Les tortugues defequen més plàstic que excrements: "Ens estan dient que deixem de contaminar el mar"

Al Centre de Recuperació d'Animals Marins, la Fundació CRAM, hi arriben multitud d'animals ferits per causes diverses. En la majoria de casos, descobreixen un cop al centre que al seu organisme hi ha restes de les nostres deixalles.

Com una au marina amb una ala trencada. La radiografia mostra un clip al seu estómac que li compromet la vida.

Però els animals que més hi arriben són tortugues marines. I totes tenen microplàstics en el seu cos però, a més, la gran majoria, un 80%, han ingerit plàstics de mida considerada gran.

Ho saben perquè mentre estan al centre ingressades, defequen el que han menjat els darrers dies. El que hi troben els veterinaris surant a l'aigua de les piscinetes és impressionant. Defequen més plàstic que excrements: trossos de bosses de paquets de menjar, etiquetes senceres, palets de les orelles i de caramels de llepar, taps d'ampolles sencers...

Són objectes que en alguns casos han fet milers de kilòmetres a les seves panxes. De vegades, les restes que hi troben porten impreses paraules en idiomes de l'altra punta del món. Com el que diu "gula pasir", sucre en indonesi, que acaba de defecar la Deriva.

Vivia arrossegant una xarxa de pesca que feia 5 vegades el seu pes

Aquesta tortugueta petita la van trobar a mercè de les onades, per això la van batejar així, Deriva. De la boca li sortia la corda d'una xarxa de pesca abandonada, un manyoc enganxat a altres restes com fustes que pesaven 5 cops més que ella.

Era incapaç de moure's i estava abocada a la mort si no l'haguessin trobat a temps.

La corda li havia arribat molt endins del tracte digestiu i també li estrenyia les aletes. Va córrer el risc de perdre les dues del davant, però per sort li han pogut salvar i només li queda una ferida.

Ara estan pendents que tregui la resta de plàstic de la xarxa que es va arribar a menjar i que sospiten que encara té a l'estómac.

"Li estem donant olis i altres remeis per facilitar que ho tregui", diu Lucía Garrido Sánchez, veterinària del CRAM. "Si no ho treu, li haurem de fer una cirurgia."

Ens estan dient que deixem de contaminar

Les tortugues són grans informadores de l'estat de la mar, ja que recorren milers de kilòmetres i són capaces de nedar a molt diferents profunditats.

"A banda de ser migradores, no són selectives amb el que mengen. Elles veuen un objecte que s'assembla a algun aliment, com una medusa, i se'l mengen. Ja no el poden eliminar. Per això són uns bioindicadors excel·lents", explica la Lucía.

La part negativa és el que indiquen aquestes tortugues.

"Els que estan més afectats pel plàstic són els animals juvenils, els jovenets. I la gran majoria a l'estiu i enredats en xarxes de pesca. Tots, a banda, excreten plàstic. O sigui que la nostra brossa els ha afectat per dins i per fora", detalla la veterinària.

L'explicació de per què als joves els afecta més és perquè són menys experts i potser tenen més problemes per trobar aliment, així que són menys selectius amb el que es fiquen a la boca: "Però el resum és que el plàstic els afecta a totes, perquè les que potser saben millor què menjar, ingeriran igualment microplàstics sense saber-ho."

Al centre també hi ha, recuperant-se, la Trèvol, una tortuga de només 4 anys. Li falta una aleta que li van haver d'amputar.

També estava enredada en una xarxa, però a ella no li van poder salvar l'extremitat. Tot i això, creuen que ben aviat la podran alliberar i que tindrà una vida plena tot i només tenir tres aletes. Aquests dies li estan fent proves de natació i se'n surt prou bé.

La tortuga que va viatjar 8.000 kilòmetres després d'estar un any ingressada

De vegades aquestes tortugues donen autèntiques lliçons de supervivència. La Pepita n'és un cas exemplar. Va arribar al CRAM amb una greu fractura a la closca, segurament a causa de l'hèlix d'una embarcació. Tenia danys medul·lars i no podia moure les aletes posteriors.

Durant la seva estada, la Pepita va arribar a excretar trossos de plàstic sorprenentment grans, com un tros d'ampolla o taps sencers. Doncs van aconseguir que es recuperés i va ser alliberada el 22 de setembre del 2025 després d'un any ingressada al CRAM.

El més increïble va ser el viatge que va fer i que van poder seguir gràcies a un GPS que li van posar. A finals d'octubre ja es trobava a la zona de Melilla i a mitjan novembre ja havia travessat l'estret de Gibraltar. Després de passar uns dies pel golf de Cadis i l'Algarve per agafar forces, va emprendre la travessa de l'Atlàntic en direcció a les Açores. I després, fins al continent americà.

A l'altra cara de la moneda hi ha tots els casos que no poden salvar, aquelles tortugues que s'han de quedar aquí per sempre perquè ja no es poden recuperar o que moren amb el sistema digestiu obstruït. "Són la minoria" diu la veterinària del CRAM "però ens hem de conscienciar que hem de canviar la tendència i deixar de generar brossa al medi marí."