"Són com trasters": educadors denuncien falta de mitjans per fer la feina als centres de menors

L'arribada d'un nen o un adolescent a un centre residencial de la Generalitat, sigui tutelat o en guarda i custòdia, és el final d'un procés en el qual la família ha fallat i totes les altres solucions possibles també.

Sempre és un procés dolorós i la feina dels educadors que se n'encarreguen és aconseguir que portin una vida el més normal possible, anant a l'escola o a l'institut i relacionant-se amb els amics.

Miquel Almirall, educador social en un d'aquests centres, diu que el més important és establir amb ells relacions tan estretes com sigui possible per poder convertir-se en els referents en els quals puguin confiar:

"Ells tenen dret a la seva llibertat, a créixer lliurement, a experimentar. La clau és la confiança i el vincle, i com més rígids siguem, com més limitadors siguem, aquesta confiança, aquest vincle, més difícil és d'establir."

Almirall explica que, amb el nombre de menors que tenen a càrrec, els costa molt establir vincles prou forts per pal·liar les mancances emocionals que tenen, perquè sovint s'han sentit poc estimats i valorats.

Per tot això, no s'està d'afirmar que, en molts sentits, els centres en els quals treballen es converteixen en una mena de "trasters" on desar aquests menors.

L'abusador com a figura de referència

Segons Noemí Pereda, experta en abusos a menors, la precarietat i els pocs mitjans amb què treballen els educadors socials fa que els menors a càrrec seu siguin fàcilment captables per abusadors sexuals:

"És aquest senyor que veiem en aquest cas, que el que li diu a la nena és: 'Jo no t'abandonaré, jo seré aquí sempre, soc la teva figura de vincle.' I es converteixen en això, per això és tan difícil de tallar."

Per Almirall, una part molt important del problema és que hi ha menors per als quals els abusos i les agressions formen part de la normalitat que han viscut, i costa molt aconseguir revertir-ho.

Pereda està convençuda que el cas de la nena de 12 anys violada reiteradament per un grup d'homes no és únic, sinó que n'hi ha d'haver d'altres, i que no és un problema de Catalunya, sinó d'Espanya i d'Europa.

Aquesta especialista considera que fins ara la Generalitat no ha afrontat el problema de cara i afirma que hi ha sistemes que permeten detectar els riscos d'explotació sexual, però que no s'utilitzen:

"Hi ha un instrument que es diu EDRS, eina de detecció del risc d'explotació sexual infantil i adolescent, perquè els educadors apliquin i vegin quins riscos tenen els nois que tenen al centre. Aquesta eina és gratuïta. Aquesta eina l'hem intentat explicar al sistema de protecció i s'ha ignorat perquè no es vol veure el problema."

La Sindicatura de Greuges creu que el sistema està obsolet

També la Sindicatura de Greuges alerta que l'actual sistema de protecció a la infància ha quedat obsolet i que per a molts adolescents el pas per un centre empitjora la seva situació.

En declaracions a Catalunya Ràdio, l'adjunta en infància, Aida Rodríguez, ha explicat que en l'informe del 2023 ja posaven de manifest que el pas per un centre té un impacte negatiu per a molts joves.

Per això reclamen més polítiques preventives i buscar mesures alternatives centrades en l'acompanyament a les famílies.

"El sistema treballa des de la urgència"

Per la seva banda, Xavi Campos, gerent del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el CEESC, ha afirmat el cas de la nena de 12 anys violada repetidament evidencia que el sistema de protecció a la infància "necessita una revisió":

"És la punta de l'iceberg d'una sèrie de situacions per les quals fa temps que reivindiquem una revisió integral de tot el sistema de protecció a la infància."

Entrevistat al programa "Els matins" de TV3, Campos ha dit que ara el sistema treballa "des de la urgència" i que ells consideren que cal "una perspectiva integral i preventiva" per evitar casos com aquest.

També admet que qui ha de liderar la revisió ha de ser la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, però que s'ha de fer amb un diàleg en el qual s'escolti de debò tant els educadors socials com els mateixos menors:

"Ha de ser un lideratge compartit perquè puguem fer bé la feina i sobretot escoltant els que l'estem vivint dia a dia, que som els que acompanyem aquests infants i adolescents, i ells mateixos per damunt de tot."

Sobre quins canvis cal fer, Campos ha dit que "alguns hauran de ser de gran escala" i que d'altres seran d'abast menor, "quirúrgics", i que, en tot cas, hi ha d'haver "un seguiment continuat" que no hi ha ara.

El control dels centres d'entitats privades

Pel que fa a la doble xarxa de centres i serveis d'atenció a la infància, la de titularitat pública i la d'entitats privades contractades per la DGAIA, ha dit que fins ara no s'ha controlat prou aquestes entitats:

"Pot funcionar un sistema en què hi hagi entitats que el gestionin, sempre que la responsabilitat de l'administració de vetlla, seguiment, avaluació, inspecció i revisió dels protocols i dels procediments i de les condicions pactades en el contracte es mantinguin, i aquí és on crec que hi ha un cert dèficit."

El gerent del CEESC ha explicat que la seva feina és que els menors a càrrec seu visquin una vida el més normal possible, anant a l'escola i tenint amics, i que els pisos on viuen "no són centres tancats".

Com Almirall i Pereda, Campos ha remarcat que necessiten generar "proximitat" i "vincles" amb els nens i joves per poder fer bé la seva feina, i que fa anys que es queixen que no ho poden fer:

"Quan tens una ràtio en què has d'atendre un volum d'infants i adolescents molt gran, la proximitat es perd."

"Canvis estructurals urgents"

En aquest sentit, el CEESC va emetre aquest dimecres un comunicat en què exigeix "canvis estructurals urgents i profunds" i que, en la mateixa línia que Noemí Pereda, fa una afirmació molt contundent:

"Cal dir-ho amb claredat: aquest cas no és una excepció."