Setmana Santa de platja a Catalunya: recuperació de sorra i nous serveis després de l'hivern
Després de dos anys de sequera es tornaran a obrir les dutxes, però no a tot arreu, i s'han refet estructures perdudes pels temporals
Aquesta Setmana Santa s'espera un temps molt variable i potser no veurem platges plenes, però la temporada per a alguns ja dona el tret de sortida.
Després de l'hivern, les platges han patit temporals i pèrdua de sorra. Al Maresme, per exemple, hi ha casos com el de Mataró, on la platja s'ha regenerat sola. En canvi, la de Premià de Mar s'ha hagut de reconstruir.
Pel que fa als serveis, aquest any moltes recuperaran les dutxes després de dos anys de sequera, però no totes. Roses no les obrirà, i Lloret i Calonge en posaran en marxa la meitat amb mesures d'estalvi d'aigua.
Alguns municipis han vist com els temporals arrencaven passejos i infraestructures que s'han hagut de refer, com a Premià.
Regeneració natural o aportar sorra
Fa un any la platja del Callao de Mataró pràcticament havia desaparegut. Els temporals de garbí es van emportar tota la sorra, fins al punt que les escales d'accés van caure i la talaia de vigilància va quedar totalment desfalcada.
Ara, uns altres temporals, en aquest cas de llevant, han anat tornant la sorra, fins a regenerar una trentena de metres de platja. És un exemple clar que les platges són un sistema dinàmic que es recupera si hi ha espai suficient, explica Joan Manuel Vilaplana, director Observatori de Georisc.
"Perquè tenim espai i perquè amb l'orientació i la llargada de la costa cap al nord, des del port de Mataró cap al nord, hi ha espai també, no només d'amplada, sinó longitudinal, perquè es formi aquesta platja de manera sedimentària."
Si no hi hagués ports ni la via del tren, entre altres infraestructures, les platges del Maresme es mourien d'una manera més natural. Però la pressió urbanística és molt gran i en altres municipis de la comarca ha passat tot el contrari.
El context d'emergència climàtica, amb temporals més intensos i freqüents, fa que, en alguns casos, com a Premià de Mar, les platges desapareguin del tot. Fins i tot les onades van arribar a trencar els vidres de l'estació i, sovint, a desfalcar el passeig Marítim. Per protegir-lo s'ha optat per posar-hi encara més formigó. Les obres per recuperar la platja es van acabar ara fa un mes.
Els espigons i les tones de sorra aportades a Premià han costat més de 5 milions d'euros i, de moment, sembla que suporten els temporals. Una intervenció del Ministeri per a la Transició Ecològica que també vol que es faci a Montgat, on no els queda cap de les set platges que tenien.
En canvi, a la Costa Daurada, la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa també hi està fent obres, com a la platja de la Pineda de Vila-seca, on des del febrer s'està renaturalitzant el passeig Marítim.
Per Setmana Santa les obres s'han aturat i s'han habilitat uns accessos perquè la gent hi pugui accedir, tot i que turistes i visitants s'han trobat que no en podran gaudir com esperaven.
La intervenció s'allargarà un any, però, un cop acabada, permetrà ampliar la platja 20 metres i estarà preparada per lluitar millor contra els efectes del canvi climàtic.
Reobrir les dutxes després de dos estius de sequera
Aquest estiu podran recuperar les dutxes després de dos estius sense aigua per la sequera. A la gran majoria de platges, les dutxes tornaran a rajar passat Setmana Santa.
Ara bé, la represa no serà igual a tot arreu. Hi ha llocs, com per exemple Roses, on ja han decidit que no les tornaran a engegar com a mesura de sensibilització, i en altres municipis, com Lloret i Calonge, només funcionaran la meitat de les dutxes que abans, i amb mesures d'estalvi d'aigua.
