanc"

La primera trobada s'ha fet amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i s'ha allargat uns 45 minuts segons fonts de la Moncloa, tot i que des del PP parlen només de 30 minuts.

Segons la Moncloa, hi ha hagut cordialitat però falta d'entesa entre Sánchez i Feijóo. El president espanyol ha traslladat al cap de l'oposició que Ucraïna necessita una pau justa i llarga i que Europa ha d'abordar la defensa sense els Estats Units.

Sánchez també ha demanat una posició clara del PP sobre la guerra a Ucraïna perquè considera que en aquests tres anys els populars no l'han explicitat.

El líder del PP ha comparegut al Congrés per explicar la reunió, d'on ha sortit molest perquè Sánchez no ha concretat xifres. 

"Li agraeixo el cafè, però això ho podríem haver solucionat amb una conversa informal al passadís"

El dirigent popular ha dit que Sánchez "no pot esperar que li firmem un xec en blanc i fer de crossa del govern" i s'ha mostrat molt crític amb el format de ronda de contactes:

"La defensa d'Europa i Espanya no es despatxa en 30 minuts. Hi ha possibilitat d'acord? Crec que seria molt convenient, però tal com estan les coses és molt difícil."

Feijóo ha explicat que Sánchez no li ha demanat suport perquè "no ha concretat res". "Després de 30 minuts de reunió no puc dir que tingui informació", ha valorat. I ha afirmat que Espanya no té un govern sòlid i coherent perquè les aliances l'hi impedeixen.

Fonts del PP asseguren que estarien disposats a valorar el seu suport a l'increment de despesa militar si el govern l'aprova per la via del reial decret i ho sotmet a votació al Congrés.

El cap de l'oposició ha defensat que Europa ha d'avançar "sense vacil·lació" en l'autonomia de la seva defensa "sense abandonar la cooperació amb els EUA, que han de seguir sent el nostre aliat".

Sánchez i Feijóo no es reunien des del desembre del 2023.
 

Albares: "Feijóo no està a l'altura"

Acabades les reunions del matí, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha comparegut a la Moncloa i ha acusat el líder del PP de no estar "a l'altura de les circumstàncies":

"Són moments en què Espanya necessita una oposició d'estat i no una oposició de desgast al govern."

Albares ha dit que no entén que Feijóo no vulgui ser part de la solució i ha dit que el moment actual requereix unitat. I si no hi ha més concreció, ha explicat, és perquè encara hi ha un debat entre els socis europeus.

El ministre no ha concretat si es portarà a votació al Congrés un augment del pressupost en defensa, però ha afegit que el president anirà a la cambra baixa el 26 de març per "debatre amb tota la normalitat".
 

Rufián: "Que no comptin amb ERC per gastar més"

Després de Feijóo, Sánchez s'ha trobat amb Gabriel Rufián d'ERC. "Hem anat a escoltar i hi ha poca informació, no n'hi ha", ha valorat després des del Congrés el portaveu dels republicans.

Rufián ha demanat a Sánchez que la decisió que es prengui passi pel Congrés, "i la intenció no és aquesta", ha lamentat. I ha advertit que ERC dirà no si hi ha una votació:

"Que no comptin amb nosaltres per gastar més, si no és que ens expliquen molt bé el perquè. El que s'ha de fer és gastar millor."

El portaveu d'ERC ha aclarit que encara que el seu partit és un partit progressista i pacifista, saben que la guerra "és aquí" i que per això seran responsables: "Més enllà de les nostres conviccions hi ha la gestió de la situació".
 

Nogueras: "Esperem més concreció"

Pedro Sánchez s'ha vist després amb Míriam Nogueras, de Junts. Des del Congrés, ha valorat que "ha estat una reunió informativa i esperem que es vagin concretant més coses."

La portaveu de Junts ha dit que si la idea és "muscular econòmicament" el sistema de defensa i seguretat d'Europa, és "evident" que cal acompanyar-ho d'una inversió en l'àmbit industrial i tecnològic "a Europa i a Catalunya".  

Segons Nogueras, la majoria de material de defensa que compren actualment els països de la UE s'adquireix als EUA i, per això, cal inversions per a la indústria europea i la catalana.

Des de Junts no avancen el sentit del vot si l'assumpte arriba al Congrés. De fet, creuen que l'executiu espanyol encara "està molt verd" i no hi ha un full de ruta concret.

Oposició frontal de Podem 

A la tarda el president espanyol s'ha reunit amb Podem. Ione Belarra, que ha anat a la reunió amb la samarreta amb el lema 'no a la guerra', ha traslladat a Sánchez la seva "oposició frontal" a incrementar la despesa militar que planteja la Comissió Europea. 

"És un error catastròfic", ha dit Belarra, perquè, assegura, destinar més recursos a defensa "compromet l'estat del benestar". 

La secretària general de Podem ha recordat que tot plegat neix "d'una exigència de l'OTAN i de l'administració Trump", i ha advertit que la "deriva bel·licista" servirà per fer "retallades" als serveis públics.

 "Cada euro que destinem a la despesa en defensa és un euro que no estarem destinant a la sanitat, educació i atenció a la dependència"

La diputada morada no ha percebut, diu, "cap voluntat negociadora" del govern espanyol. Assegura que la legislatura està en un "punt crític" i ha alertat Sánchez que entrar en una "deriva bel·licista" implica "cavar la seva pròpia tomba", perquè alimentarà la dreta i l'extrema dreta, ha dit.

El BNG, per la seva banda, també s'ha mostrat contrari a augmentar la despesa de defensa, perquè, asseguren, suposaria augmentar el conflicte. 

Bildu també ha traslladat a Sánchez la seva aposta per la "diplomàcia" com a "millor fórmula" per garantir la pau, enfront de l'augment de despesa en seguretat i defensa. La reunió de Sánchez amb Mertxe Aizpurua ha estat la primera d'un representant de l'esquerra abertzale a la Moncloa.

De l'1,28 al 2% del PIB en defensa

Sánchez ha de buscar suports per complir el compromís d'accelerar la despesa en defensa fins al 2% del PIB el 2029, com reclama l'OTAN. La gran pregunta és d'on sortiran aquests diners.

Ara, Espanya gasta 19.723 milions d'euros en defensa, segons dades oficials de l'OTAN. Això representa l'1,28% del PIB. Per arribar al 2% haurà de duplicar la despesa i arribar a prop de 40.000 milions d'euros.