Toc d'atenció del Consell d'Europa per l'ús de corretges de contenció en comissaries i presons

El Comitè per a la prevenció de la tortura, un òrgan del Consell d'Europa, ha instat les autoritats catalanes a abolir l'ús de corretges de contenció mecànica en comissaries i presons. 

Membres del consell van visitar Catalunya a finals de l'any passat i van examinar el tractament de les persones detingudes en comissaries de policia o ingressades en centres penitenciaris. D'aquesta visita n'ha sortit un informe on s'alerta que l'ús de la fixació mecànica és problemàtic i suposa un risc de maltractament.

Segons el comitè, s'utilitza amb interns en posició de bocaterrosa o amb injeccions intramusculars administrades per personal sanitari, de vegades com a càstig o sense les garanties mèdiques necessàries.

Per tot plegat, insisteixen que aquesta pràctica s'ha d'abolir i, si s'utilitza, només hauria de ser en un entorn mèdic controlat. Recomanen estudiar alternatives, com l'ús de cel·les amb parets toves.

Des de la Generalitat, s'assegura que es treballa per reduir al màxim les "contencions mecàniques". Segons la  Secretaria de Mesures Penals, les contencions que es fan als centres penitenciaris s'apliquen seguint el "criteri d'ultima ratio" (últim recurs) i segueixen els protocols establerts.

El departament de Justícia assegura que en un any s'ha passat de 2,5 contencions per cada 100 interns a 2,47. Són dades de gener a juny: el 2024 es van fer 213 contencions per una població de 8.505 presos i el 2025 se n'han fet 223 però la població ha crescut a 9.029 interns.

Denúncies de maltractament per part dels Mossos

També expressen "preocupació per algunes denúncies de maltractament rebudes de persones detingudes pels Mossos d'Esquadra".

Tot i que la majoria de persones entrevistades van afirmar que havien rebut un tracte correcte per part de la policia catalana, algunes van denunciar maltractaments físics com bufetades, cops de puny i cops de porra durant la detenció o el trasllat a comissaria.

En alguns casos, aquestes denúncies es van corroborar amb informes mèdics i observacions de metges del mateix comitè. 

Posen d'exemple el cas d'un detingut a Berga, que va denunciar que, durant el trasllat a comissaria, els agents li van "donar cops repetidament", li van col·locar el cinturó de seguretat al coll per dificultar-li la respiració i el van apuntar al cap amb una arma de foc, unes conductes constatades per un metge de Brians 1.

Diverses persones també es van queixar d'un ús excessiu de les manilles i d'insults i comentaris despectius, especialment aquelles d'origen sud-americà o nord-africà.

Fonts dels Mossos asseguren que aquests casos --investigats per Afers Disciplinaris-- van acabar amb un informe que avalava l'actuació policial. Tot i així, la informació també s'ha enviat a la Fiscalia perquè, si cal, ho investigui més a fons.

Ús excessiu de manilles a les presons

Els membres del comitè també han visitat diverses presons catalanes i han percebut emmanillaments massa estrets i condicions deficients a les cel·les, sense llum natural o aigua, bona ventilació ni timbres d'alerta.

A les presons, han detectat cops físics per part del personal penitenciari en situacions d'agitació o resistència, així com condicions materials pobres, manca d'atenció psiquiàtrica i un ús excessiu de les manilles. 

També s'han analitzat alguns centres específics, com l'Hospital Penitenciari de Terrassa. Tot i que apunten a una atenció mèdica adequada, creuen que hi ha marge de millora, sobretot amb el registre i la descripció de les lesions i a les activitats terapèutiques.

L'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH) de la UB atribueix les conclusions del Comitè de Prevenció de la Tortura a la "cultura funcionarial autoritària" i a un "sindicalisme penitenciari cada cop més reaccionari".

L'entitat fa anys que denuncia les contencions mecàniques i va portar diversos casos concrets al Consell d'Europa, que finalment va decidir fer una visita extraordinària per aquest tema, fora de les visites ordinàries que es fan cada quatre anys.

Iñaki Rivera Beiras, catedràtic Dret Penal UB i director de l'Observatori, defensa que cal "utilitzar tècniques de diàleg i desescalació" i "cel·les encoixinades".

"Les contencions mecàniques de 20-24 hores provoquen humiliació, les persones es fan a sobre les seves necessitats"

Crítiques a un centre de justícia juvenil

Al centre educatiu Els Til·lers, un centre de justícia juvenil, denuncien un ús excessiu de la força per part del personal de seguretat privada i qüestionen la fixació mecànica de menors a la unitat terapèutica.

Aquí també destaquen els efectes adversos d'utilitzar la contenció mecànica.

Demanen prohibir tant les contencions com l'aïllament, utilitzat com a càstig, i l'ús sistemàtic de manilles en trasllats o revisions mèdiques.

Un avís a les autoritats

En general, el comitè reconeix que hi ha hagut avenços, però encara detecta conductes greus, especialment en l'ús de la força durant les detencions, l'aplicació de les corretges de contenció o les condicions materials del centre i la manca de garanties mèdiques. 

Per tot plegat, insta el govern català i espanyol a emprendre accions concretes per revertir aquestes situacions i amenaça que, si no hi ha millores, es podrien activar mecanismes interns del Consell d'Europa.