Síria i la pau possible: 14 anys del principi de la fi d'Al-Assad

Les primeres protestes ciutadanes i pacífiques a la capital siriana, Damasc contra el president sirià Bashar al-Assad sota el lema "Una Síria sense tirania", esclataven el 15 de març del 2011 en plena Primavera Àrab. Van ser reprimides amb tal duresa que van desembocar en una guerra civil amb implicacions regionals i internacionals que ha deixat centenars de milers de morts, desplaçats i refugiats. 

El desembre passat la caiguda del règim del president al-Assad posava fi al conflicte i s'iniciava una transició que serà llarga i difícil i que haurà de superar molts obstacles.

Les bases d'una nova era

Després de gairebé catorze anys de guerra i cinquanta de dictadura, Síria és un país que s'ha de reconstruir en tots els sentits: està empobrit i arruïnat. A sobre seu hi pesen sancions internacionals heretades del règim anterior, les cicatrius que la guerra ha deixat en els seus habitants no s'han tancat i els abusos comesos --que ara ningú pot negar--, han obert ferides noves.

El govern interí encarregat de pilotar la transició i dirigit per Ahmed al-Sharaa, un excombatent fonamentalista islàmic, diu que aposta per un procés democràtic i que defensarà els drets de les minories.

Les primeres passes que ha fet semblaven anar en aquesta direcció però només el temps dirà si acaba complint les seves promeses.

Nour Salameh, doctora en història i membre de l'Institut Català Internacional per la pau (ICIP), pertany a la minoria alauita siriana. Creu que encara és d'hora per saber si les promeses es compliran, però vol creure que serà així: 

"És possible si hi ha pressió interna i externa sobre el govern actual i s'aconsegueix reconstruir la confiança entre el poble i i les autoritats."

El perill de passar comptes

Els recents enfrontaments al nord-oest del país iniciats per fidels a l'anterior règim en què van morir un miler llarg de civils, principalment alauites, fan desconfiar i fan témer que hi pugui haver una nova guerra civil.

"L'odi que hem vist aquests dies és una conseqüència dels catorze anys de violència per part de règim d'Al-Assad i de la por d'una població que ha patit tant que ara tem que torni, o que les noves autoritats no siguin capaces de dirigir el país", diu Nour Salameh.

El delicat equilibri geopolític

Síria continua dividida en diverses zones sota el control de grups armats de diverses tendències que encara actuen de manera autònoma.

Turquia continua tenint una important presència al nord, Israel ocupa una franja al sud, als fèrtils Alts del Golan, i ja ha dit que no en pensa marxar.

L'avenç més significatiu fins ara ha sigut un acord entre el govern interí i les Forces Democràtica Sirianes (FSD), dominades per la minoria kurda, que s'integraran a les institucions civils i militars i a l'administració. Però tot i ser un pas important cal que la resta de faccions armades existents acceptin sotmetre's a una autoritat estatal única. 

De moment s'està negociant amb les que controlen el sud del país i sembla que aviat es podria anunciar un acord semblant a l'aconseguit amb l'FSD. L'èxit d'aquestes iniciatives està també a les mans dels països, regionals o no, que donen suport i finançament a aquestes faccions.

I encara no s'ha concretat com ni quan es posarà el que es considera la base d'una nova era, com recorda Nour Salameh: 

"Si no comencem immediatament  un procés de justícia transicional, el sectarisme i l'odi s'intensificaran i arribarem a uns moments molt més foscos que els que hem viscut els darrers dies."